dissabte, d’octubre 11

Volteta per Vallter: Pic de la Dona, Baciver, Bastiments, i un blogger pel cami. 11-10-08



(Foto cortesia d´en Joan Gonzalez)

Divendres vespre, carreguem els trastos al cotxe, i agafem la Ronda Litoral, que va carregadissima!!
Pero no hi ha crisis?? Que fa tothom sortint de Barcelona??
Mitja hora despres, ja enfilem per la C-17, cami de Ripoll.
Arribem a Ripoll, posem benzina, ja que anem en reserva, i parem a sopar.
Despres de sopar, li tirem cap a Vallter, però parem un moment a Setcases, per omplir la garrafa d´aigua.
Fa un fred!!
Finalment amb tantes paradetes, arribem a Vallter, a les 12.00 de la nit.
Al parking, tant sols hi ha una furgo, amb una parella dins, i naltres.
Montem la paradeta, dins de la Kangoo, i a fer nones. Dins del sac de plomes, no fa gens de fred!!
No hem posat el despertador, pero el soroll de gent i de cotxes que arriben a Vallter, em desperta. Miro l´hora, son les 8.10, que bé que hem dormit!!
La Mabel, encara fa el mandra!!
Preparo la cafetera, i esmorçem, tot recollint la paradeta.
Quan ja estem preparats per sortir, arriben un grup de femines, vora 35, son totes d´Avinyó i d´Artès, que fan una sortida femenina, al Pic de la Dona. No ho entenc??

Aixi que envoltat de dones, pugem cap al Coll de Mantet, em sento un pel intimidat, mai havia estat tant envoltat de dones!!
Arribem dalt del Coll de Mantet, hem pujat a bon ritme, deu ser la pressió femenina?
El grup femeni, es queda al Coll, i naltres dos li tirem cap al Pic de la Dona.

Veiem que hi ha alguna clapeta de neu, sembla ser que ha caigut algun floc de neu, la trepitgem i juguem amb ella, sembla ser que aquesta tardor, es una tardor normal.
Arribem dalt del Pic de la Dona, estem sols, no hi ha ningu, que de moment ens segueixi,fem unes fotos.
Dalt del Bastiments, ja hi ha gent.

Continum per la carena, ja veiem el Baciver, i ens desviem, anem a buscar la cabaneta, que hi ha al peu del Baciver.
De lluny, veiem una persona, que va en la mateixa direcció, al cap d´una estoneta, arribem a la cabaneta.
Ens trobem amb aquella persona, va amb un tripode a la ma, i va fent moltes fotos...
La seva figura, no ho se, em recorda a una persona....

M´apropo, i el miro bé, i li pregunto:...Perdona, et dius Joan?
Ell respon, que si, li torno a preguntar, Joan Gonzalez, ell respon, si, i li dic, ets el del blog, i ell soprès, diu si, llavors li dic, soc El Yeti!!

Ens estretem les mans, i la Mab i jo xerrem amb en Joan una estoneta, parlem del Pekas, l´Alba, el Kepa, la Joana, vaja del mon Blogger, de les noves tecnologies.....

De pujada, el vent, cada cop és més fort, a vegades te tanta força, que ens fa perdre l´equilibri, i ens tira enrera......
Dalt del cim, ens espera el Joan, que ja te la camara ben preparada, i ens fem una foto, tots tres al cim!!
Ens despedim, ja que ell ja torna, i naltres volem pujar el Bastiments.
Continuem per la carena, entre forts cops de vent, ja tenim a tocar el Bastiments, es veu la creu, la gent.....
Ens mirem la cresta que va del Bastiments al Fresser, però amb el vent, fa mandra.

Arribem dalt del Bastiments, ens arraconem en el Bivac, i fem un altre mós.
Va arribant força gent.
Travessem la carena del Bastiments, i arribem a la creu. Hi ha gent, fent-se fotos, aixi que esperem, ens fem unes fotos, i ja baixem en direcció el Coll de la Marrana, anem pensant que si hi hagues neu, ja baixariem esquiant!!

Del Coll de la Marrana, ja ens dirigim al cotxe, anem baixant creuant les pistes.....
Un cop arribats al cotxe, ens tornem a trobar amb el Joan. I ara ja ens despedim i marxem cap a caseta
En total ha estat una sortideta de 5 hores, amb aguna que altra parada, per xerrar, menjar, i fer fotos.
L´objectiu, ja l´hem complert, sortir, respirar, i caminar!


Pic de la Dona, amb el Bastiments al fons.


El Bastiments, amb alguna taqueta de neu.


El Baciver.


El Bastiments amb l´ Infern i el Coll de Noufonts, al darrera.


Fent el cafetó.


La Mabel , lider femenina?










Dalt del Pic de la Dona.





Pic de Bacivers.




Dalt del Bastiments.




6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Alex, otra vez fotos macous desde Valter y sus companys ;)
a ver si la proxima salida nos encontramos..
El domingo que viene la ferrata la ferrata con el Foment, ya hay mucha interes..
Yo hice ayer la caminada international aki en BCN, 30 km por la serralada de marina, pero en plan esportivo,ritmo cardiaco alta y andavant ;)
un saludo

oscar

Anònim ha dit...

EIiiiiiiiiiiiiiii, macoooos.

mira que os hemos echado de menos este finde. La niña preguntaba por vosotros.

Nosotros esta mañaniqui haciendo la cursa con el Moi y su hermano, que está muy fuerte. Todos muy contentos.

Estáis muy guapos en las fotos, pero con mucha pinta de frío, jeje.

Un bsote

Klaus

Joan González ha dit...

Eiiiii...parelleta, jo vaig estar 7 hores, dues fent fotos...jeje.

salut i montanya.
joan

Sonia ha dit...

Quina casualitat!!! no?

El mundo es un pañuelo.

Un saludo

Toni Pons Barro ha dit...

Te escribo exactamente lo mismo que a Joan Gonzalez...Preciosas fotos, todas, las de tu blog... me gusta la anecdota del Yeti...gracias a dios aun quedamos algunos enamorados de la naturaleza y que mejor que disfrutarla con una camara¡¡¡
Saludos desde Menorca.

Pekas ha dit...

Ya lo decia el sabio... el mundo es un Kleenex... ( plens de mocs..)
:-))))))))

jejejeje.. ya me comento algo el Joan... :-))))))