dilluns, de setembre 27

Where is Triglav?

Where is Triglav??

Aquesta era la cançoneta, que durant una llarga setmana plujosa, ens fèiem....

La Borrasca que va passar per Europa Central, també va afectar a Eslovènia.

I el Triglav, la muntanya més alat d’Eslovènia, amb trams de ferrada, no és la muntanya més indicada per pujar amb tempestes.

Així que tot esperant que millores la meteo a la zona del Triglav, varem fer turisme pel Llac de Bled, per les coves de Postjrana, per Ljubljana.











dimecres, de setembre 15

Susèc, 11-08-10



11-08-10.

Ens tornem a llevar al Càmping de Bovec.

Desprès de fer el Suhi Potok, tenim ganes de tastar un altre barranc eslovè.

Volíem fer el Kozjack, però l’Elena i l´Oscar ens el van desaconsellar, ja que baixava bastant fort.

Així que seguint els seus consells decidim fer el Susèc.

És un barranc d’iniciació, força divertit, amb nombrosos tobogans i salts.

També es un barranc molt transitat pels guies amb la seva clientela.

Fins i tot s’ha de pagar un forfait per poguer practicar el barranc.

Sortim de Bovec en direcció Kobarid, i per variar ens perdem, i acabem sense trobar el barranc.....

Sort que quan ja tornàvem cap a la furgo, per buscar de nou el Susèc, ens trobem l´Elena, que ens guia fins l’iniciï del barranc.....

Quin desastre que som amb les aproximacions barranqueres.....

Ens acomiadem de l´Elena, que va a recollir a l´Oscar que esta fent Caiac.

Ens preparem, i paguem el forfait barraquer.

Anem a buscar l’inicií del barranc , que són uns 35 minuts caminat a bon ritme, el desnivell son vora uns 200 metres.

Arribem acalorats a l’iniciï del Susèc.

Ens posem els neoprens, i comencem aquest gratificant barranc.

Anem empalmant tobogans, i algun ràpel.

Ens passa pel davant una companyia, on fan saltar a tots els clients un salt de 9 metres, i amés tot seguit els fan fer un tobogan de 7 metres!!

Nal tres ens ho prenem amb més calma, i traiem la corda i anem xino-xano....

Finalment arribem a la sortida del Barranc, i la veritat, és que ha estat força entretingut.

Recollim els trastos i ens encaminem cap al Triglav, a veure si hi ha sort amb la meteo....












dimecres, de setembre 8

Suhi Potok, 10-08-10

10-08-10.

Ens llevem al càmping de Bovec.

Al cor de les muntanyes eslovenes.

Fa tant sols un dia que hem arribat a Eslovènia, i ja tenim ganes de “canya”.

Així que decidim anar a buscar el “Suhi Potok, un barranc facilet per tastar com esta el tema per aquestes terres.

Ja anàvem amb ressenyes, ja que companys nostres, ja ens havien avisat de la poca informació que et donen en aquestes terres.

Així que agafem la guia de “Canyons Slovenes” de Jourdan _Fiorina, i ens anem a buscar el “Suhi”.

Segons la ressenya, és un barranc sense dificultat, amb 150 metres de desnivell i un recorregut de 750 metres. Aixi que ens arribem a Vas Na Skali, la població més propera al barranc.

Arribem a Vas Na Skali, i ens passem dos hores donant voltes, pujant carretera amunt i avall, seguint pistes, mirant sota dels ponts....

Quan ja estem a punt d’abandonar, localitzem el Barranc de Vrsnik, i ens ho mirem....

Quant estem pensant que fer, arriba una furgo amb matricula d’Espanya, son un parell de barranqueros, l´Oscar i l´Elena, que també busquen el “Suhi”.

Decidim unir informació i esforços, i finalment, localitzem el “Suhi”!!

Ja que som dos parelles i disposem de dos vehicles, deixem un a l entrada i l’altre a la sortida del barranc.

Fem plegats el barranc, i ens traiem l’espineta del “Suhi Potok”.

Disfrutem i aprenem força, ja que l´Elena i l´Oscar, son dos barraquistes amb experiència!

Un cop acabat el barranc intercanvien mails i telèfons, per veure si coincidim per terres més properes.

Nal tres tornem a Bovec, ja que al dia següent intentarem fer el “Susec”













Les 4 primeres fotos són cortessia de l´Oscar i l´Elena.

dimarts, de setembre 7

Que lluny que queden les vacances.....

Agost 2010.

Aquestes vacances, hem fet un llarg viatge per terres eslovenes, croates i finalment per les Dolomites, les muntanyes més belles del món, segons Messner.

En vint dies voltant amb la furgo per terres llunyanes, hem tingut temps per fer barrancs, ferrades, alguna escalada,i cims.

També hem conegut gent nova, amb qui hem compartit barranc.

També ens hem hagut d’escapolir del mal temps, i menjar-nos la frustració de deixar el Triglav per un altre any.

Però ja han passat les vacances......