dilluns, d’octubre 20

Via Ferrada: Olmo-Urquiza. Corça, 19-10-08

La Fomentada, és desplaça a Corça.
L´idea, és que un grup de caminaires, faci el Congost de Montrebeï, i la resta "els escaladors", que facin la Via Ferrada Olmo-Urquiza.
Però els plans canvien, i vora 2o persones fan la Via Ferradada, i tant sols 5 persones, s´en van a caminar pel Congost.
El Xavi, la Klaus, la Mab i jo, ja estem a Corça. Hem vingut amb "La Niña".
Varem sortir el dissabte a migdia, i a la tarda, despres de la parada de rigor al Bar "Sport" de Bellcaire, arribem a Corça.
La veritat, és que el temps no pinta gens bé, no ha parat de ploure en tot el dia, i la paret, deu d´estar xopa.
Entrem a l´unic bar que trobem a Corça, i juguem unes quantes partides a l´"Uno"
Despres de passar varies hores, al bar, i ja quan sembla que no plou, agafem la furgo i baixem a dormir a la vora del Pantà.
El cel, esta peciós, i sembla que voldra obrir-se per demà.....
Sona el despertador, ens llevem i esmorçem una mica.

L´autobus del Foment, ja ha arribat, i tota la fomentada, esta fent un mós al bar.
Ens integrem al grup, i un cop llestos, pugem per la carretera que porta a l´Ermita de la Pertusa.
La Fomentada, puja caminant, pero naltres pugem amb "La Niña".
Ens reagrupem a dalt de la carretereta, i tots junts iniciem el camí del Congost.
Trobem el camí, que porta a l´inici de la Via Ferrada, i la major part del grup, l´agafa.

Arribem al peu de la Ferrada, ens equipem i anem intercal.lant, novells i experimentats, o si més no amb una mica d´experiencia!!
La Ferrada, remonta una serie de cascades, va seguint un barranc, i mitjançant esl graons, i cables, es van salvant els desploms de les cascades.

Anem fent de mica en mica, ja que som força gent, hi han trams espectaculars, amb força passos tecnics, i la paret, tampoc ajuda, ja que està força humida, però xino-xano, tothom aconsengueix acabar-la!!
Un cop acabada la Via Ferrada, anem remuntant el barranc amunt, ja que hem quedat amb els caminaires a un Refugi.

Arribem un pel tard, ja que pel camí ens hem perdut, i la baixada tampoc era clara.
Un cop arribats al Refugi, dinem tots plegat.
Ja de tornada, la volteta comença a fer-se llarga, i s´ens fa força pesada, però tot i això els colors de la tardor al Pre-Pirineu, ens fan oblidar el nostre cansament.




L´inici de la Ferrada.


El Miquel, en plena acció.

El Xavi, la Christine, i la Klaus.

La Mab.

La Mab i jo.

La Klaus, de graó en graó.


La Maria, la Lucy i l´Oscar.





La Mab i la Klaus.



La Klaus.








8 comentaris:

Anònim ha dit...

A partir de ahora ya no me puedo quejar, salgo y salgo y salgo, jeje.

Bsus

K

Kel ha dit...

Quina enveja! I jo maxacant-me a la duatló de Queralbs.
Espero poder anar a la próxima!

Anònim ha dit...

Klaus, si alguna vez te haces modelo profesional, con las fotos que ha colgao el Álex te podrás hacer un book!!!!...Sales más que la Mab!!...

Y el Xavi?..No hizo la ferrata?

Parece chula la ferrata, snif snif.

bsitus

Yo

Joan González ha dit...

HOLA ALEX, AQUETS PASAMANS SON DE COLLONS, CAMI A MONT REBEI JA VAIG VEURA LA RUTA A LA FERRATA...JO AMB ELS PEUS A TERRA...JEJE

SALUT
JOAN

Pekas ha dit...

jejejeje... sabes quién fué uno de los "obreros especializados" que se dedicó a colocar muchos de esos escalones de color anaranjado y algunos de los pasamanos...?????
:-))))))))))))

Una buena excursión si das toda la vuelta pasando por el refu...

( ayyyssssss.. qué tiempos y qué recuerdos... :-)))))

Anònim ha dit...

Ahora que se ha descubierto al que colocó los escalones un comentario para el futuro: PENSAD EN LOS/LAS BAJITOS/AS, POR FAVOOOOOOOOORRRRR :D

Klaus

el yeti ha dit...

Pekas: Estabas metido en todos los fregaos, no??
La verdad es que mas que una ferrata, es una bonita excursión, con tramos ferrateros, pero remontar elbarranco es muy bonito.

Klaus: Si hubieras comido mas nocilla y cola cao, ahora serias mas alta.

Kel: LLastima, per que la Fomentada, estava al completo gairebé. ;-)

Joan: De vegades, val la pena tenir les peus al terra, pero també es interessant, enfilar-se un pelet....

Gatsaule ha dit...

Osi tu, la Clàudia ! Tan temps sense saber-ne res i me la trobo en una ferrada......

Siu llegeixes això: Una abraçada ! I recorda que encara em deus una copa...