Aneto. La Cronica de la Mab.
ASCENCIÓ A L'ANETO AMB ESQUÍS DE MUNTANYA.10-11 DE MAIG
Sortim de Barcelona, Terrassa, Vitoria i Jaca, l'Àlex, la Mabel, en Xavi, la Maria i la Chan respectivament, amb l'intenció d'ascendir a l'Aneto amb els esquís de muntanya. Els deus del temps no auguren bones notícies, plujes generalitzades a tota la península i en concret els Pirineus, però tot estava preparat i hi havien moltes ganes, així que seguim els plans inicials i ens dirigim cap a Benasque.
Sortim de Barcelona, Terrassa, Vitoria i Jaca, l'Àlex, la Mabel, en Xavi, la Maria i la Chan respectivament, amb l'intenció d'ascendir a l'Aneto amb els esquís de muntanya. Els deus del temps no auguren bones notícies, plujes generalitzades a tota la península i en concret els Pirineus, però tot estava preparat i hi havien moltes ganes, així que seguim els plans inicials i ens dirigim cap a Benasque.
Recullim el grup al Bar de trobada de Benasque i sota la pluja ens dirigim fins al parquing de Llanos de l'Hospital. Primera sorpresa, la pista no té neu i podem pujar els cotxes fins el parquing de la Bessurta. Cau una mica de xirimiri, però ens preparem, i iniciem la pujada cap el Refugi de la Renclusa. Primera parada cap el nostre objectiu, l'Aneto.
En tres quarts d'hora arribem al refugi. No ha plogut gaire i la pujada ha estat divertida, encara que els auguris no semblen gaire bons per l'endemà.
Al refugi juguem a les cartes una estonerta, sopem llenties i costelles de porc, molt bones, però un sopar una mica fort per l'activitat de l'endemà, i ens anem a dormir. Demà toca matinar. Hora de diana les 5:30. Hem d'aprofitar la finestra de bon temps que a la meteo diu que s'obrirà al Massís l'endemà, de l'alba fins migdia.
S'aixeca la matinada, desprès d'esmorzar a les fosques, ens preparem. Posem les pells i sortim cap el cim més alt dels Pirineus.
El dia no sembla el més evident per fer pic, hi han núvols que ho cobreixen tot uns 200 metres més amunt, però val la pena intentar-ho. Amb els esquís als peus iniciem l'ascensió, molt directe per les pales fins el coll del Portillón Superior (2.850). Hi han uns quants grups davant nostre i ens marquen la traça. La pujada és forta, però el desnivell es guanya ràpid. Ens passa un grup de competició que s'entrena,i ens deixen la traça molt més marcada. El sol comença a sortir i,oh sopresa! els núvols se'n van i el cel es posa rogenc primer i desprès blau.
Arribem al Coll del Portillón, després d'un petit flanqueig. Ens hem de treure els esquís per baixar una petita bretxa i arribar al Glaciar de l'Aneto. Cap problema, amb els esquis a l'esquena iniciem el descens d'uns 15 metres i ens tornem a calçar els esquís per flanquejar cap a la part central del Glaciar, allunyant-nos de la carena dels Portillones.
Fem un petit descans per recuperar forces, mejar una mica i hidratar-nos. La seguent fita, el Coll de Corones (3.196m), ens espera. El gegant està més a prop.
Flanquejem tot el glaciar del'Aneto. Aquesta part del camí es fa una mica feixuga per la llargada, sense cap complicació. El cel és fantàsticament blau i al voltant nostre es veun tot de núvols enganxats als cims que ens envoltem. Realment és una finestra meteorològica en tota regla.
Arribem al Coll, inici d'una pala dreta directe al cim. Desprès de la flanquejada, la pujada fa mandra. Però la força d'assolir el cim no ens deixa cap dubte. Comencem a “foquejar” seguint la traça perfectament marcada que, fent zig-zaga, es dirigeix amunt de la pala. El Sol apreta, fa calor, però bufa una mica de vent que ho fa tot molt menys difícil. L'Aneto està cada cop més a prop.
Les primeres persones que han fet cim, comencen a baixar. Sembla que ballin, descendint per la pala, sobre la neu pols. Nosaltres seguim fent voltes maria, ens apropem a la carena i gaudim de la vall de Corones.
I arrivem al cim. El Sol llueix i gaudim de la sensació d'haver fet l'Aneto (3.404m). El paissatge és preciòs. La Chan, l'Àlex i la Mabel no passen fins la Creu pel Pas de Mahoma. La Maria i en Xavi s'animen. Ens fem fotos, mejem una mica i en preparem per la baixada. Es comença a tapar, la finestra es tancarà en un no res i el descens pel glaciar fins el forat dels Aigualluts és llarg.
Comencem a baixar per les pales del glaciar, tot cobert de neu. La neu pols ens fa estar alertes però destilem adrenalina. Tot fent esses, baixem directes cap a la vall, el glaciar de l'Aneto és la via més ràpida, no cal tornar fins la Renclusa. Els núvols comencen a tapar tot el cel, però les baixades esquiant són ràpides.
