dimecres, de desembre 31

dilluns, de desembre 22

Pic de Pedrons, 20-12-08

Aquest dissabte, amb el Xavi i la Klaus, marxem a fer el Pic de Pedrons, un classic.
La Mab, es queda a caseta, ja que arrosega cansament, de dos sopars seguits.
Quedem a Terrassa, i pugem cap a Pas de la Casa.
Un cops arribats a la frontera Franco-Andorrana, deixem el cotxe, tot just passat, el pont de Balandrar.
No som els unics, que hem decidit per aquesta classica sortida.
Preparem esquis, posem pells, i començem a pujar.
La neu, esta bonissima, i la veritat, es que te molt bona pinta, no costa gens de foquejar, i es veu tot tant blanquet.....
La Klaus, fins i tot emocionada diu: Quiero llegar ya, para empezar a bajar!!
De fet, l´hem de frenar, ja que imposa un ritme endimoniat!!
Anem pujant a bon ritme, tot seguint les traçes. Arribem a la carena, i ja veiem el cim del Pic de Pedrons.
El cim, es veu tot blanc, sembla que fins i tot es pugui arribar amb esquis fins dalt.
En poc més de dos hores, ja som a dalt, tot i que hem provocat una mica de retencions, en el flanqueig final, que mena cap al cim.
El Xavi i jo, arribem amb els esquis als peus, la Klaus, els ha deixat al collet.
Fem la foto de rigor, i decidim baixar, a tastar aquest pastis de neu.
La neu, es d´una qualitat excel.lent, una fina capa de pols la cobreix.
Gaudim tots de la baixada, girant, deixant-nos lliscar muntanya avall.
La veritat, es que dies com aquestos, son els que et fan gaudir, els que compensen tots els dies de penuries!!
Ah!! Per cert la Klaus, estava totalment emocionada, fins i tot es va treure l´espineta.















diumenge, de desembre 14

Afanyat que ens caura una... o Intent al Pic de Pessons. 13-12-08.

Dissabte a les 6.00 AM, em recull en Danima, pugem cap a Sant Fruïtos de Bages, on hem quedat amb el Xavi i el Moi.
Pugem a Pas de la Casa, que allà ens esperen la Cèlia i l´Adam. L´idea es fer el Pic de Pessons, desde Grau Roig.
Arribem vora quarts de deu, ens equipem i esperem a que baixin del Parking superior la Cèlia i l´Adam. Sembla que la Cèlia te problemilles estomacals i migranya, però es pren dos "pitufines", i millora!!
Naltres com que ja fa estona que esperem, decidim anar tirant, quedem amb que ja ens enganxaren, ja que ells tiren rapid.
Arranquem per una pista, i el Danima, ja s´ens escapa!!
Naltres anem més tranquils, tot i que el dia sembla que no aguantara gaire.
En Danima, va obrint traça, i naltres l´anem seguint.....
Arribem a l´Estany de Pessons, esta totalment glaçat, i el creuem, el paisatge es totalment preciós, tot blanc....tant sols ens destorba, les dues motos de neu, que es diverteixin creuant també l´estany, i pujant cap al Montmalús.
Sortim de l´estany, i ens endinsem en la vall, veiem al fons el Circ de Pessons, i a l´esquerra del Pessons, la Canal dels Isards.
Es una canal de vora 40º d´inclinació, el Danima, ja se la coneix, ja que ha baixat un parell de vegades.
Seguint al Danima, que ens guia traves de la vall, i continua obrint traça. Ens enfilem per l´esquerra de la vall, anem a buscar la Canal dels Isards.
Darrera nostre, ja venen la Cèlia i l´Adam, han pujat rapid, sembla que la Cèlia, ja esta plenament recuperada, els "pitufines" han fet efecte!!
Començem a enfilar la Canal, ganivetes imprescindibles, el Moi, el Xavi i jo, no ho veiem gaire clar, a dalt de la carena, fa molt de vent, i els nuvols es van tancant....
Naltres tres decidim treure pells, i baixar cap al cotxe.
La Cèlia, l´Adam i en Danima, posen ganivetes i tiren cap amunt.
Faran cim amb un fort vent que els obligara a baixar rapid.
Naltres, anem baixant, intentant seguir les nostres traçes de pujada, però el vent i la neu, les han cobert.
Ens endinsem a la vall, i la creuem, arribem a l´estany, i ens tornem a creuar amb les motos.
Arribem a la pista, i d´aqui fins al cotxe, és un moment. Disfrutem la baixada per la pista, ja que la neu esta fantastica!!
Arribem al cotxe, i esperem que tornin els companys.
Una vegada, han tornat, prenem un cafetonet, i marxem rapidament de Grau Roig, ja que el Xavi, no porta cadenes, i comença a nevar de valent.











dijous, de desembre 11

Cim SW del Tuc de Parrós o un altre intent fustrat al Parrós. 07-12-08.

