Pic de Château Reynard (2989 m.) 12-04-09
Diumenge, 12 d’abril.
Ens llevem amb un dia força gris, tot i que no neva.
Avui ens separem el David, la Maria i l´Ivan, van a fer el Pic de Caramantran, i el Xavi, i jo, acompanyats per l´Oscar, la Klaus, i el Roger, anirem a fer el Pic de Château Reynard.
Es un Pic de 2989 metres d’alçada. Sortint desde Saint-Véran, el desnivell, són 950 metres.
Sortim desde el mateix poble de Saint-Véran.
Ens calcem els esquis desde darrera de l’església, i comencem a pujar.
Anem fent, xino-xano, l´Oscar que va amb raquetes, te més problemes, ja que fins i tot amb les raquetes, s’enfonsa.
Arribem a l´inici del Remuntador “Grand Serre”, aquí l´Oscar i el Roger, decideixen quedar-se, ja que arrosseguen molèsties físiques.
La Klaus, ens acompanya un trosset més, per fer un pel més llarga la seva baixada.
Ara ja tant sols quedem el Xavi, i jo, i continuem la marxa. Anem a trobar les traces d’un grup, que anava davant nostre, i quedesde el final del Remuntador, va a buscar un recorregut preciós.
Passem per paratges realment alpins, amb una boira que ho cobreix tot…..
Finalment ja arribem al collet, desde aquí ja es veu l’observatori meteorològic del Pic de Château Reynard. Deu ni do, posar un observatori aquí dalt……
Arribem al cim, i ens fem les fotos de rigor, mengem una miqueta, i traiem pells.
Intentem fer alguna foto en direcció Col de Agne, però la boira ho cobreix tot.
Comencem el descens, però la boira, ens fa dubtar, ja no veiem per on baixar, i decidim seguir les traces de baixada del grup anterior.
La cosa és posa interessant, ja que és una baixada força dreta, sostinguda, i a palpentes.
De quan en quan la boira és dil.lueix, i podem veure la direcció a seguir….
A dalt la neu, esta fantàstica, neu pols, de bona qualitat, però ja a baix, ja esta més pesada, costa encadenar els girs, i ja anem cansats….
Veiem ja les cases de Saint-Véran, enganxem una pista un pel planera, que ens obliga a remar, i ens trobem una família de marmotes….
Ja estem a baix de tot i amb aquesta ascensió al Pic de Château Reynard, acaba la trilogia del Queyras.
1 comentari:
Muy chula la parte final del picachu no, con esas piedrotas por ahí. Tres de tres, y con esa mierda tiempo es todo un éxito!
klaus
Publica un comentari a l'entrada