dimarts, de setembre 25

Pic d´Araguells, 23 de Setembre de 2007.


A Barcelona, el dia 24, era festa, la Mercè, la patrona de la ciutat.
I naltres com a bons barcelonins, varem disfrutar el pont de la Mercè, a on millor el podem passar, a la Muntanyeta!!
Aquesta vegada, varem estar per Benasc, i desde alla, varem agafar la pista que puja fins al refugi de Corones.
Allà, ens varem instal.lar tota la colla, el Moi, el Carbó, el Xavi, la Klaus, la Mabel, la Sara, el LLuís, i jo.
L´objectiu, era el Pic d´Araguells (3.030 m.), i ja de pas desde el Coll de Cregüeña, fer l´Agulla de Juncadella (3.019 m.).
Però el dissabte, es va passar tot el dia plovent!!
Varem passar l´estona jugant a cartes, xerrant......
I diumenge, va aixecar-se el dia molt tapat, pero almenys no plovia!!
Aixi que vora les 8.30 del mati, ja estavem en marxa.
Rapidament, pugem pel Barranc de Corones, el desnivell es guanya molt rapid, ja que es ben dreta la pujada.
Superem l´Ibonet de Corones, i i sense donar-nos compte, ja estem a l´Ibon Inferior de Corones.
Alla prenem un respir, i mengem quelcom.....
Observem gent a la Bretxa de Llosars, podria ser en Madveras i Loybcn??
La veritat, es que la Cresta de Llosars, es una peazo cresta!!
Reiniciem la marxa, i ja veiem el Coll de Cregüeña, i l´Araguells, ja a tocar!!
La veritat, és que el dia , és lleig, esta força tapat, i no es veu res, en qualsevol moment pot ploure de nou.....
Remuntant, una pesada tartera, que s´ens fa eterna, ja arribem al Coll de Cregüeña ( 2.905 m.)
D´aqui ja arribem al cim del Pic d´Araguells, ens fem quatre fotos, i observem el poc paisatge, que ens deixa veure la boira.
Veient que el dia no promet res de bo, deixem l´Agulla de Juncadella, per a un altre dia.
I tornem cap al Refu......









10 comentaris:

Anònim ha dit...

Uff, hay fotos aquí que parecen más de Mordor que de la montaña.

Pero qué picachuel más bonito!

Klaus

Sonia ha dit...

Para el puente de la merce por el pirineo no pintaba muy bueno , nosotros no pudimos hacer nada , aun así fuimos hacia allí a pasar el finde ...


Enhorabona per el cim!

Sonia ha dit...

Per cert ,ara qui penso .....¡¡¡ vaya dos barceloninos que estem fets!!!

Anda , que perdre'ns les festes jajajjaja

Pekas ha dit...

Yo al final... escoba y fregona el viernes... lavadoras y planchas el sábado... deportiva el Domingo... y lluvía y tertulia más partida de Awale el Lunes...

:-))))))))))))

Menos mal que estás tú para recordarme lo enamorado que estoy del Pirineo... :-)))))))))

JOAN GONZÁLEZ_MIRATGES ha dit...

Hola, la primera foto de la cima pareceis el club de los poetas muertos... jjeje.. venga alegría...

salut

joan

Joana García ha dit...

La qüestió es moure's i veig que heu triat bon lloc per fer-ho, llàtima del temps que us ha fet.

Xavi ha dit...

Hola Yeti. Aquest agost passat, la Cristina i un servidor, teníem la intenció de dormir dalt del cim de l’Araguells. Eren les 21,00 h i ja érem dalt però vam veure que allà no podríem fer vivac. Finalment vam dormir en el coll, en el primer vivac que es troba. Per cert, no deuries trobar una pila recargable que vaig deixar embrutant la nostra estimada muntanya? La veritat és que el dia que veu tenir no s’assembla pas a la tarda-vespre que ens va fer a nosaltres. Que és allò que ens empeny a fer muntanya amb bon temps? ...i quan no fa bò? ...i quan estem patint i seguim endavant o tornem un altre cop? ...i fins i tot quan ens deixa un bon amic en aquests indrets? La resposta és senzilla, la muntanya és MÀGICA!!
Una abraçada!!

Pekas ha dit...

Uisssss.... un lunes... y el yeti sin actualizar... ???? :-))))

Pasaba a saludar... espero que todo vaya bien... :-)))

el yeti ha dit...

Pekas!!!!!
No passa res!!!! Que no cunda el panico, es que se me acumula la faena, deshacer la mochila, colgar las fotos, publicar la entrada.....
Pero ya esta!!

el yeti ha dit...

Sonia: La veritat, es que el temps, no pintava bé enlloc, pero som masoques, i las cabras pa el monte.....
Pekas: més pirenista, que tu, crec que no ho soc pas, tu ets un Mestre Jedi.
Joan: amb l dia que feia, erem el club de los poetas congelados!!
Joana: la questió, es respirar aire sa, fresc, i gaudir de la natura, apa que tu també, no pares, ehhh!!
Xavi: el cim de l´Araguells, potser no es el més indicat per un vivac, jejeje....
pero es maco, i aixó de dormir amb un sostre d´estels, es unic!!
Què és el que ens empeny a sortir, desafiant als homes dels temps, a les inclemencies meterologiques, a las adversitats de la vida....
no ho se pas, però tens raó, la Muntanya, es agica, hi ha alguna cosa uq ens empeny a tots, a buscar-la, a perseguir-la, a desitjar-la, i sobre tot a gaudr-la.....
Una abraçada companys!!