diumenge, de juliol 18

Sant Joan 2010, Una volta pels voltants dels Eristes

Sant Joan 2010.

Amb el Xavi i la Mab,marxem en direcció Chia.

La nostra intenció per aquest pont de 4 dies, és anar a fer els Eristes,un grup de tres mils, que no son excessivament coneguts ni transitats.

Divendres. DE camí, parem, a Balldellou, a escalar una miqueta, ja que el nostre objectiu del divendres, és arribar als Ibons de Barbarissa i plantar la tenda.

Arribem al poble de Chia, i prenem la pista que mena cap al port de Gistain, no es que estigui en molt bon estat, però encara es fa prou bé, a poc a poc i amb bona lletra....

Del port de Gistain, prenem un altre pista, però aquesta ja esta en pitjor estat, i fem uns quants kilòmetres, finalment deixem la furgo en un pla, carreguem motxilles i continuem a peu.

Sembla ser que aquesta sortida no serà fàcil, ni agraïda, ja que tant sols començar a caminar ja trobem les primeres dificultats.

La primera, el riu que hem de creuar baixa massa ple d’aigua, i no trobem cap pas evident....

Desprès de mirar i remirar, solució practica:botes fora, i a mullar-se les cames fins els genolls.

Continuem caminant, i més endavant trobem la mateixa dificultat, finalment el Xavi i jo, trobem un pas, un pel delicat, però creuem el riu.

La Mab, no ho veu clar, i decideix mullar-se les cames s de nou....

Finalment arribem als Ibons de Barbarissa.

Estem totalment sols, i plantem la tenda al final dels llacs.

Sopem de fogonet, i a dormir....

Dissabte.

Sona el despertador, i la Mab, no ha passat gens de bona nit, tota la nit, tossint, sembla que te una febrada.

Vaja!!

No esta en condicions de fe res.

El Xavi i jo, la deixem a la tenda, ben abrigada, i marxem en direcció l´Ibon Chelau.

La nostra intenció, es anar als Eristes donant la volta fins al Coll d´Eriste.

Pugem primer a traves d’una tartera de grans blocs, desprès travessem un “nevero”i finalment, arribem al Ibon Chelau, la nostra sorpresa, és que esta totalment “chelau, i per agafar aigua, el Xavi,ha de picar el gel....També aprofita per gramponar-se la cama.

Consultem el mapa, però no veiem gens clar el camí, les fites no sobren...

Ens arribem a un collet, i veiem l’altra Ibon Chelau, sembla que hi ha fites, però s’ha de baixar per una pala gelada,que imposa força respecte.

La travessem i intentem guanya la carena , la veritat el camí, no es evident, anem tard d’horari, i les cames les noto feixugues.

Parlo amb el Xavi, jo tornaré cap al Ibon Chelau, i l’espero, el anirà per la creta fins al Grand Eriste.

Ens separem, i cadascu, fa la seva.

Finalment ens trobem al Ibon Chelau, ha pujat al Gran Eriste,seguint la cresta, i ha baixat fins a l´Ibon Chelau, baixant per una canaleta.

Una vegada junts, baixem plegats cap als IBons de Barbarissa, i allà, ens trobem amb la Mab, que encara no esta fina...

Decidim recollir els trastos i baixar cap Benasc, a veure si allà millora.

Comencem a baixar i arribem a la furgo abans de que comenci a ploure, desfem la pista i arribem a Chia.

Allà cau un gran xàfec.

Arribem a Benasc, i plantem la furgo a Pla de Senarta.



















4 comentaris:

Klaus ha dit...

Frío, frío en el río. Pobreta Mab., si es que mojarse los pises dos veces no puede ser bueno...

Klaus

Klaus ha dit...

Ixo s'ha de repetir més sovint, home!
Zona preciosa i ben solitària!
(Xavi)

Pekas ha dit...

Aixi m'agrada company... que no paris en cap moment... :-))

Bon estiu i bones vacances...!!!

el yeti ha dit...

Bon estiu i Bones vacançes, Pekas!
D´això es tracta, de no parar!!
Una abraçada copmpany!!