En la solitud del silenci.

A la vora dels Estanys de Tristaina, endins de la sorollosa Andorra, el Pais dels Pirineus.

Vora les Pistes d´Esqui d´Ordino-Arcalís, però lluny de la multitud d´esquiadors, de les botigues, i del brogit dels cotxes......

Neu i més neu, al voltant nostre, tot blanc, silenci, solitut , no és veu ni una anima, ni un ocell, tant sols neu, silenci i el vent, que quan deixa de bufar, fa que el silenci, ho envolti tot....

Una sensació curiosa, estranya, mai havia viscut aquest silenci tant intens, la meva respiració el vent...

...i la Mabel al costat, que mirant el mapa, em fa adonar que tot continua, que existeixen els sons, que em treu dels meus pensaments....