dimarts, de maig 13

El Gegant dels Pirineus. Pico de Aneto (3404m), 11-05-08

Sona el despertador, i son dos quarts de sis!!
Toca llevar-se, que hem de fer l´Aneto!!
Recollim, i baixem al menjador del Refugi de La Renclusa, a esmorçar.
A fora el dia, sembla que és vulgui obrir, però mai se sap, aixi, que naltres ens preparem per sortir en direcció l´Aneto, el Gegant dels Pirineus.

Son dos quarts de set, i el dia, sembla que vagi millorant, els nuvols, es van desfent, deixant pas a una esperança de poder assolir el cim, o si més no l´il.lussió de creuar els Portillons, i baixar esquiant la glaçera de l´Aneto.
Sortim del Refugi, a 2140 metres, i en un parell d´hores, si fa o no fa, superant les dretes pales , assolim el pas del Portillón, a 2750 metres d´alçada, arribem a la bretxa, i ens hem de treure els esquis, i desgrimpar, per creuar a l´altre banda.

La Mabel i la Chan.




La Mabel, amb unes vistes impressionants.


Un cop situats al glaciar de l´Aneto, hem de fer un llarg flanqueig, que ressegueix tot el Portillon, xino-xano, anem flanquejant, i de mica en mica, ens anem acostant al Collado de Coronas, 3196 metres.
D´aqui ja tant sols, ens queda remuntar una forta pala, i aixi fent voltes i voltes, arribem a l´avantcim de l´Aneto, ja tenim el Pas de Mahoma, al davant nostre.
El Xavi i la Maria, el creuen i van fins la creu de l´Aneto, la Mabel, la Chan i jo, fem fotos, i ens queden a l´avantcim, ja que en altres ocasions ja hem pujat l´Aneto.
Treiem pells, i ens preparem per a un llarg descens, gaire bé 1400 metres de descens vertiginos, i sostingut!!
La neu dalt del cim, encara es deixa fer bé, però a mida que anem baixant, ja és va transformant, ja que son gaire be quarts de dues!!
Anem baixant, fent parades, per descansar, i finalment arribem al final, al Pla dels Aigualluts, aqui ja hem de treure els esquis, i carregar-los a l´esquena, fins a la Besurta.
Arribem als cotxes, a quarts de quatre.
Han estat més de vuit hores d´activitat, continuada, intensa, i plenament reconfortant.
Hem aconseguit fer l´Aneto, el gegant del Pirineus!!
Marxem cap a Benasc a fer unes cervesetes i celebrar aixi, el primer 3000 amb esquis de la Mabel i la Maria.
I ja aqui ens separem , la Chan, marxa cap a Jaca, i naltres cap El Run, a l´Albergue, on ens espera una dutxa, i un bon sopar!!







La Maria, el Xavi, i la Mabel, mirant al buit.



Apurant les ultimes voltes Maria.


La Chan.


Amb el Xavi i la Maria, fent el pas de Mahoma.

La Mabel, la Chan i jo.


Creuant el Pas.

La llarga baixada!!



Al Pla dels Aigualluts, amb l´Aneto al fons.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

quina sortida més xul.la!! quan jo sigui gran vull ser com vosaltres!!

anna

Anònim ha dit...

Un dia genial, lo que se suponia iba a ser una ventanilla por la mañana de buen tiempo acabo convirtiendose en un regalo que nos oferto la zona. El Aneto se nos mostro con su mejor vestimenta.
Gracias por la compañia

Chan

Pekas ha dit...

Juerrrrrrrrrr... quin gustazo...
A los que os gustan los "palillos"
( jejeje...;-)))) amb "carinñu·..)
una muy buena jornada.. y el paso de mahoma... un gustazo verlo así...

Guapo día... si señor... :-))))