dilluns, de març 31

Pic de Pedrons, 29 de Març de 2008.

El dissabte, la Mab, el Xavi, la Klaus, que ara esta super fanatica, i jo, ens decidim a pujar el Puigmal per França.
Arribem a l´estació d´esqui de Puigmal, i mirem el panorama, no hi ha molta neu, aixi, que decidim canviar de plans, marxem cap al Coll de Puymorens, alla veiem que el Pic de La Mina, esta ventat. Anem cap al Pedrons.
Continuem, fins a la Frontera Francesa-Andorrana, i passat el Pont de Balandrar, deixem el cotxe.
Veient que el Pic de Pedrons, te neu, aparuem i ens preparem.....
M´he descuidat, la camara de fer fotos, aixi, que faig unes quantes amb el mobil.
La pujada, es fa força bé, la neu esta bonisima, ni molt tova, ni glaçadeta.....
Anem pujant xino-xano, i ja veient que fins al Pic amb esquis, no podrem arribar.....
Un cop a la vora, deixem esquis i pugem per la cresteta.....
Una parada llarga per esmorçar, i baixem....
El problema, es que baixem tard, i la neu, ja esta costra, la baixada, és força feixuga, i cansada...
Ja és primavera, i ara s´ha de matinar, si volem baixar i trobar la neu en condicions....








dissabte, de març 29

Final de Setmana Santa, Molta més neu!! 23 de Març de 2008.


El Dilluns, era el dia, que haviem de tornar a casa, ja s´havien acabat les vacançes de Setmana Santa, i no voliem trobar gaires probllemes de transit, jejejejejejeje.....

Quina sorpresa llevar-nos, i sortir de´l´Alberg i trobar-nos......
Amb les pales, i les cadenes, es fan miracles, no??
I si les cadenes no van bé, a comprar unes noves, no??
Vaja que el venedor de Sallent, va fer el seu Agost!!

Treient neu amb les pales.


La klaus, treient les cadenes de la Kangui.

divendres, de març 28

Panticosa???




Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Sí, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Senyors que maneu tant:Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertadaque dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.
Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Ai, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Són uns fills de puta acabatsSempre foten la punyeta
Estats-Carronya! Bèsties de guerra!Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus,ballant-la al seu voltant.
Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!

(Companyia Electrica Dharma)

dijous, de març 27

Canfranc, 23 de Març de 2008.

El Diumenge, ens llevem i veient, que el dia, tampoc promet gens, continua nevant, i el risc d´allaus, és elevat.

Decidim anar a fer turisme.

Tinc ganes de veure l´estació de tren de Canfranc, i com que tant sols el Xavi la coneix, pugem a visitar-la.

Ja de cami, veiem , que la meteo, per aqui no és gens favorable, neva una mica, jejejejeje......

Arribem a Canfranc Estació, i la visitem corrents, ja que la nevada és intensa, fem fotos, i juquem com criatures....

L´estació, ara mateix, esta en obres, l´estan rehabilitant, aixi, que tant sols la podem visitar per fora, també visitem els tres, les andanes....

Com que el temps no millora, marxem, cap a Panticosa, a veure la Casa de Piedra, però d´això ja en parlare en una altre post.















Per acabar el dia, com si no el podem acabar??
Una Xocolata!!!



I per acabar un fantastic video!!

video

dimecres, de març 26

Una volteta per Formigal. 22 de Març de 2008.



El diumenge, ens llevem. Despres de veuere la meteo, que deia, que seria un dia de gossos, i de confirmar-ho tant sols mirant per la finestra, decidim, que avui poca cosa bona es faria.

Pugem cap a Portalet, però el panorama, no esta gens clar, aixi, que optem per una opció segura, fer un tomb per les pistes.....

Ens dirigim, cap al Parking Anayet, de l´estacio de Formigal.

Un cop alla, el Roger i l´Eva, es queden a fer pista, i la resta del grup, amb l´Oscar amb raquetes, decidim pujar per la pista Formigal, l´idea seria pujar en direcció la Corona de los Farallones, i d´alla passar pel davant del Pic Espelunciecha, i baixar desde alla fins a l´Ibon de Espelunciecha.

Però la mala visibilitat, el vent, i la nevada, que en qualsevol moment apretara de nou, ens fa desistir.

Aixi, que anem remuntant per la pista, fins arribar a la part superior del remuntador Batallero, d´allà baixem per pistes fins al Parking Batallero, despres de gaudir la baixada, per fora pistes, passat per la vora de l´Ibon de Espelunciecha.

Un cop abaix, decidim pujar de nou la pista, aixi, que posem pells de nou, i remuntem per la pista, la neu pols, s´ens enganxa als esquis, i la pujada es força feixuga!!

Un cop de nou, a dalt, treiem pells, i cap als cotxes!!

Un cop allà, ens canviem, piquem quelcom, i despres d´esperar al Roger i l´Eva, marxem cap a Sallent, a fer un altre xocolata!!!






dimarts, de març 25

Cuylaret, 21 de Març de 2008.

El Divendres, ens llevem vora les 7.30.
Ja esta reunida tota la colla. Hem arribat per torns a Sallent de Gallego.
Esmorçem, i decidim pujar a Portalet, avui tocaria fer la travessa Canal Roya, Peña Blanca, Aneou.

