diumenge, de gener 4

Intent al Pic de la Serrera, 02-01-2009

Per celebrar el nou any, juntament amb la Klaus, el Xavi, la Mabel i jo, pugem a Andorra.
Sortim el dia 1, i pugem a dormir a la vora d´El Serrat.
Divendres, ens llevem, i el dia no acompanya gaire, per no dir gens, el cel, esta gris, tapat, i comença a nevar, una feble nevada, però que no para.....
Amb mandra, sortim dels sacs, i esmorçem.
Una vegada, preparats, arrenquem, sortim del Parking del Pont de Rialb, i enfilem cap al Refugi del Sorteny, l´objectiu, es pujar el Serrera, un pic que la Klaus te pendent, te una espineta clavada.....

Pugem per la pista, i arribem al Refugi. Continuem foquejant, i arribem al trosset del bosc, la veritat, es que tot esta ben blanquet, anem passant entre arbres, i arribem al final del bosquet. Creuem el rierol, i flanquegem , tot pujant fent voltes maries, tornem a creuar el riu, i ja som al costat de la cabaneta.
La veritat, es que el dia es lleig, no para de nevar, molt feblement, però sense parar, i la boira, va entrant, i marxant.
Enfilem per la vall, i finalment arribem a la pala del Serrera, no s´hi veuen traçes, i llavors seguim unes traçes, que continuem vall endins.
Veient que no son les traçes que hem de seguir, les deixem i ens enfilem per un lateral, per trobar la pala del Serrera, una mica més amunt.
Posem ganivetes, i continuem pujant, no hi han traçes, hi les anem obrint.
Arribem a dalt de la proimera rampa del Serrera, i la veritat, es que la boira ens ha engolit, no veiem gairebé res.
La Mab i la Klaus, decideixem, tirar enrera, i el Xavi i jo, tirem una mica més endevant, tot sabent, que sense veure gairebé res, no anirem enlloc.
De fet cinc minuts, més endevant, decidim recular, treiem pells, i començem a baixar.
La neu, esta bona, molt bona, el problema, es la boira, que ens fa perdrre la perspectiva.
Ens trobem amb la Mab i la Klaus, i junts anem baixant.
Arribem a la cabaneta, i anem a buscar una canal de baixada, però la veritat, es que ens encigalem, i baixem per la canal del costat, una canal amb força pendent, més estreta, amb roca i arbres.
Però tot això ho descobrim, quan ja som a mitja canal, i no tenim més remei, que tirar-li cap abaix. Baixem amb més o menys dignitat, tot pensant en les malediccions, que deu d´estar pensant la Klaus!
Però finalment, ella també arriba tota sencera. Una vegada a baix, ens la mirem i flipem, ja que cap s´esperava aquesta encigalada.
D´aqui, ja baixem a traves del bosquet, tot sortejant arbrets, creuant torrents, i arribem de nou, al refugi, continuem baixant per la pista, i de pas donem algun ensurt, a una familia, que no esperava trobar-se uns esquiadors folls, a la pista.
Arribem a la furgoneta, i marxem a Ordino a berenar una xocolata desfeta!!









3 comentaris:

Piter ha dit...

Eps... bon any !!
Quin gran inici de temporada eh !! jo estic emocionat... jeje Tu per la sortida del foment del fontblanca.. segurament m'apunti !!

Apa.. ens veiem !!

oscar ha dit...

Vaya, que lo mejor del día.....el chocolate caliente, eh!!!!

Xavi, que botas más chulas, no????...Aquí tas gastao los calerons, eh!!!!!

bsos

Mab ha dit...

Ei, la baixadeta per la canal equivodada va ser increible. Sobre tot després de dir-li a l'Àlex quan pujavem: "I una merda" al seu comentari: "Baixem per aquella canal?"

Beneida ignorància....o no!