dimarts, de setembre 6

Sikkim, de Yukson al Refugi "Forest Rest House"


Una vegada ja vestits, ens torna a picar en John, i ens retorna els passaports amb el visat per fer el trekking.

A baix, ens esperen els guies i els nostres portajadors.

Iniciem el camí, i al cap d’una estoneta parem a fer l’esmorzar. Parem en un xiringuito a les rodalies de Yuksom. Allà ens preparem el típic pa sikkimes,amb mantega i melmelada, ous remenats o ferrats o truita i una barreja de llet, amb arròs o cereals, això últim no ho tastem.

Sembla que no deixarà de ploure en el dia d’avui, i val més que ens ho prenguem amb calma.

Un dels nostres guies ens prepara uns bastons anti-leeches, es una arma senzilla però eficaç, com més endavant comprovarem.

És un basto amb un farcellet de sal lligat al final, i quan una leeche, sens enganxi, toca desenganxar-la amb aquesta arma.

Iniciem la nostra marxa, armats amb aquest bastonet.

La pluja va fent, sense fer grans xàfecs, però sempre constant, es lo que te el Monsó.

De mica en mica, ens anem endinsant dins de la selva, i cada cop anem més tensos, esperant l’atac de les temibles leeches.

Sentim un xiscle, i sembla que l´Ari ha estat la primera víctima de l’atac de les leeches.

L´Albert amb el bastonet, li va traient. Sembla que si et pares es pitjor, ja que els hi dones més temps a que pugin.

Sembla que la sang femenina, els hi encanta, per que les més perjudicades son l´Ari i la Mab, de fet l´Ari tenia una al coll, a punt de clavar queixalada a la vena, i un altre al entrecuix.

La Mab, te varies mossegades per les cames....

L´Albert i jo, també en tenim alguna, però sembla que la nostra sang no els hi agrada pas tant.

Arribem finalment cap al migdia, a una cabaneta al bell mig de la selva, allà hi viuen uns camperols que planten patates.

Ens donen un te, i esperem que ens preparin el dinar.

Mentres tant, ens mirem les nostres ferides de guerra.

Jo tinc varies mossegades d’una sola leeche, al turmell, m’ha clavat queixalada a traves del mitjó.

Els nostres guies i portejadors, ens porten el dinar i dinem tot prenent el solet que ha sortit.

Desprès pugem al “Forest Rest House” una mena d’antic refugi abandonat, i ens instal.lem, ja que allà hi passarem la nit.

Juguem una mica a cartes, fem la migdiada o llegim, vaja que passem l’estona fins l´ hora de sopar.

Baixem a sopar, i mengem varis plats típics del Sikkim, cuinats pel nostre fantàstic cuiner, els que més m’agraden son els Momos.