diumenge, de gener 17

Redescobrint la Vall de Ransol, 16-01-10.

Dissabte, 16 de Gener.
A la Vall de Ransol, ens trobem el Xavi, la Klaus, la Maria, l´Ivan, el Nèstor i jo.
L’objectiu d’avui , és el Pic de la Pala d’en Jan, un cim de 2774 metres d’alçada, fàcil, i de dificultat màxima S3.
Arranquem del final de la carretera que puja de Ransol, vaja diguem que on comença la neu, i s’acaba l’asfalt.
Ens preparem molt lentament, tot petant la xerrada, i arranquem vora les 11.00.
Creuem el pont i passem pel mig de les cases.
La neu, esta nova, hi ha ben be un pam de neu nova, pols de la bona, i no hi ha traça, o sigui que toca pencar i de valent!!
Ens hi posem, tot agafant relleus, el Xavi, la Klaus, la Maria, l´Ivan i jo, a la Mab, no la deixem obrir, no sigui cas que forci massa i el Nèstor, amb raquetes va tancant la marxa.
Sortint de les cases, ens enfilem per una pala, intentant trobar el camí, veiem un parell de marques pintades als arbres, i les segui, però aviat les perdem, i ens endinsem en el bosc.
El bosc, cada vegada es va tancant més, i llavors decidim remuntar per un torrent, a veure si trobem algun possible camí.
El Nèstor, ens ha deixat, ja que patia força, i tampoc es trobava massa bé.
Naltes, tampoc ho tenim fàcil, per que la tasca d’obrir, és feixuga, però la Maria, decidida, va fent!
Al no trobar el camí, finalment arribem a dalt de la carena, però estem massa lluny del Refugi i del Pic de la Pal d´En Jan, ens ha tornat a passar el mateix que l’any passat.
Canviem de plans, i decidim anar cap al Pic de Ransol, que el tenim més proper.
La Klaus, és posa a obrir traçar, i sembla que en gaudeix, ja que posa la directa.
L’estada als Alps, li ha anat molt bé!!
Veient que el Pic de Ransol, encara queda lluny, i la neu es comença a estovar, la Mab, l´Ivan i jo, decidim baixar, i així gaudir de la baixada.
La Maria , la Klaus, i el Xavi, li tiren cap el cim.
Naltres, traiem pells, apretem botes, i cap baix!
La neu, esta molt bona, i en general es deixar fer molt bé, esta tant bona, que fins i tot l´Ivan, vol tastar-la de ben a prop, i es rebolca en ella, en un parell de caigudes.
Arribem al principi del bos, i decidim creuar el torrent principal, i anar baixant pel bosc, tot buscant les millors alternatives, tot i que al final, esquiem entre arbres, rocs, i fins i tot passant per sobra del rierol.
Finalment amb alguna dificultat, arribem als cotxes.
Ens trobem amb el Nèstor, que ens obsequia amb una demostració de Snow, baixant una pala.
Una horeta més tard, arriben el Xavi la Klaus i la Maria, que al final, tampoc han fet cim, per que encara els hi quedava força, i han baixat tot seguint les nostres traces.
Recollim i marxem cap a Escaldes, a fer unes cervesetes per recuperar les forces.











4 comentaris:

Anònim ha dit...

Això sí que és rapidessa en escriure la crònica. Si senyor!
Alex, si l'any que bé ens tornem a equivocar, entrego la copa de les marxes d'orientació, jeje
Xavi

Klaus ha dit...

Ei, no llegamos al pico pero nos quedó poco. Aún así fue una excursión muy interesante, aunque algo dominguera, pq empezar a las 11 de la mañana es tarde hasta para mí, jeje.
Bsets

Maria ha dit...

Excursió maquíssima! Sense cim però amb un entorn ben bonic i una companyia de luxe!!
Muaks!

oscar ha dit...

Ui, pues empezar a las 11h sería ideal para mí...Si todas las salidas las empezárais a esta hora y supiera esquiar y estuviera en forma y......Uy, cuantos ies....

Seré un dominguero?

bsitus