diumenge, de gener 27

Pic de Montmalús, 26-01-08.

Aquest dissabte, despres de llegir en alguna piada, que el Montmalús, estava en bones condicions, decidim anar-hi amb la gent del Foment.

Finalment, som el Xavi, la Mabel, el Miquel, el Jordi, en Pau, i jo.
Sortim d´horeta de Bcn, i parem a Guardiola de Berga, a fer un mos.
Passem el Coll de Puymorent, i també el d´Envalira, la veritat, és que no estem gens animats, ja que és veu poca neu, oquissima, però confiem, en que l´orientació del Montmalús, sigui propicia!!
Arribem a Grau Roig, deixem els cotxes, i ens equipem.
Sembla que no som els unics, que hem escollit aquest cim!!
Ens calçem els esquis, i remuntem la pista a traves del Chiqui-Park!!
Rapidament, pujant per les vores de la pista guanyem alçada, i arribem ja al petit llac.
Resseguim la Vall, tot encarant ja cap al Coll de Montmálús, 2675m.
La neu esta glaçadeta, però es pot pujar bé sense ganivetes.
Ja del Coll de Montmálús, ens dirigim fins al Pic de Montmalús, 2781 m.
Allà, ens estem una bona estona gaudint de l´espectacular dia, i fent fotos....
Decidim que ja´és hora de baixar, i gaudir del descens!!!


A traves del Chiqui -Park.


El Xavi, anant en direcció al Coll.



Esperant al grup.

Remuntant la pala que porta al Coll.


Els ultims metres, el Pau, ens espera!!


La Mab.

En Pau, mirant el paisatge.

En Miquel, el Yeti, la Mab, el Xavi, en Jordi i el Pau, vaja la Fomentada.



dilluns, de gener 21

Intent al Pic de La Serrera, 19-01-2008.

Aquesta temporada, sembla que va d´intents, podriau pensar, no??
Però la veritat, es que aquesta vegada també va ser així.
El Dissabte, ben d´hora,la Mabel i jo marxem de Bcn, l´idea, és fer el Pic de la Serrera, ja que hem trobat una piada recent, on comentem, que encara es podia fer i disfrutar la baixada.
A quarts de deu, ja som al parking.
No serem els unics, ja que hi ha força gent, esquiadors, raqueteros....
De fet tots o gairebé tots, ens dirigim cap al Serrera.
Anem pujant per la pista que porta a la Borda de Sorteny (1969 m.), d ´aqui veiem traçes, que es dirigeixen cap al Pic de l´Estanyó.
La pujada per la pista , és fa tota amb neu, hi han alguns trossets, amb més pedra, però en general és fa bé.
Tot deixant la Borda enrera, continuem endintsant-nos pel bosc, creuem el riu, i ja començem a remontar pel marge del riu, aqui no hi ha molta neu, i la pujada és fa feixuga. Ai!!! que patirem a la baixada....Finalment, arribem a la cabaneta, que hi ha dalt.
Alla fem un mós, i recuperem forçes.
Sembla que avui sera un dia força calurós, no fa fred, no hi han nuvols, i el sol ja comença a escalfar.
Tot i això, la neu, encara esta glaçadeta.
Ens posem en marxa, i anem pujant, tot remuntant la vall.
Al peu de la pala, veiem caure un company del grup que anava al davant, la pala està força glaçada, i no duia ganivetes.
El veiem caure durant uns segons, que és fan llargs, cau ben bé 50 metres o més.....
El resultat rascades, i ferides al braç.
Veient que tot ha quedat, en un petit accident, continuem endevant, això si posant ganivetes!!
La neu continua glaçada, tot i que el sol, escalfa de valent.....
Anem pujant per la pala, quan el mateix company del grup del davant, s´adona, que no pot continuar, ja que ha patit una luxació a l´esquena.Ufff!!!! no esta de sort, el company!!
Rapidament, es truca als bombers, i al cap de poca estona veiem arribar l´helicopter.
Naltres amb tot això, hem continuat, endevant, ja som a 150 metres del cim, però la neu, no sembla, que estigui per gaires histories, sentim com va cruixint, a cada pasa nostra, fa molta calor!!!! Massa calor, per ser al Gener, i si t´hi fixes bé, s´intueix, com unes bombolttes a la neu!!
Inquiets, decidim, que no val la pena, tirar endevant, aixi que treiem pells, i a disfrutar la baixada!!!
Almenys, la neu, és deixar esquiar!!!
Trobem els companys del grup de l´accidentat, ja esta a l´Hospital, i el company, sembla que esta bé.
Continuem baixant, ens mirem el tubo que hi ha al final, per baixar-lo, però esta farcit de pedres, aixi, que reculem i baixem entre el tubo, i el riu, tot esquivant arbrets, pedres, fent equilibris, dalt de pedres.....tota una lliçó d´esqui a traves dels obstacles!!
Aixi arribem a la Borda de Sorteny, i d´aqui per la pista fins el cotxe.....
Els plans per la setmana que vé, si encara queda neu, despres de tant anticicló, és el Montmalús amb la gent del Foment.