Arribem a la Vall i seguint-la assolim el Pla dels Aigualluts (2033m). És hora de treure's els esquís. Encara queda mitja horeta fins el cotxe, caminat. És Maigl, la neu comença fondre's. Ja podem, però, començar a gaudir del triomf. Ara només ens queda somiar en la dutxa d'aigua calenta que ens espera al Alberg del poble del Run a uns kilometres de Benasque, el sopar calent i el descans ben merescut. Els 1264 metres de desnivell des del refugi fins el cim i les sis hores de pujada i dos de baixada bé s'ho valen. La sortida ha estat del més perfecte.
En tres quarts d'hora arribem al refugi. No ha plogut gaire i la pujada ha estat divertida, encara que els auguris no semblen gaire bons per l'endemà.
Al refugi juguem a les cartes una estonerta, sopem llenties i costelles de porc, molt bones, però un sopar una mica fort per l'activitat de l'endemà, i ens anem a dormir. Demà toca matinar. Hora de diana les 5:30. Hem d'aprofitar la finestra de bon temps que a la meteo diu que s'obrirà al Massís l'endemà, de l'alba fins migdia.
S'aixeca la matinada, desprès d'esmorzar a les fosques, ens preparem. Posem les pells i sortim cap el cim més alt dels Pirineus.
El dia no sembla el més evident per fer pic, hi han núvols que ho cobreixen tot uns 200 metres més amunt, però val la pena intentar-ho. Amb els esquís als peus iniciem l'ascensió, molt directe per les pales fins el coll del Portillón Superior (2.850). Hi han uns quants grups davant nostre i ens marquen la traça. La pujada és forta, però el desnivell es guanya ràpid. Ens passa un grup de competició que s'entrena,i ens deixen la traça molt més marcada. El sol comença a sortir i,oh sopresa! els núvols se'n van i el cel es posa rogenc primer i desprès blau.
Arribem al Coll del Portillón, després d'un petit flanqueig. Ens hem de treure els esquís per baixar una petita bretxa i arribar al Glaciar de l'Aneto. Cap problema, amb els esquis a l'esquena iniciem el descens d'uns 15 metres i ens tornem a calçar els esquís per flanquejar cap a la part central del Glaciar, allunyant-nos de la carena dels Portillones.
Fem un petit descans per recuperar forces, mejar una mica i hidratar-nos. La seguent fita, el Coll de Corones (3.196m), ens espera. El gegant està més a prop.
Flanquejem tot el glaciar del'Aneto. Aquesta part del camí es fa una mica feixuga per la llargada, sense cap complicació. El cel és fantàsticament blau i al voltant nostre es veun tot de núvols enganxats als cims que ens envoltem. Realment és una finestra meteorològica en tota regla.
Arribem al Coll, inici d'una pala dreta directe al cim. Desprès de la flanquejada, la pujada fa mandra. Però la força d'assolir el cim no ens deixa cap dubte. Comencem a “foquejar” seguint la traça perfectament marcada que, fent zig-zaga, es dirigeix amunt de la pala. El Sol apreta, fa calor, però bufa una mica de vent que ho fa tot molt menys difícil. L'Aneto està cada cop més a prop.
Les primeres persones que han fet cim, comencen a baixar. Sembla que ballin, descendint per la pala, sobre la neu pols. Nosaltres seguim fent voltes maria, ens apropem a la carena i gaudim de la vall de Corones.
I arrivem al cim. El Sol llueix i gaudim de la sensació d'haver fet l'Aneto (3.404m). El paissatge és preciòs. La Chan, l'Àlex i la Mabel no passen fins la Creu pel Pas de Mahoma. La Maria i en Xavi s'animen. Ens fem fotos, mejem una mica i en preparem per la baixada. Es comença a tapar, la finestra es tancarà en un no res i el descens pel glaciar fins el forat dels Aigualluts és llarg.
Comencem a baixar per les pales del glaciar, tot cobert de neu. La neu pols ens fa estar alertes però destilem adrenalina. Tot fent esses, baixem directes cap a la vall, el glaciar de l'Aneto és la via més ràpida, no cal tornar fins la Renclusa. Els núvols comencen a tapar tot el cel, però les baixades esquiant són ràpides.
Arribem a la Vall i seguint-la assolim el Pla dels Aigualluts (2033m). És hora de treure's els esquís. Encara queda mitja horeta fins el cotxe, caminat. És Maigl, la neu comença fondre's. Ja podem, però, començar a gaudir del triomf. Ara només ens queda somiar en la dutxa d'aigua calenta que ens espera al Alberg del poble del Run a uns kilometres de Benasque, el sopar calent i el descans ben merescut. Els 1264 metres de desnivell des del refugi fins el cim i les sis hores de pujada i dos de baixada bé s'ho valen. La sortida ha estat del més perfecte.
Etiquetas:
Esqui de Muntanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada