MEME: o 8 cosetes.
Recullo el testimoni que m´ha enviat la Sonia.
M´ha convidat a participar en aquesta cadena, en que els bloggeros, ens obrim una mica més, i expliquem i compartim 8 cosetes o detallets sobre nosaltres.
O sigui que no em puc escaquejar, i tocara pensar.....
1-D´aparença tranquil.la, per dins soc un sac de nervis, les mans mai les puc tenir quietes, i sempre estic jugant amb qualsevol cosa.
A més, per les nits haig de dormir amb una ferula de descarrega, una peça de plastic, perquè ni dormint estic tranquil.
El dia que tinc que fer excursió, activitat... de la mateixa emoció, no dormo gaire bé, soc un nen, esperant els Reis d´Orient.
2-Quant tenia disset anys, amb uns coleguillas, varem fer un grup de musica, ens deiem "Crema Catalana" , més tard ens varem dir "Els Convidats de Pedra", i finalment "Gemecs".
Varem treure una maqueta i fer alguns concertillos.....
Al final ens varem separar, i amb un amic, i un company de "Gemecs", varem encetar un altre grup, que va ser l´embrió, d´un grup que avui en dia funciona, i es diu "Costo Rico", jo per motius personals i musicals, vaig deixar aquest projecte.
Per cert jo tocava el baix, i era fatal!!!!
3-Quan tenia 17 anys, em van expulsar de l´esplai, al que anava, per pujar en uns campaments, una ampolla de tequila. Lo bo del cas, es que la merda la varen agafar altres, i jo per contrabandista vaig pringar.
4-Rebotat amb aquell esplai, del que volia ser monitor, vaig anar a parar al Casal-Menjador del Raval de la Fundació Esco. Alla vaig passarme 4 estius ,primer com a monitori despres com a corrdinador. Aquests estius, em varen enseyar, que no és mes ric qui tè, sinó que és més ric qui dona. No és el mateix el somriure sincer d´un infant.....
D´aqui vaig passar a l´Esplai Abi-Yoyo i despres al Ésplai de la Parroquia del Carme, també al Raval.
En aquests anys vaig coneixer gent curiosa, generosa, altruista.....
5-De petit volia ser bomber, astronauta, policia, metge, historiador.......i milers de coses que somies quan ets infant, m´agradava molt la historia.....
Pero a l´arribar al 3er de B.U.P, vaig penjar els estudis, i ara fa 16 anys que estic treballant, al mateix lloc. Treballo d´administratiu.
6-Quan conec algu, em fixo en les seves mans, i en els seus ulls. Diuen que els ulls son el mirall de l´anima, i les mans, no ho se, però sempre m´han cridat l´atenció.
Per cert els meus ulls són negres,i brillants.......
7-La meva gran passió, la Muntanya!!
Ja de petit, la vaig descobrir amb la catequesis, i despres vaig continuar anant amb l´esplai, més tard amb el coleguis, amb els infants del Foment Excursionista de Barcelona, i ara amb la Mabel i la colla d´amics,
Sigui caminar, grimpar, escalar, fer marxes, recollir bolets, vies ferrades....però el que més m´agrada, es l´esqui de travessa.
Foquejar..... baixar lliscant les pales d´aquells cims, que a l´estiu es fan caminat, és genial!!
8-Fa uns quants anys, escalant vaig patir un accident. S´em va despendre la pressa de la ma, i en la mateixa acció, vaig tenir una luxació del braç, i li vaig obrir el cap al meu company de cordada, que estava a peu de via, amb el casc, fent maco al terra.....
ufffff quina por passo ara quan escalo, pero ho segueixo intentant!!!
Doncs amb això crec que ja he complert........ Podria explicar més coses, més anecdotes.... però ja m´he exprimit molt la closca.
O sigui que no em puc escaquejar, i tocara pensar.....
1-D´aparença tranquil.la, per dins soc un sac de nervis, les mans mai les puc tenir quietes, i sempre estic jugant amb qualsevol cosa.
A més, per les nits haig de dormir amb una ferula de descarrega, una peça de plastic, perquè ni dormint estic tranquil.
El dia que tinc que fer excursió, activitat... de la mateixa emoció, no dormo gaire bé, soc un nen, esperant els Reis d´Orient.