La Mabel, pujant per la pista.


Tot el grupet, que es va formar.


Parada i fonda.

La segona cabaneta.


La pala, el grup d´esquaidors al davant.



Ja arribant, al collet.


La pala del Serrera, un altre dia ??

diumenge, de gener 13

Intent al Pic de Pedrons, 12-01-08.



Aquest dissabte, haviem d´anar amb la colla del Foment, al Montmalús, però degut, a la manca d´una part important de la colla, la posposem per d´aqui a dues setmanes.
Aixi, que no sabent, que fer, si sortir o no sortir, finalment el divendres i ja d´ultima hora, ens decidim a sortir.

Recullo a l´Amanda, ben d´hora, i pugem a Llívia, on haviem quedat, amb la Cèlia i l´Adam.
Un cop a Llívia, i sota una forta nevada, comprem coca d´anïs, pensem que fem davant d´un café, al "Xiringuito".
El Xavi A. i la Nuria, ens esperem al Coll de Puymorens, on han dormit, a la furgo.
Ens dirigim cap al Coll, esta tot el port ben nevat, amb neu, força neu a la carretera, tots els cotxes van amb cadenes.....Amb l´Adam, anem segurs, el 4x4 va de conya!!!!
A dalt del Coll, el Xavi A. i la Nuria ens acullen a la seva furgo, ben calentonets, i decidim que fer....
A fora el temporal no afluixa, però decidim tirar cap al Pic de Pedrons.
Passem la frontera, i deixem el cotxes , al parking tot ple de neu.
Ens preparem , sota la nevada que sembla que s´atura, i timidament surt el sol i quan ja estem a punt de sortir cap amunt, Aiiiii!!!!
La Cèlia, s´ha deixat les botes a Llívia, rapidament la Cèlia i l´Adam marxem cap a casa, a buscar les botes!!! Les ganes són superiors, a la distancia!!
Mentres tant, naltres sortim, no hi ha traça, i la neu, es acabada de caure, s´ha d´obrir traça, i el vent tornar a apretar...
Arribem a la lloma, i allà veient que dalt del cim, el vent bufa fortissim, decidim plegar!!
Ens arrecerem, treiem les pells, i cap a baix, al menys a gaudir la neu pols, acabada de caure.
Arribem al cotxe, i mentres treiem esquis, roba..., quina sorpresa veure arribar l´Adam i la Cèlia, que venien darrera nostre.
Són uns cracks!!
Ara a esperar si el proper cap de setmana, la neu està millor, i neva una miqueta més!!


Al Parking, preparant-nos.




El Xavi A. obrint traça.


Uns Isards!!


El vent, bufa fort, i venta la neu...



El Xavi i la Nuria.
L´Amanda, aguantant el vent!!


El Xavi, treient pells.

dimecres, de gener 9

Pic de La Dona, 05-01-2008.

Degut a les nevades, de la setmana passada, i pensant que per Vallter , la cosa estaria bé de neu, ens hi apropem. Quedem el Xavi, el Dani, i jo, ens trobem a l´area de servei de 4 carreteres.
A mida que ens anem apropant, pensem que la cosa promet.
El Pirineu de lluny, és veu més blanc, i a mida que anem pujant, trobem neu a la carretera.
El bosc, esta preciós, ja que els arbres, encara estan blancs!!!
Una vegada, arribem allà, la cosa, ja no la veiem tant clara.
La pala del Bastiments, no esta en condicions, molta roca a la vista.

