Intent fustrat al Serrera...
Despres de passar la nit a la Borda del Sorteny, amb les primeres llums del dia, ens llevem....
Mirem com es presenta el dia, i veient, que esta força tapat, decidim sortir cap al Serrera.
Ha nevat, aquesta nit, i la neu penja dels arbres, i ho cobreix tot.
Ens posem els esquis i xino-xano, sentint els ocells, i sota una minsa nevadeta anem fent....
el paisatge es de postal nadalenca, i transmet una gran pau....
No hi ha traçes anteriors a les nostres, i ens desviem del cami, cosa que ens costa una volta absurda, aixi arribem al refugi petit que hi ha més amunt....
Surt fum de la xemeneia...i continuem el nostre cami,.
El dia cada dia esta pitjor, hi ha boira, la nevada cada cop es més intensa, i a mida que anem pujant, el vent es més fort....anem fent i veiem que la pala del Serrera, es troba ventada, no la podrem baixar esquiant!!
Com que el temps cada vegada és pitjor, la neu no para de caure, i la neu ja caiguda, no es troba ben consolidada, i ens costa força avançar, decidim plegar, i disfrutar la baixada. Arribem a la borda, recollim les motxiles grosses i cap a baix....
El cap de setmana, ha estat intens, però ha valgut la pena!!
Etiquetas:
Esqui de Muntanya
3 comentaris:
que pena que no pudieais hacer cumbre. Es un valle precioso y con nieve mucho más.
Saludos
Cap problema Yeti. La muntanya sempre està allà.
I el bon general és el que es retira a temps. Oi?
Un altre dia serà, si Déu vol.
Salutacions.
Kepa:Pues si que fue una pena, pero la montaña, esta alli, y no se movera...
ademas el pic de la pala serrera, ya lo hav¡bia subido dos veces anteriormente, o sea que no pasa nada.
Lastima que la pala final estava sin nieve.
Xiruquero-Kumbaia: una retirada a temps, es una victoria....
Publica un comentari a l'entrada