Arribem a Portalet, vora quarts de deu.
Ens equipem amb molta calma, i decidim arrancar cap a quarts d´onze.
Veient que el dia, es comença a posar lleig, decidim canviar d´objectiu, i deixem la travessa per la Vall d´Aneou, per un altre dia.
Decidim pujar el Cuylaret, que ja el coneixiem.
L´acces, és més rapid, i directe, i la baixada més disfrutona.
Aixi, que canviem de direcció, i anem pujant vers el Cuylaret.
La pujada, és agradable, i mentes el dia, és va posant lleig per moments, naltres anem pujant.

L´Oscar i l´Eva, van amb raquetes i pels pels no pujan, ja que el temps és complica, naltres arribem al cim, fem alguna foto, i baixem cap a baix, tot disfrutant de la baixada.
Ja als cotxes, comença a nevar feblement, i marxem cap a Sallent, on per celebrar l´exit del primer dia, anem a fer una Xocolata desfeta deliciosa!!!!










Setmana Santa 2008. Tornem a la Ball de Tena.


Aquesta Setmana Santa, hem tornat a la Ball de Tena.

L´any passat, ja ens va deixar bon regust, i veient que aquesta any, tampoc anaven sobrats de neu al nostre Pirineu, tota la colla, és va animar a pujarhi.

Els objectius, eren Canal Roya-Peña Blanca-Aneou, el Garmo Negro, el Vertice d´Anayet, el Pic de Arroyetas.....

Però com que la meteo, va ser tant esplendida en quant a nevades, ens hem limitat a fer el Cuylaret, una volteta per la vora de les pistes de Formigal, una excursió turistica a Canfranc, i moltex xocolates desfetes.
Aquest any, erem la Klaus, el Xavi, l´Oscar, l´Adam, la Cèlia, el Lluís, la Sara, el Roger, l´Eva, la Mab i jo.
Ens varem allotjar al Alberg-Refugi Foratata de Sallent de Gallego.
La meteo, ha estat una mica trapella, peró no val la pena queixar-se, no??

dilluns, de març 17

Montmalús, Reload. 17-03-08.

El dissabte, pugem cap a Llívia, allà, ems reunirem amb la Cèlia, i l´Adam. Som el Roger, l´Eva, el Xavi, i jo.
L´idea, és fer el diumenge, el Pic Negre d´Envalira.
Arribem tardet, cap a Llívia, fem per sopar uns fantastics macarrons amb tomaquet i carn picadeta, i anem a fer nones.
El diumenge, ens llevem el Xavi, i jo anem a comprar pà, i pastetes, i aixi esmorçem plegats.

Sortim ja en direcció Grau Roig, anem fent pel Coll de Puy-morens, i pel Port d´Envalira.
La cosa esta tristota, no sobra pas la neu.
La veritat, no sabem si podrem fer quelcom, ja que a Pas de la Casa, hi han nuvols baixos, que deixen plugims, i alguna espurneta de neu.
A l´arribar a Grau-Roig, el panorama, és diferent, allà fa solet, i bona temperatura.
Ens equipem i mirem el mapa, el cami a seguir.

Remuntem el chiqui park, i anem pujant per la vora de la pista, a mitja pista, veiem la vall, i ens endinsem tot seguint unes traçes.
Anem fent per l´interior de la vall, que anem descobrint, es solitaria.
Quina, és la nostra sorpresa, quan, ens trobem davant d´una barrera de muntanyes, i no veiem la Portella de Joan Antoni, el pas natural, per fer el Pic Negre d´Envalira.
Mirem el mapa, i ens situem, estem errats, hem seguit la vall que no era, i ara mateix som davant del Circ dels Colells, un circ impressionant, però on amb esquis, no podem fer res de bo.

Cap de naltres porta grampons, o sigui que l´opció de pujar per alguna canaleta, la descartem.
Veient que el Montmalús, ens queda a la vora, decidim saltar de vall, i anar cap allà.

Ens separem, la Cèlia, i l´Adam, pujaram per la pala, el Roger, i l´Eva, aniran cap al Montmalús, xino-xano, el Xavi i jo tirem cap al coll, ja que volem baixar desde el Coll, fins els Estanys de Montmalús.
Anem pujant, i un cop al coll, veiem que de baixada, no hi ha molta neu, però aixi i tot, baixem fins on arriba la neu, son uns 100 metres de desnivell.
La neu, estava un pel sopa, però ja hi som abaix.
Posem pells, i tornem cap amunt.
Un cop al coll, tirem cap al cim, ens trobem el Roger, que ja baixa. L´Eva, l´esta esperant a mitja pujada.
A dalt del cim, amb la Cèlia, l´Adam, i el Xavi, fem unes fotos, i decidim baixar.....
La neu, esta força glaçada, i no lui acabo de trobar el gust....
Un pel més a baix, ja esta millor, i aixi, anem fent, i a mig cami, trobem l´Eva, i el Roger.
Plegats, baixem fins els cotxes......
I allà, ens despedim fins el dijous, que ens retrobem a Sallent de Gallego
En Roger i l´Eva.







Ja arribant al Coll.





Dalt del cim.