divendres, d’octubre 23

Hiru Erregeen Mahaia o Mesa de los Tres Reyes, 25-09-09

Aprofitem el pont de la Mercè a Barcelona, i marxem cap al Pirineu Navarro-Aragones, anem a la Vall d´Ansó.
Volem tastar els colors de la tardor, gairebé al Pirineu més llunyà.
Desde Ansó, ens dirigim cap a Zuriza, i d’allà seguim una pista asfaltada fins al Refugi de Linza.
Aparquem , i ens instal·lem al costat del Refugi, gairebé estem sols.
Passem la nit, i ens llevem el divendres.
Ens preparem i ens dirigim cap al Collado de Linza, el nostre objectiu, la nostra idea, és pujar el Hiru Erregeen Mahaia o també anomenat Mesa de los Tres Reyes.
En aquest cim, coincideixen els antics regnes de Navarra, d’Aragó i de Bearn.
La Mesa de los Tres Reyes, és un pic fàcil, però llarg.
Son 1200 metres de desnivell, de fet fins al Collado de Linza, és una hora i mitja, però una vegada arribem al Collado, hem de davallar, per desprès tornar a remuntar a traves d´una pesada tartera.
Finalment comencem a grimpar, i seguint les fites ens trobem a dalt de la Mesa de los Tres Reyes (2428 m. ), on diu la llegenda, que és varen trobar els 3 monarques dels respectius regnes, per parlar, sense sortir dels seus reialmes......
Dalt de La Mesa, ens trobem amb una replica del Castell de Javier, i una estàtua de San Francisco Javier.
Fem fotos, xerrem amb uns companys i baixem cap baix.
La baixada, és feixuga, llarga i dificultosa per la Mabel, que ja nota els més de 1000 metres de desnivell, però xino-xano i amb paciència, anem fent.
Desde el Collado de Linza, veiem el Petretxema, és un pic que també te bona pinta.....
Finalment, arribem al Refugi de Linza, i ens prenem una cerveseta, per celebrar el primer desnivell seriós de la Mabel.
Al vespre, el Pàrking, és va omplint de furgonetes, són gairebé tots bascos, i és curiós, per que per a ells la Mesa de los Tres Reyes, és un cim amb un significat especial.
Ens llevem dissabte, i assistim a una desfilada impressionat de gent cap amunt.
Nal tres buscant la tranquil·litat, ens decidim per anar a visitar la vall d´Erronkari o de Roncal.
A comprar formatge d´ovella!!











4 comentaris:

Joan González ha dit...

HOLA CANALLA...AQUE AGOST I VAIG ESTAR PER AQUESTES VALLS...

SALUT
JOAN

Mab ha dit...

Doncs aquella zona és preciosa! I la redescoberta del desnivell un gran plaer. Perquè els cims no són alts, però comences des de molt, molt abaix.

oscar ha dit...

Ei, cómo mola esta entrada!!. Te vas superando, Alex!..pero no te lo creas mucho, no sea que bajes el pistón!!

La foto en la que sale la Mab sola en medio de la nada es muy chula.

bsus

Pekas ha dit...

Ei company.. !!! feia díes que nno m'hi passaba.. peró veig que segui tan actius com sempre...

M'alegro...

Salut i muntanyes.. !!!!