dilluns, d’octubre 15

Pics de Culfreda, 13-10-2007






Aquest cap de setmana llarg, degut a les Festes de la Mare de Deu del Pilar, naltres per no perdre el costum, com les cabres a pasturar......
L´objectiu, els Pic de Culfreda, situats a la Vall de Chistau, que estan situats al davant del Bachimala.
Ens trobem al refugi lliure de Tabernés ( 1.750 m. ), al final de la pista forestal que puja de Plan.
El grup, aquesta vegada, és força nombrós, som molta gent: el Moi, el Carbó, el Xavi, la Klaus, la Cèlia, l´Adam, la Maite, el Lluís, la Sara, la Mabel, i jo.
Començem a caminar vora les 8.00-8.30, i enfilem cap a al Port de la Madera, ressegunit el curs del riu Cinqueta.
Abans d´arribar a l´alçada del Pluviometro, deixem el curs del riu, i ens enfilem cap al Port de la Madera( 2.555 m.).
L´excursió, sera llarga, molt llarga, ja que per arribar fins els Culfreda, hem de pujar, fins dit Port, i llavors seguir per la cresta fins pujar el Pic de Cauarere ( 2.902 m).D´aqui cal reeseguir tota la Cresta, i de tornada hem de desfer el mateix cami.
Al Pic de Cauarere, encetem la Cresta dels Culfreda, que finalment assoleix, les tres puntes del Culfreda, el Nw ( 3.031 m.), el Central ( 3.027 m.), i el Ne ( 3.032 m.).
La cresta es de Pissarra, i en alguns trams, la neu fa que anem amb cura, pel demes, es entrentiguda, sense passos atletics, i agradable......
Arribem al final de la cresta, fem les fotos de rigor, i d´aqui ja tornem amb més calma, gaudint del dia.
En total hem estat comptant parades, unes 10 o 11 hores...... L´excursió ha estat llarga, el desnivell, vora 1.300 metres, però la passejada, pel mig del bosc, els colors de la tardor, i la visió del gegants del Pirineus, Posets, Perdido..... , i la bona companyia, fan que la sortida deixi bon regust.....
El cartell, que senyala, el cami a seguir.....
El dia, ja despuntava....
La Colla, pujant.


Parada per esmorçar...
Ja a la Cresta.
Crestejant!!
El Moi.



El Carbó, feliç amb la neu.
A dalt del primer Culfreda, el Nw.
A dalt del tercer, el Ne.
Panoramica del Perdido, Vignemale....
El Posets.




4 comentaris:

Ivan ha dit...

Hola Yeti!!
Carai quina gentada cap el Cim!! Tota aquesta zona la tinc pendent de trepitjar, encara no he fet cim per allà.
Molt maques les fotos i al Carbó li va la marxa!!

Salutacions!!

Kepa ha dit...

Las culfredas se quedaron en el tintero este año. Después de Gran Bachimala y 8 dias de machaque mis rodillas dijeron basta.

Que tal la pista hasta Tabernes?? por que nois digeron que estaba muy muy rota.

las aristas de pizarra me dan mucho yuyu, siempre tengo la sensación que camino por "hielo", liso y resbaladizo

Pekas ha dit...

Una buena zona... para ir haciendo cimas y más cimas... Caminante no hay cammino ...sino "birras" en el bar... :-)))

A muueerrrteeeeeee...company..!!!!

Sonia ha dit...

Al igual que Kepa ,estas cimas se me quedaron en el intento ...
A si que subisteis desde Tabernes? Dormisteis allí?

Jooo que chulo! ...Aun tengo estas montañas en mente...

un saludo