MARIA, una amiga que s´en va...
Els nostres camins , es varen creuar ja fa un temps, ja fara ben be 5 anys, que et vam coneixer, aquella noia, que vivia al casc antic, i que estava fent el master a l´I.C.T.
Les primeres sortides pel Pirineu, Bessiberris, Canal del Cristall, Pedraforca, Cambradase, Puigpedrós, ...
El primer rappel, a l´agost al Besiberri i nevant!!
Les primeres escalades, al Pic del Martell, a Penya Ginesta, a Gorros...
Les Primeres rutes potents, per Ordesa, Pineta....
El Bivac a la Bretxa, la ruta pels Marbores.....
Les primeres sortides amb esquis, Puigmal de LLo, Bastiments, .....
i ara que t´en vas, lluny de Barcelona, et trobarem a faltar, però no tinguis dubtes de que els nostres camins es retrobaran, entre Gasteiz (Vitoria ) i Barcelona, estan els Pirineus, i alla tots els nostres camins es troben......
La Maria, jugant al Festiklaus.
A punt d´escalar.
Cami de la Punta Alta.
Dalt del Bachimala.
Al Pic Russell.
La nostra caseta, a la Bretxa de Roland.
El plaer de l´escalada.
Fent Tonteries.
9 comentaris:
Doncs, si la Maria se'n va, i semblava que no arrivaria mai aquest moment. Snif.
Tots esperem que et vagi molt i molt bè en aquelles terres llunyanes però ja saps que si tornes estarem aquí per acullir-te de nou.
Un petonàs ben i molts fort!
M.
OHHHHHHHHHHHH, María, ya te vas!!!!!
Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall, on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
Un besazo.
Ya te echamos de menos!!
Ostres Maria! Molta sort i que siguis molt feliç!
Segur que ens veiem per la muntanya ben aviat, que és un lloc on tots compartim un trocet de felicitat.
Molts petons
Cèlia
Hoy es el día D...Ese día que parecía que no iba a llegar pero que ha llegado después de muchas dudas y consultas con la almohada...Esperamos verte ya mismo, ya sea por aquí o por allí arriba, que tampoco estaría mal. Esperamos mails explicando como te van las cosas, eh!. Y si no escribes, como diría Mabel, te amputaremos algún miembro de las extremidades inferiores.
Agur, Marieta
Besazo grande!
Maria
Quan penso amb tu recordaré sempre la nostra perilosa aventura fent Carros de Foc alla al coll del Contraix. El Padilla ens va portar per aquella carena quan de sobte va dir " Roger tu amb aquesta motxila no passes". Vaig mirar-ho i al girar-me et vaig veure arraulida, sentada sobre la pedra i agafada als genolls amb una cara de pomes agres.
Aquesta es una imatge que crec que em perdurará molt de temps.
Vinga ja esta bé de sentimentalisme. Passat-ho bé per Vitoria i Argentina i espero veure't el Juliol fent algun bestiesa amb el Padilla
Roger
Venga chicos... que Vitoria está a un "tiro de piedra"... :-)))
Sempre es trist veure marxar als amics ...companys... peró recordeu que : "Las despedidas son una preparación para el reencuentro.."
Ánims... segur que abans de lo que penseu... la torneu a veure...
Un cronopio nómada... ;-)))
Per cert... "Yeti"... ja saps qué a Vitoria tenim alguns amics i amigues madtemeros... si vols i la Mária li ve de gust (o no coneix ningú allá...) os posso en contacte amb el José i la Eva...
Ademés de que a Vitoria hi ha un parell de rocos a cobert impresionants... ( i molt baratos... ) si vols informació ..ja saps a on estic...
:-)))))
Hace 3 segundos habia escrito una parrafada estupenda, pero no se que carallo hice que se ha borrado... caca!!
Asiq eu la version reducida, a ver si esta vez lo hago bien, es que llegue y todo bien, que hace frio y los montes de por aqui estan todos nevados, que finalmente llore cuando me fui, que por ahora por aqui va todo bien, que os hecho de menos, que sois unos soles y que el alex se lo curra mucho, merci. Tabien que nos vemos prontito en el protatlet y cotilleamos sobre la vida.
Antes habia escrito mas cosas pero creo que he escrito lo fundamental.
Bicos y mas bicos desde nuestra nueva sede gasteiztarra!!
se me olvidaba, a lo mejor eso de que me deis el contacto de gente por aqui que haga monte ees una opcion...independizarme de xabi es imprescindible... merci
Bicos
Publica un comentari a l'entrada