dimarts, de març 4

Pic de la Coma del Forn, 2.683 m

Aquest finde, amb mono de neu, tot i que no esperem trobar-ne gaire, ens decidim a pujar a Tavascan, a veure que és podia fer allà.
L´idea era el Campirme, o el Pic de la Coma del Forn.

Sortim de Barcelona, el dissabte a la tarda, recollim al Xavi, a Terrassa, i amb la Klaus, quedem de cami, a la Fuliola.
Una vegada, ja estem junts, ens dirigim cap a Tavascan, arribem justets al Refugi de la Pleta del Prat, ja que el sopar el donen a les 20.oo h.
Allà a l´hora de sopar, coincidim amb participants del Campionat de Catalunya de Esqui de Muntanya.

Quina sorpresa, quan veiem que arriben en Saül de Caldes, de la botiga Oxigen, en Xavi Aymerich, en Cesc Clarenes, coneguts nostres .
També al Refugi coincideixo amb l´Eli, una companya de quan estudiavem Batxillerat, fa molts anys, i que ara viu per Ribes de Fresser, i que estava per aqui amb una amiga la Gloria.
I també em trobo en Danima, company de la 1ª Trobada d´Esqui de Muntanya.....
Massa gent en tant poc temps!!!
Al dia seguent, llevats, esperem a veure la sortida de la Cursa, espectacular, quines maquines!!

Tornem a esmorçar, i més tranquil.lament, ja ens preparem, i sortim per les pistes en direcció el Pic de la Coma del Forn.
La neu, esta força glaçada, però es deixa fer, i xino-xano, anem pujant, deixem les pistes, i ens enfilem pel Torrent, tot creuant-nos amb participants de la cursa, que baixen a tota pastilla.
Superat el torrent, arribem a una amplia coma, que la travessem, i pugem pel torrent que baixa de l´Estany del Diable.
Allà també ens creuem amb més participants de la cursa, veiem baixar en Xavi Aymeric, en Cesc, i ens creuem amb en Danima.

Esperem al Xavi i la Klaus, que venen un pel més enrera, i una vegada junts, contimuem cap amunt......
Fa molta calor, moltissima, calor, es tard, força tard, la Klaus, decideix, espera-nos, i naltres forçém la maquina, per arribar dalt, abans de que ens agafi una insolació.....
La neu, esta pastosa, i s´enganxa a les pells.....
Amb força penuries, i bullint de la calor que fa, arribem al cim.

Fa un dia espectacular, ni un nuvòl, les vistes espectaculars. Aneto, Maladetes, Vall d´Aran, Sant Maurici, Pica d´Estats.....
Treiem pells, i rapidamentr baixem a buscar a la Klaus, que ens esperava.
Ara ja tant sols queda baixar, i cap abaix ens anem.....

Baixem rapidament, cap al bar a fer una Coca-Cola, que la necessitem, si no volem deshidratar-nos......

El panorama, que ens varem trobar, canviara amb les nevades d´avui, o això esperem, no??




2 comentaris:

Sonia ha dit...

I tant que cambiaran !!! aixo esperem.... jejeje


salutacions

Pekas ha dit...

Otra más p'al saco... !!!!!!!

No pareu...nano... :-))))))

Salut i muntanyes...!!!!!!