Pic de la Fontblanca (2903 m.) 21-02-09

Aquest cap de setmana, tocava sortida de la Secció d´Esqui de Muntanya del Foment.
El dissabte, ben d’horeta, ens llevem, recollim en Danima al Poble Nou, i en Piter a les Corts.
Enfilem cap a Andorra, on ens esperen el Xavi, la Klaus, la Cèlia i l’Adam.
L’objectiu , es el Fontblanca, un dels Pics de més categoria d’Andorra, amb una majestuosa pala de més de 500 metres, amb una dificultat de S3-S4, força sostinguda.
Un cop arribem a Ordino, parem a fer un cafè molt ràpid.
Arribem al revolt de la carretera al costat de la borda del Castellar i aparquem al costat de les Furgos dels companys.
Ens preparem i enfilem cap amunt. Te pinta de fer un dia espectacular, llastima del vent, que bufa més del que ens esperavem.
Creuem el torrent, i anem enfilant tot travessant el bosquet.
Arribem a un pla, i ens separen, una part del grup, enfila per una pala, força exposada al vent, i l’altre part, enfila per una pala força més sostinguda, però més arrecerada.
Aquí patim una mica, i ens veiem obligats a calçar ganivetes, ja que la neu, és força glaçada.
Una vegada, superada aquesta dificultat, ens reagrupem més endavant, ja que la resta del grup, ha fet una parada d’avituallament n una roca.
Una vegada agrupats, continuem endavant, ens trobem una pala , que exigeix bona tècnica de canteig, i la Klaus ben flanquejada per la resta del grup, va progressant.
A dalt del collet, ens esperen ja en Danima i en Piter, ja que aquestos dos, son unes “Machines”.
A mitja pujada, veig passar la ganiveta del Piter, i sense pensar-m’ho gaire, em llenço a perseguir-la, per sort, la puc recuperar.
Torno a pujar cap amunt, en direcció el Collet.
Ara tant sols ens queda resseguir el llom, i remuntar una dreta pala vertical fins arribar a dalt de l Fontblanca.
Una vegada som tots dalt, fem les fotos de rigor, i ens preparem per al descens de la fantàstica pala que ens espera.
Comencem a baixar, tot admirant els cracks, o sigui en Piter, l’Adam, la Cèlia, i en Danima, naltres anem baixant amb menys dignitat....
La Mabel, pateix un parell de caigudes, la primera, és poc important, però amb la segona, cau uns quants metres i pren mal al genoll.
Desprès de veure, que no s’ha trencat res, continua baixant adolorida,sembla que s’ha fet força mal.
Baixem la pala, i ens agrupem, ens queda un tub, i ja serem gaire bé al final de la sortida.
Arribem als cotxes, la Mab,patint una mica, esperem a la resta del grup, que ha baixat pel Torrent.
Una vegada, estem tots, ens canviem i marxem a Sispony, a la Borda Jovell, on ens espera una dutxa calenteta i un bon sopar per agafar forces per al dia següent!