dimecres, de novembre 25

Montardo, 2883 m. 22-11-09.


Diumenge, 22 de Novembre. 6,15 del mati.
Sona el despertador,i ens comencem a despertar, hem dormit al final de la pista que va de Arties fins al Pontet de Rius (1650 m.)
A l’autocaravana del costat la gent del Foment, ja ha començat a fer soroll, i ja no queda més remei que llevar-se.
Avui toca pujar el Montardo (2883 m.), una de les muntanyes, que tot i no ser la més alta de la Vall d’Aran, si què es una de les més emblemàtiques, i amb millor vistes de la contrada.
Aquesta vegada, la Fomentada, som: La Christine, l´Oscar, el Miquel J., el Miquel P., el Jordi C., el Josep Mª, l’Imma, la Mab, el Basilio i jo.
Esmorzem i vora quarts de vuit, arranquem en direcció al Refugi de la Renclusa
(2010 m.).
Allà recollim a l´Antonio i el Jordi S., que van pujar a passar la nit, al Refugi.
Una vegada, tenim tot el grup a punt, comencem a pujar en direcció el Coret de Oelhacrestada (2470 m.)
Ens encigalem entre el grans blocs granítics, ja que entre la espessa boira, i la neu que cobreix les fites, perdem el camí.
Finalment arribem al Coret de Oelhacrestada. Trobem les fites que ens guien cap al Montardo, i les seguim.
Quant ja estem remuntant les primeres pales nevades, la boira desapareix, i el dia ens regala unes precioses vistes del proper Estany des Monges, i del cims més propers.
Continuem enfilant cap amunt, i finalment ens plantem davant de la pujada final.
No calen grampons, ja que la neu, no esta gelada, ni excessivament dura, i a més ja hi ha traça oberta.
La Fomentada,arriba dalt del cim, tant sols amb l’excepció del Jordi S., que ha tingut que abandonar.
Fem les fotos de rigor, i reprenem forces, tot contemplant les fantàstiques vistes, que ens envolten, Aneto, Maladeta, Pa de Sucre, Tumeneia, Pica d´Estats, Besiberris....
Per baixar ens calcem grampons, per evitar qualsevol relliscada.
Ja de baixada, el Miquel J. El Josep Mª i jo, ens desviem per pujar ràpidament l´avantcim del Montardo.
Ja de baixada, enllacem amb el grup. I per fi trobem el camí bo, que sense problemes, ens porta fins al Refugi.
Recollim al Jordi, i ja baixem cap als cotxes.
Parem a Arties a fer un mos, i cap a casa, que la Vall d’Aran, esta molt lluny, i ens queden gairebé 4 hores de cotxe.
































6 comentaris:

Klaus ha dit...

Qué fotos más chulas, qué ganas de ir..... oooohhhh. En la última foto la Mabel parece una señora de una foto de aquellas antiguas. Jeje.

Mab ha dit...

Jua, jua, es verdad, soy una de esas mujeres pioneras de la montaña.

Tengo tanto mono que no me dio palo hundirme en la nieve y bajar caminando.

A que estaban bonitos los Pirineos, aishhhh!

Christine Multeau ha dit...

Muy bonita cronica y muy bonitas fotos !!! Y sobre todo muy buena excursiones !!! Por fin la primera inviernal !!! Que ganas tengo de volver al monte !!!

Aka ha dit...

Que wapu està el Montardo a l'hivern!

Anònim ha dit...

Apaaaaaaa! Casi nos vemos!! Seguro que utilizasteis mis huellas...el sábado solo subí yo :(
Visteis el corredorcillo de la antecima? Tiene buena pinta para bajarlo esquiando no?...mmmmm.
Mis fotos aquí:
http://mendiak.net/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=29342

Un saludo!

Circomarco

JOAN GONZÁLEZ_MIRATGES ha dit...

HOLA ALEX I MABEL...LES FOTOS DE PRIMERA

JO L'HE FET AL ESTIU...I EN ARRIVAR A DALT ESTABA PLE DE XAIS...JEJE, QUINA PUTADA.

SALUT
JOAN