Ens llevem vora les set del mati, la Fomentada, encara esta fent el ronso, i aixo que els primers despertadors, ja fa mitja hora que han sonat.
Sort de la Christine, que s´ha llevat i ha començat a donar canya al personal.
Una vegada vestits, baixem a esmorçar, ummmmmm!!!!!
A la taula, ens espera pernil dolç, formatge, nocilla, iogurt, cerelas, pa torrat, melmelada,
cola-cao, cafe i suc!!!!!
Que més volem??
Ja esmorçats, ens separem, la Mabel i jo, marxem a fer el Tuc de Parrós, i la resta del grup, anira afer el Malh de Board.
Enfilem cap a la Cabana de Parrós, allà hem quedat amb el Xavi, la Klaus, la Cèlia, l´Adam, la Sara i el Lluís.
Ens trobem a la Cabana, i enfilem la llarga Vall de Parrós.
No hi ha traça, i rapidament l´Adam, es posa al davant, va obrint traça, anem enfilant per la dreta del torrent.
Arribem a la zona del bosquet, i ens endinsem, a base de zigues-zagues, anem salvant el bosc.
Sortim del bosc, i la veritat, fa un dia espectacular!!
Enfilem cap un collet, desde on intentarem atacar, per arribar al Circ de Parrós....
La pujada es feixuga, ja que s´ens fan pams a les soles.
Una vegada, arribats al un collet, ens mirem la dreta pala, que tenim al davant, es dreta, molt dreta, i llavors, ens separem, la Sara, la Klaus, la Mabel i en Lluís, decideixen tornar enrera, ja que comença a ser tard.
El Xavi, l´Adam, la Cèlia i jo, decidim tirar endevant, calçem ganivetes, i enfilem la dreta pala.
Passa a obrir traça el Xavi, avançem en silenci, concentrats, atents, anem pujant tot fent zigues-zagues.
Anem a parar a dalt de l´aresta, ja veiem el Tuc de Parrós, hem de carenar tota l´aresta, o baixar fins l´Estany Nere de Parrós, i llavors tornar a remuntar la pala final.
Decidim tirar per l´aresta, aixi intentarem no perdre alçada.
Anem carenat per l´aresta, i xino xano, ens anem apropant al Tuc de Parrós, ja veiem la creu, però de cop i volta, ens quedem tallats, davant nostre hi ha un coll, pero no hi podem accedir
ja que hauriem de desgrimpar per una canal tota plena de neu, ens ho mirem i no ho veiem clar,
a no ser que calçessim piolet i grampons, la veritat, es que cap de naltres porta piolet, i llavors ens desdim, i decidim tirar enrera.
Fem fotos, esta tot espectacular, tot blanc, ben blanc, davant nostre tenim el Mauberne, veiem les Maladetes, el Montardo, fins i tot ens sembla veure el Cadí.
Pugem a un turonet, el segon punt més alt de l´aresta, ens consolem pensant que almenys ens hem quedat molt a la vora.
Treiem pells, i anem a buscar alguna sortida, que ens faciliti la baixada. Ja que la pala, per on hem pujat, no ens inspira molta confiança, ja que te una bona timba.
Finalment desfem l´aresta, i anem baixant , en direcció el Tuc dels Clossos.
Baixem per una pala estreta i força sostinguda, l´Adam baixa sense cap mena de problemes, i la Cèlia el segueix, el Xavi i jo els seguim amb més penes que glories, però a base de voltes maries, culensbajens, i marranades varies, baixem la pala!!
Un cop a baix, enfilem cap a la Vall, anem baixant, intentant no perdre alçada, i finalment arribem al final del torrent.
Aqui ens separem, la Cèlia, l´Adam i el Xavi, enfilen cap a Pla de Beret, i jo enfilo cap a Montgarrí.
Mentres vaig baixant cap al refugi, el sol és va posant i la llum, es molt especial, paro a fer unes fotos, i continuo fins arribar a Montgarrí.
Ja apunt d´arribar al refugi, em trobo amb els companys de Cordada, que també anaven a fer el Parrós, seguien la nostra traça, però finalment han tornat enrera, ja que s´els feia tard.
Un cop a dins del refugi, em trobo amb la Mab, ja esta dutxada i descansada, jo prenc una
coca- cola, i m´assec a la vora de la llar de foc.
Una dutxeta, i a sopar, avui toca sopeta, bonissima, mandonguilles amb bolets, ummm!!!!! i amb vinet i patxaran, refem l´esperit.
Els companys de la Fomentada, avui tampoc han triomfat, ja que la vall que menava al Malh de Board, era massa llarga, i també han hagut de recular, tant sols el Miquel, ha aconseguit fer cim.
Marxem a dormir, que dema ja tornem....


















