diumenge, d’abril 18

Setmana Santa 2010, Alps Francessos.


Aquesta Setmana Santa, la hem passat als Alps, en concret a la zona de Val Thorens, a l’estació d’esquí de Les Menuires. A la zona de les Tres valls.

Varem arribar dilluns a mitja tarda, desprès d’un viatge de gairebé 8 hores.

Varem localitzar el nostre apartament, a la Residence Caron, i també varem localitzar la zona comercial del poble.

Ens varem instal·lar al nostre petit apartament, i a fer plans pels propers dies, sempre i quant la meteo ho permetés.

Dimarts al mati, ens llevem d’hora, amb l´intenció de fer pista, per conèixer una mica la zona.

Anem a comprar els forfaits, i ens trobem que degut al fort vent, hi ha remuntadors tancats, i la connexió amb Val Thorens, també esta tancada.

Decidim anar a buscar les pells, i remuntar fins al modest cim de Roc Noir, a les pistes de Les Munires.

Posem pells, i anem remuntant les pistes, amb una forta ventada, aconseguim arribar dalt del modest cim....

Han estat vora de 600 metres de desnivell, però jo vaig un pel tocat, i és que tinc un fort dolor a les lumbars, serà que em faig gran?

Trèiem pells, i baixem per les pistes, finalment arribem al nostre apartament, i fem un bon àpat

Dimecres, ens llevem i la meteo fins al migdia, sembla boa, però desprès s’espatlla.

Fem pista, però avui amb tot el domini desde Les Menuires fins Val Thorens, el forfait costa

43 €, però hi ha pistes per tot arreu....

No parem en tot el matí, baixem blaves, vermelles, alguna negra, fora pistes molts!!!

És una passada, amb aquesta neu, pots fer virgueries.....

Cap a les dues del migdia, ja estem K.O., decidim tornar a l’apartament, i dinar i descansar, ja que jo encara tinc les lumbars tocades i la Mab, te el genoll inflat, semblem un parell d’avis?

Dijous, ens llevem amb una forta nevada, neu i més neu, i més neu......

Entre la nit del dimecres i el dijous, han caigut gairebé mig metre, amb un fort vent, i continua nevant......

Decidim fer el gos, en el bon sentit de la paraula, jeure, menjar, i jeure.....

Al tarda, el dia s’obre, fem una volta per la zona.....

Divendres, el millor dia de la Setmana santa, serà per que demà ja tornem?

Un cel net, blau, i una neu pols increïble, orgasmatica!!!

Sense rumiar-ho gaire, pillem forfaits, i a esquiar!!

Directament, anem a Val Thorens, i fem gaire bé totes les pistes de la zona, el telefèric ens porta fins dalt del Mont Caron, a més 3000 metres d’alçada, i fem una baixada d’aquelles dignes de recordar, també esquiem pel Glaciar du Bouchet, i per moltes més pistes.....

Al final, ja estem rebentats, i decidim tornar cap a l´ apartament.

Dissabte, avui és el dia de la nostra tornada, i la veritat, és que fa un dia també espectacular, sembla que la meteo, ens hagi gastat una broma....

Recollim els trastos, carreguem el cotxe i cap a casa....

Desprès de gairebé 7 hores de viatge, arribem a la frontera de la Jonquera, i uns senyors molts simpàtics, ens fan parar per mirar-nos la documentació del vehicle, aishhhhhh!!!!!

Al final , arribem a caseta!!
















diumenge, d’abril 4

Els Arreplegats a Port del Comte, 14-03-2010

Diumenge, 14 de Març de 2010.

Avui, som una colla de “arreplegats”, l´Alex “2” i la Gemma, del curset d´Allaus, en Joan de Manresa, la Cèlia i l´Adam,el Xavi, la Klaus, la Maria, la Mabel i jo.

Vaja una bona colla!

Desprès de la gran nevada, ens hem decidit per anar a fer el sempre agraït “Pedro dels Quatre Batlles”, i així poder iniciar a l´Alex” 2”, en el sofert mon de l’esquí de muntanya.

Arribem vora les 9.00 del mati al Pàrking del Sucre, on ja ens esperen el Joan, l´Adam, la Cèlia, el Xavi i la Klaus.

Un cop tots presentats, ens equipem i en un ambient distes i relaxat, anem pujant.

La pujada es fa agradable, disfrutant de la companyia, del dia i de la neu.

Arribem dalt del cim, i trèiem pells, tots exceptuant l´Adam i la Cèlia, que tenen ganes de baixar pel vessant oposat i tornar a pujar.

Fem les fotos de rigor, i cap baix!

En poca estona ja som al Pàrking, tot gaudint de la neu.







dimarts, de març 9

Seguretat i Allaus, Curs de l´Acna.

Aquest cap de setmana, hem fet tornat a l’escola, com quan érem petits.

Hem fet el Curs de Seguretat i Allaus, impartit per en Pere Oller.

Son uns cursos de l´Acna, la Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus.