Optem per pujar fins al Coll de Mantet, i d´alla anar fins al Pic de la Dona, i intentar baixar, per on trobessim més neu....
Hi ha mono d´esqui de travessa, ja que hi ha molta gent posant pells!!



Arribem al Coll de Mantet, i la cosa no pot estar pitjor, el paisatge, es desesperançador.
Pedres per tot arreu!!
Buscant, el passadis amb neu anem fent, amb més penuries, que altre cosa.



Dalt del cim del Pic de la Dona, decidim , que la questió, és baixar, per on es pugui, sense destrossar molt els esquis!!
Aixi, que anem buscant, els possibles descensos....

Al final optem per baixar, una pala, que semblava bona..., però la neu, no esta gens assentada, no hi ha gruix, i ...Aiiiiiiiii, notes com les pedres, van rascant, .....Rassssss, passo per sobre d´una, que fins i tot m´atura!!!
Veient, que la cosa, no esta gens bé, Em trec els esquis, i el Xavi, també....
Aixi, arribem fins a la pista, i d´aqui fins al cotxe.....
Conclusió: Falta Neu!!!! Molta neu!!!!

diumenge, de gener 6

Coll de PuyMorens, 31-12-2007

Aprofitant, que estavem per LLívia, i ja haviem de tornar a casa, per celebrar el Cap d´Any, ens acostem al Coll de Puymorens, a veure que es podia fer, i com estava de neu la cosa.....
Un cop alla, veiem que la cosa esta malament, tant sols es pot fer el Pic de La Mina.....
Aixi, que dels sis que anem tant sols, ens animem, la Klaus, el Lluís, la Sara, i jo.
Sortim, juntament amb un altre grup de raqueteros, i esquiadors.
Com que veiem, que per arribar al Pic de la Mina, ens hauriem de descalçar els esquis, optem per arribar fins a una cabaneta, i la Klaus, i jo baixem per pista, per fer una baixada i treurens el mono!!
El Lluís i la Sara, optem per arribar més lluny, i intentar anar a buscar la pista negra de dalt de tot.
Ens separem i gaudim de la baixada.
Alla a abaix de les pistes ens esperem el Xavi i la Mabel.

Un arbret enfarinat!!

Les branques, tapades per la neu.
El Pic de la Mina.
El grup que es va formar, naltres amb uns companys raqueteros i esquiadors.
La Klaus.
Jejejeje, aquest soc jo!!

dimecres, de gener 2

Estany de les Bullosses, 30-12-2007

Per, fi ens hem tret el cuquet!!!!
Aquest pont de Cap d´Any, sense les idees gens clares, al final varem acabar a Ca l´Adam, a LLivia.
Una vegada allà, les opcions eran Pic de La Mina, Pic de Pedrons, Puig Peric o la Vall de Galba.
Al final, optem pel Petit Peric, desde l´Estany de les Bullosses.
Sortim de LLivia, i ja pel cami, ens comença a caure una nevadeta feble.....
Deixem el cotxe al segon parking de la carretera que puja a Les Bullosses, i ens equipem per començar a pujar.....
Som la Cèlia, l´Adam, la Sara, el Lluís, la Klaus, el Xavi, la Mabel i jo.
Anem pujant, i arribem a l´Estany de les Bullosses, fa força vent, i la neu, encara que fluixet, va caient....
Anem pel mig del bosc, però la marxa, és feixuga, aixi, que ens decidim a creuar pel llac gelat.....
Es com una enorme pista de patinatge.....
Veient que el vent no afluixa, i s´ens fara tard, decidim creuar el llac, i tornar cap els cotxes, no sense abans jugar amb el vent, lliscant per l´estany empesos pel vent!!




La Cèlia, el Lluís, i l´Adam.

La Klaus, la Mabel i el Xavi.


L´estany glaçat.
El vent, ens fa recular.



El gel, trencant-se, fa formes curioses.