59ª Marxa de Regularitat per Muntanya, Centre Exc. Ripoll.
El Diumenge, 29 d´Abril, al bonic poble de Bruguera, al Ripolles, es va celebrar la 59ª Marxa de Regularitat, organitzada pel Centre Exc. de Ripoll.
La sortida, era a les 7.30 del mati, a l´Hostal Moline, al bell mig del poble de Bruguera.
Encara amb els ulls plens de llaganyes, varem començar la marxar....ens tocava sortir a les 7.36, i ja varem fer tard, un parell de minuts.....varem sortir corrents, i pel cami vaig veure un parell de tritons, un d´atropellat, i l´altre viu.... mai els havia vist tant de la vora.
Aixi xino-xano, sense correr gaire, ens endinsavem pels voltants de Bruguera.
A la vora d´un Mas, Sant Julià de Saltor, l´organització, havia preparat l´esmorçar, ummmmm..... encara no veiem el Mas, i ja ensumaven la brasa....ja salivant, arribem i anem per feina, pa torrat, cansalada, butifarres.....ummm.....despres d´aquest apat, qui s´aixeca....però si toca continuar, i encara paint la teca, pugem fins el Puig de Sant Amand (1851 m. ), punt culminant de la Serra de Sant Amand. Alla un petit descans, i toca baixada fins al Coll de Jou.
Alla un fantastic donut....(m´encanta aquesta marxa....), paisatge encantador i quina teca, uffffff!!!!
De Coll de Jou, al peu del Taga, ja ens endinsem pel bosquet, i finalment arribem de nou a Bruguera.
Tot i que semblava que havia de ploure, va aguantar fins al migdia.
La sortida, era a les 7.30 del mati, a l´Hostal Moline, al bell mig del poble de Bruguera.
Encara amb els ulls plens de llaganyes, varem començar la marxar....ens tocava sortir a les 7.36, i ja varem fer tard, un parell de minuts.....varem sortir corrents, i pel cami vaig veure un parell de tritons, un d´atropellat, i l´altre viu.... mai els havia vist tant de la vora.
Aixi xino-xano, sense correr gaire, ens endinsavem pels voltants de Bruguera.
A la vora d´un Mas, Sant Julià de Saltor, l´organització, havia preparat l´esmorçar, ummmmm..... encara no veiem el Mas, i ja ensumaven la brasa....ja salivant, arribem i anem per feina, pa torrat, cansalada, butifarres.....ummm.....despres d´aquest apat, qui s´aixeca....però si toca continuar, i encara paint la teca, pugem fins el Puig de Sant Amand (1851 m. ), punt culminant de la Serra de Sant Amand. Alla un petit descans, i toca baixada fins al Coll de Jou.
Alla un fantastic donut....(m´encanta aquesta marxa....), paisatge encantador i quina teca, uffffff!!!!
De Coll de Jou, al peu del Taga, ja ens endinsem pel bosquet, i finalment arribem de nou a Bruguera.
Tot i que semblava que havia de ploure, va aguantar fins al migdia.
Aquesta marxa, va ser de les més maques que hem fet ultimament, en ple cor del Ripolles, als voltants del Pirineu, amb vistes maques, Pedraforca, Puigmal, Tossa d´Alp, Cadí....,menjar bonissim, i molt bona organització.
Felicitats als organitzadors!!
Un Tritó.
La Mabel, arribant al Coll de Saltor.
La Cuqui i l´Adriana, passant gana.
Els grans cuiners.
Uffff, quina pujadeta, no??
Arribant a Coll de Jou, el Taga al fons.
Poca neu, queda ja.
Etiquetas:
Marxes d´Orientació.
9 comentaris:
Molt bé les fotos. Però t'ha faltat dir en quina posició vas quedar. Vinga que potser per això sabrem perquè et va agradar aquesta marxa. No només pels Donuts, quan en vas mengar ?
Anònim
SIIIIII, l'Àlex i jo vam quedar els primers!!!! Per primer cop a la nostra participaciò en les marxes d'orientaciò!!
Independentment de la victoria, que sempre és agradable guanyar, la marxa va ser molt i molt maca i arrivar al Coll de Saltor una mica desprès de que s'aixequès el dia és una experiència que et fa sentir un privilegiat i fa que la matinada fòs menys dolorosa.
Mabel
Oh!!!!! Quines fotos més xulis!!! Tens raó que la marxa va ser molt agradable....(excepte la pujadeta) i sobretot pel resultat que vareu tenir! Anim campions!! que això s'ha de celebrar!!!!
Eva
Joeeerrrrr.... jo no menjo carn... peró em sembla que també li fotaria una bona mosegada a aquestes yesques de "pantumakà"...
Aixi si que es pot anar a la muntanya... :-)))
Salut i muntanyes...!!!!
Pobra tritó atropellat, no m'agraden aquestes marxes populars,
la montanya es per gaudirla en silensi.
salut
joan
A mi també, m´agrada gaudir de la muntanya en silenci, però, també anar-i amb els amics.
I gracies aquestes marxes, coneixes llocs, i paratges, ue jo sol no hi aniria, o no tindria curiositat de coneixer.
Salut!!
P.D. El pa amb tomaquet i la cansalada, estaven de mort, quaan vulgueu, esteu convidats.
Joerrr como os cuidais !!! Vaya comilona mes bonaaaaa!!
saludos
Només un comentari, el tritó és una salamandra.
Felicitats pel Blog.
Gacies per l´aclariment company!
La veritat, es que ens pensavem que era un tritó....
Com es que aquest any, es veuen tants??
Algu ho sap??
Publica un comentari a l'entrada