2-Quant tenia disset anys, amb uns coleguillas, varem fer un grup de musica, ens deiem "Crema Catalana" , més tard ens varem dir "Els Convidats de Pedra", i finalment "Gemecs".
Varem treure una maqueta i fer alguns concertillos.....
Al final ens varem separar, i amb un amic, i un company de "Gemecs", varem encetar un altre grup, que va ser l´embrió, d´un grup que avui en dia funciona, i es diu "Costo Rico", jo per motius personals i musicals, vaig deixar aquest projecte.
Per cert jo tocava el baix, i era fatal!!!!
3-Quan tenia 17 anys, em van expulsar de l´esplai, al que anava, per pujar en uns campaments, una ampolla de tequila. Lo bo del cas, es que la merda la varen agafar altres, i jo per contrabandista vaig pringar.
4-Rebotat amb aquell esplai, del que volia ser monitor, vaig anar a parar al Casal-Menjador del Raval de la Fundació Esco. Alla vaig passarme 4 estius ,primer com a monitori despres com a corrdinador. Aquests estius, em varen enseyar, que no és mes ric qui tè, sinó que és més ric qui dona. No és el mateix el somriure sincer d´un infant.....
D´aqui vaig passar a l´Esplai Abi-Yoyo i despres al Ésplai de la Parroquia del Carme, també al Raval.
En aquests anys vaig coneixer gent curiosa, generosa, altruista.....
5-De petit volia ser bomber, astronauta, policia, metge, historiador.......i milers de coses que somies quan ets infant, m´agradava molt la historia.....
Pero a l´arribar al 3er de B.U.P, vaig penjar els estudis, i ara fa 16 anys que estic treballant, al mateix lloc. Treballo d´administratiu.
6-Quan conec algu, em fixo en les seves mans, i en els seus ulls. Diuen que els ulls son el mirall de l´anima, i les mans, no ho se, però sempre m´han cridat l´atenció.
Per cert els meus ulls són negres,i brillants.......
7-La meva gran passió, la Muntanya!!
Ja de petit, la vaig descobrir amb la catequesis, i despres vaig continuar anant amb l´esplai, més tard amb el coleguis, amb els infants del Foment Excursionista de Barcelona, i ara amb la Mabel i la colla d´amics,
Sigui caminar, grimpar, escalar, fer marxes, recollir bolets, vies ferrades....però el que més m´agrada, es l´esqui de travessa.
Foquejar..... baixar lliscant les pales d´aquells cims, que a l´estiu es fan caminat, és genial!!
8-Fa uns quants anys, escalant vaig patir un accident. S´em va despendre la pressa de la ma, i en la mateixa acció, vaig tenir una luxació del braç, i li vaig obrir el cap al meu company de cordada, que estava a peu de via, amb el casc, fent maco al terra.....
ufffff quina por passo ara quan escalo, pero ho segueixo intentant!!!
Doncs amb això crec que ja he complert........ Podria explicar més coses, més anecdotes.... però ja m´he exprimit molt la closca.
4 comentaris:
Ostres... quina sorpresa... es una passada com "corre" aquest meme...
:-)))))
Encantat de coneixe't una mica més... :-)))
Saps que durant un parell d'anys portaba el casal de joves del Raval...??? de fet... vaig treballar d'educador de carrer... peró preferia el tema dels casals...está al "camp de batalla"... curraba al raval i a la pressó de joves...
Em vaig fartar del spolitics i vaig fugir a les muntanyes...a viure entre vaques i llibres... al Cadí... :-))))
De fet el Raval es el meu barri... vaig pasar la meva infáncia i adolescéncia... i encar tinc moltes arrels i records en aquells carrers... :-)))))
Un plaer... company...!!!
(m'encantan les teves sabatilles..
:-)))))
Ei! Bé, està molt bé això de poder-te coneixer abans de saber qui ets, jeje!
Gràcies pels comentaris al meu bloc! T'aniré llegint i compartint experiències!
Interesant...
Gracies per continuar la cadena!!
Veig que ets un dimoniet. Encantada de conèixe't una miqueta més.
Hem de muntar una Kdd, aixó no pot quedar en un simple meme, no creus??
:-)))))))
PD: el detall de les sabatilles m'encanta, jajajajaja.
Publica un comentari a l'entrada