dilluns, de novembre 2

"Les Baumes Corcades", 10-10-09.


Dissabte, 10 de Setembre.
Hem quedat la Mab, el Xavi, la Klaus i jo, a Centelles.
Anem a fer la ja clàssica ferrada de “Les Baumes Corcades”.
La Mabel i jo, ja l’hem feta varies vegades, acompanyant al Roger, a l´Oscar i al Juan, i per lo tant ja ens la coneixem bastant.
En canvi, el Xavi, l’ha fet un o dos cops, i la Klaus, no l’ha feta cap vegada, i li te unes ganes terribles.
Aparquem els cotxes, i ja veiem, que serà una romeria, ja que costa trobar un forat, on deixar els cotxes.
Ens equipem i ens dirigim a l’inicií de la Via Ferrada.
Ja hi ha cua!!
Esperem que sigui el nostre torn, i ens enfilem per la roca.
Anem fent fins l’inicií del pont penjant, allà la Mabel i jo, prenem la drecera, ja que hi ha 10 o 12 persones, esperant per passar el pont.
El Xavi i la Klaus, esperen pacientment el seu torn, i nal tres els esperem a l’altre costat del pont.
Vora una hora desprès, els hi toca el torn.
I xino-xano, concentrats en el llarg recorregut de 60 metres,el passen.
Una vegada, ens trobem de nou, reprenem la Via Ferrada, i fem el llarg flanqueig, que ens porta al desviament, cap a la variant més fàcil o la més difícil, nal tres tirem cap a baix, ja que anem a buscar la variant més difícil. En el descens ens trobem la famosa “cabra” que esta acompanyada.
Li fe fotos,i ella espera pacientment a veure si li donem quelcom de menjar. Veient que no li fem cas, passa de nal tres.
Continuem i arribem al segon desviament, amb una variant difícil i l’altre més senzilla.
El avi, tot sol, decideix tirar per la part més difícil, i la Klaus, la Mab, i jo li tirem per la part més fàcil.
Ens trobem a dalt, i ja tant sols ens resta supera el tram de l’escala, i un petit però empipador desplom.
Finalment, arribem a dalt del Puigsagordi. Punt final de ja aquesta clàssica ferrada.
Ja tant sols ens queda baixar pel camí fins els cotxes, i buscar algun bar, on ens facin un entrepà!

















4 comentaris:

oscar ha dit...

Alex, hay fotos muy chulas!!.

Aun recuerdo cuando la hice con vosotros y no pude con aquel desplome...je je...

Cada vez que veo el puente, me acojona más.....

el yeti ha dit...

jejejeje....
yo aun recuerdo el arnes todo mojado en sudor.....

oscar ha dit...

Ummmm, el arnés todo mojadito....ummmmm

Pekas ha dit...

Una clásica entre les clásiques... com la cabra... que ja s'ha quedat a viure per allí per sempre més.. ;-)))