Aquest en concret estava organitzat pel C.E.C.

Les sessions practiques les varem realitzar a Andorra.

El dissabte al mati, vora les 9.00 ens trobem a la cafeteria-forn de pa d´Ordino.

Som un total de 14 alumnes i els dos instructors , en Pere i l´Enric.

L’alumnat es d’allò mes variat, 5 esquiadors de muntanya, 3 raqueters i la resta tota una colla de freerides.

Anem a fer perfils nivologics a la vora del Pic de l´Estanyó, allà cavem una trinxera a la neu, i reconeixem les capes de neu.

En la volteta que fem, reconeixem algunes plaques de vent, i aprenem a reconèixer indicis d’allaus, veiem purgues...

També aprofitem la volta per gaudir d’una molt bona neu pols, finalment arribem als cotxes.

Anem a la casa de colònies de Canillo, Aina.

Allà continuem amb les sessions teòriques de rescat i amb algun vídeo d’allaus.....

Diumenge al matí, ens endinsem a la Vall de Ransol, i fem les practiques d´Arva, de sondeig, de paleig, i finalment enterrem fins i tot a un cursetista, que tot seguit desenterrem.....

Enmig d´un principi de forta nevada, recollim els trastos i baixem cap a la Seu d’Urgell, on ens despedim de la colla del curs i dels instructors.

Un curs interessant, ja que encara què el millor és que mai ens enganxi un allau, si ens ha de passar, hem de saber reaccionar el millor possible.










divendres, de març 5

Pic de Casamanya (2740m.), 27-02-10

Diumenge, 27de Febrer.

Som una bona colla al Pàrking del Coll d’Ordino , estem el Xavi, la Klaus, la Mab, el Moi, el Jordi, l’Amanda , el Roger, l´Alvaro, la Carol i jo.

Avui toca el Casamanya.

Arrenquem del Pàrking, en un dia emboirat, bastant gris. Ens costa començar, ja que som un grup força nombrós.

La neu, tampoc ajuda, ja que esta regelada, i al foquejar sens trenca la costra.

Comencem a pujar i ben aviat, trobem la neu força dura, i uns quants ja posem ganivetes.

Arribem a la lloma que mena cap al Casamanya, i la veritat, el panorama no es gaire engrescador,esta força ventada.

Anem pujant, a estones fent equilibris entre les pedres que amenacen als nostres esquis.

Abans de la pala final, que ja ens porta directes al cim, ens separem.

L´Alvaro, la Carol, la Mab i la Klaus, prefereixen baixar xino-xano, i la resta continuem endavant.

Ràpidament arribem al cim, i tenim sort, ja que el dia s’obre una mica, i podem gaudir de les vistes.

Fem un mos, i decidim baixar per la vall, ja que es veu força innivada, i no ens fa gracia, baixar per l’itinerari de pujada, entre pedres i plaques de gel.

Comencem a baixar per la pala que baixa cap a la Vall , i veiem que per aquí la neu, també esta força gelada, però ja hi som dins, i toca baixar.

Anem fent xino-xano, alguns amb més problemes que d’altres, però tots anem fent.

Al final de la Vall, ens trobem amb la resta del grup, i ja plegats baixem fins els cotxes, on ens esperen l´Eva, l´Anna ,l´Oscar i els “barrufets”.

Recollim, i baixem cap a casa, però la tornada és llarga i feixuga, hi ha retencions a Andorra, a la Seu, a Organyà.....

A vegades, és mes cansat el viatge de tornada, que la sortida en si.....










dimarts, de març 2

Intent al Puigmal de LLó, 21-02-10

Diumenge, 21de Febrer.

Pàrking de l´Estació d’esquí de Err Puigmal.

Som el Xavi, el Piter, la Mab, i el clan del´autocaravana: Miqui, Jordi, Basilio, Ana, Carles i Christine.

Avui anem a fer el Puigmal de LLó.

A veure si la meteo ens ho permet, per que la veritat, no pinta gens bé.

Arrenquem del Pàrking, en un dia gris i no gaire maco...

Anem pujant, sense saber en quin moment el temps es complicarà, ja que la previsió meteorològica, dona forts vents pel dia d’avui.

Anem obrint traça pel fons de la vall, i remuntem la pala que puja fins al coll.

Trobem algunes plaques de vent, i la cosa ja no pinta gaire bé, per que un fort vent, amb ratxes de fins uns 60 Km/hora, ens fa pensar en tocar retirada.

Trèiem pells, i cap baix.

En el primer gir, el Piter trenca una petita placa de vent, és un petitet allau sense conseqüències.

Anem a buscar l’esquerra de la pala, on la neu esta menys ventada.

Trobem alguns racons amb la neu molt bona, i que es deixa fer molt bé!

Finalment arribem als cotxes, i prenem unes cervessetes al bar-autocaravana.

Al marxar de la Cerdanya , comença a nevar amb ganes, a veure si per la propera setmana, la cosa pinta millor.....