Exit a la "Cursa de la LLuna", la varem acabar!

El Dissabte, 7 de Març, es va celebrar la “Cursa de la Lluna”, a la Vall de Nuria.
Una Cursa Popular d’esquí de Muntanya, que era una Cronoescalada Nocturna, al Cim del Puigmal, acompanyats per la llum de la Lluna, gairebé plena.
En total, varem ser prop de 100 participants, amb ganes de participar d’aquesta primera edició de la “Cursa de la Lluna”, organitzada pel C.E.C.
Nal tres érem el Xavi,l´Ivan, la Maria, jo , i més endavant ja a Nuria, ens trobem al Danima.
Ens trobem al pàrking de Queralbs, i nerviosos, ens dirigim a agafar el tren cremallera.
La Maria, es la més emocionada, se li nota, que esta feta un sac de nervis, entres que el Xavi, es “The quiet Man”, ja que desprès de la Marató, ja no li te por a cap repte.
El Ivan i jo, estem de “conya”, i no parem de ficar-nos amb la Maria, a veure si es posa més nerviosa.
Baixem del Cremallera, i entrem al vestíbul de l’estació, recollim els pitrals, una bossa amb un obsequi, i el “gusi-luz”, una espasa laser, en miniatura, per dur penjada a la motxilla, i si et perdies, ser localitzat ràpidament. (Cosa fàcil, ja que semblava l´Iniesta de Crackovia)
Ens vestim, preparem esquis, i anem a deixar les bosses a la consigna.
Sortim a l’exterior, a veure com se les gasta el vent, i veiem que bufa de valent.
Tornem a entrar al recinte, i fem bromes, per esvair els nervis.
Finalment, ens criden per passar el control d´Arva i Pala.
La Cursa, ja esta a punt de començar!!
Donen la sortida, i prop de 100 parells d’esquí, comencen a lliscar per la neu, hi ha trepitjades, caigudes, empentes, i finalment sortim dels últims, si es que som uns cracks!!
L´Ivan para a treure roba, i jo a fer fotos, enmig d’una cursa!!Ara si que ja som els últims del tot!!
Però , amb el ritme infernal, que imposa el Xavi, anem remuntant posicions, i ja deixem de ser els últims.
Passem per la Coma de l Embut, en direcció el Pluviòmetre, i continuem avançant posicions.
Amb un ritme fort, i constant, sense parades, arribem a l’alçada d’un control, aquí parem un moment a recuperar forces, portem més de 600 metres de desnivell, en menys d’una hora, i sense cap parada.
A més ens acompanya, un fort vent amb ratxes de vora 80-90 km hora?
Ara ja toca atacar la pala,buscant les banderetes que marquen la pujada, i la neu glaçada i el fort vent, no ens ajuden gaire a progressar.
Però empesos per les ganes d’arribar, continuem endavant, i finalment, arribem al control d’arribada, sota l’avanci’m, ja que el vent, fa desistir l’organització d’acabar la Cursa dalt del Puigmal.
Arrecerats, com podem del fort vent, trèiem pells, posem botes en posició descens, i ens preparem per a gaudir d’una emocionant baixada nocturna. La neu a dalt, estava força glaçada, però a mida que baixem va millorant, i en el moment que entrem al Torrent, la cosa ja canvia, i es espectacular, aquí xalem de valent, tot baixant.
Finalment, arribem al Santuari, deixem esquis, i ens canviem de roba, i baixem al Bar Finestrelles, a prendre una tassa de Brou calent, i desprès a sopar!!
Es fa el lliurament de premis de la Cursa, on el guanyador absolut , és Agustí Roc.
Desprès del lliurament de premis, es fa un sorteig de material, però no ens toca res, i ja s’acaba la festa.
Agafem el cremallera de baixada, i anem a fer nones a la furgo del Xavi, que ja son quarts d’una de la nit.