dimarts, de desembre 9

Tuc de Baciver. (2644 m. )06-12-08.


Divendres al vespre, ens trobem amb el Xavi i la Klaus, al Bruc, marxem cap a Pla de Beret.
L´idea, es trobar-nos al Parking de l´Orri, de l´estació de Baqueira-Beret, amb el Lluís i la Sara, i amb la Cèlia i l´Adam.
Arribem al parking, vora quarts d´una de la matinada, la caravana de la Familia Rivera, ja hi és.
Naltres ens preparem per dormir, a la furgo de la Klaus i el Xavi, i en això arriben la Cèlia i l´Adam, amb la seva furgo.
Dissabte, el llevaneus, ens desperta, ha estat netejant el parking de L´Orri, desde fa una bona estona.
Naltres esmorçem tranquil.lament, ja que estem esperant al Jordi Pera, que ha organitzat una trobada Foment-Cordada, i amics.
Ens truquem per veure per on paren, ja són a la vora, aixi que ens preparem, i els esperem.
Una vegada, ja ens hem trobat, som una bona colla: la Christine, en Miquel, el Josep Maria, el Jordi Pera, i uns amics seus, el Quique, l´Alba i el Jordi.
Una vegada tothom esta preparat, arrenquem , ja son vora les onze.
Es formen dos grups, els esquiadors amb tota la nostra colla més el Jordi Pera, i els raqueteros.
Anem tirant a dos ritmes diferents, i rapidament ens anem distanciant....
Sembla que els raqueteros, tenen problemes, l´Alba i la Christine, problemes gastrics, el Miquel problemes amb les raquetes....
Naltres els esperem una estona, i despres de contactar per mobil amb ells continuem la marxa....
Creuem el bosquet, el llac, i començem a remuntar la pala que porta fins el Coll de Baciver.
Ja veiem la pala del Baciver. Esta perfectament innivada, i ens crida, ens demana que la pugem per despres baixar-la!!
Abans de atacar la pala, ens creuem amb un altre grup de Cordada, que també, anaven cap al Baciver, però que desisteixen....
Ataquem la pala, guiats per l´Adam i la Cèlia, que estiren del grup endevant.En poca estona, arribem fins dalt del cim, amb els esquis posats als peus.
Fem les fotos de rigor, i l´Adam destapa una ampolla de cava!! És l´aniversari de la Cèlia!!
Bevem, i baixem del cim fent esses, qualsevol diria que hem begut!!
Anem baixant per la Pala del Baciver, la neu està un pel encostrada, i anem trampejant.....
Pels tubos, la neu esta humida.... i finalment arribem a la pista d´esqui i d´aqui al cotxe.
Ens trobem amb el Miquel i el Josep Maria, finalment no han pogut fer cim, els problemes de les raquetes, han fet la guitza.
Recollim trastos, i la Mabel, la gent del Foment i jo, ens preparem per anar a dormir al refugi de Montgarri.
Sortim de Pla de Beret, seguint la pista d´esqui de fons, i arribem al Refui de Montgarri, de nit, amb la llum de la lluna, i amb una feble nevadeta, que fan d´alló més encantador el moment.
I ara a descansar que dema toca el Tuc de Parrós!!