diumenge, de juliol 1

Can Jorba, 30-06-2007



Amb el Xavi, la Cèlia, el Carbó, i jo mateix, ahir varem anar a escalar una miqueta a Can Jorba, a la zona central. Antigament nosaltres la coneixiem com a la zona del "Columpio".
Ahir portavem un dia de tranquis, relaxats, i gens estressats.....
Despres d´un café llarg, decidim escalar.....per arribar a Can Jorba, ens varem perdre, i varem acabar a la Vinya Nova, jejejejeje....
Al final arribem a Can Jorba, aparquem i cap a la zona "Columpio".
Varem fer la via 6, sense nom, 6a+, la via 7, La Facil, 6a, i la via 8, Xapes Negre, V+.
No sé si la la guia de Montserrat Sud, han pujat els graus, perque no recordo, que abans les graduessin tan altes??
Tot val a dir, que jo ahir portava una perreria, que Deu n´hi dó...., per que d´obrir res de res, tot de segon......
La via que més em va agradar, va ser la Xapes Negres, un canto que per ser Montserrat, sorprenia.....
Atenció a les pedres que cauen de dalt, no se si són les cabres, però casc, imprescindible.


Quant temps de vida li queda al "Columpio".


El Xavi, obrint la Sense Nom, via 6 de la guia.

La Cèlia assegurant.

El Carbó, prenent l´ombra.

El Xavi, obrint la Xapes Negres.

9 comentaris:

Pekas ha dit...

El més llest...el Carbó... a l'ombra... :-))))

Ja m'avisaras algún día per anar a trepar...noooo..??? ;-)))

M'apunto a un "bombardeo"... :-)))

Joan González ha dit...

Nennnnnnnnnn... si rellisques et pelarassss...

salut

joan

Kepa ha dit...

Bonita vía, y esperemos que al clumpio le quede mucha vida....

jaumeppiqueras ha dit...

Aquest sector del "Columpio" em recorda molt el sector homònim del Faraó de baix, sovint els confonc...i amb lo relliscoses que estan les preses a les vies fàcils no m'extranyaria que el grau hagi pujat. Això de la pluja de pedres a Montserrat és una constant, jo no vaig enlloc sense casc, opció personal.

K. ha dit...

Alguns 5+ es van pujar a la guia a 6a.

Alguns els he tornat a repetir aquest any i m'han semblat encara 5+ (i no dels durs) tot i que els pues fan més por que abans...

En tot cas, si vas a l'esquerra una mica, tens el Mur de les lamentacions on hi ha un 6a duríssim. En comparació aquestes vies no serien ni 5º (el que passa es que l'altre es 6a+/6b realment).

Joana ha dit...

Només he escalat un cop a Montserrat i va deixar-me un gust de boca tremendo. Peró que bé que s'escala!!!!

Crec que es un conglomerat enverinat amb el verí de la passió per aquella muntanya. Wow!!

Alba ha dit...

Realment, Montserrat te molts racons i raconets que desconec. Com la Joana nomes hi he anat una vegada a escalar, pero fa molts anys, quan era jove.... A veure si algu em tempta algun dia per tornar-hi...

el yeti ha dit...

Pekas: Doncs si , el més llest va ser el Carbó, a més, va veure una goseta, i és va enamorar....
Kuna vulguis, kedem per trepar,però soc un escalador en decadencia ;-))

Joan: Procuro no relliscar, m´hi va la pell.....

Kepa: al columpio, espero qyue aguante un tiempo, es muy comodo.....

Jaume: Moltes pedres quein de dalt, suposo que les cabres.....
las veritat és que algunes vies estaven un pel sobades....

K: el mur de les lamentacions haura d´esperar, massa grau per a mi....
gracies per l´aclariment.
Joana i Alba: Montserrat, te molts racons, equipats , desequipats, d´esportiva, classica....
quan volgueu hi sou convidades.....

I això sempre, a escalar a Montserrat, sempre amb el CASC.

Anònim ha dit...

Quien es ese mozo tan guapo que escala tan bien?????

jeje, me he enamorao!

Bsotes, K