Canvi de plans....

El plan d´aquest cap de setmana, era marxar el divendres tarda-vespre , amb els companys del Foment cap a Benasc.
L´idea era fer la Forca de Remuñe, aquesta sortida l´organitzava el Dani, el vocal de la secció d´Esqui de Muntanya.
Però una faringitis que ha patit la Mabel amb febrada inclosa, i unes maleides aftes, que m´havien sortit a la boca, amb petites dosis de febre, han truncat els plans.
Que li farem, la Forca de Remuñe, no es moura pas. Romandra allà, i tornarem.....!

Que seria un any, sense fer el Bastiments?

El Bastiments (2883 m. ), és un classic hivernal.En dies que no saps que fer, fa mandra marxar lluny, .... que seria d´un hivern sense fer el Bastiments!!
Doncs, que és una tradició, i com a minim, un cop a l´any toca!
Veient la piada del dijous, en el foro d´Esqui de Muntanya, ens animem el Xavi i jo, a pujar el dissabte ben d´hora i axi poder aprofitar la neu de baixada.
A les 8.15 ja estem al parking inferior de Vallter, l´estacio encara esta tancada, però al parking, ja hi ha un grapat de companys preparant-se. Vaja que avui el Bastiments sera una romeria.
Començem a pujar per la pista, i guanyem rapidament el desnivell, passem el refugi d´Ulldeter, i deixem ja les pistes, i ens desviem cap al Coll de la Marrana.
Alla una petita parada, prenem quelcom, agafem forçes i ens enfilem per la pala del Bastiments.
Anem fent llaçades, i finalment a les 10.45 ja som al cim. La boira comença a pujar, fem quatre fotos, i a baixar!!
La pala del Bastiments esta impressionat!, s´ha d´aprofitar que aviat estara txapa-pote....
i en mitja hora ja hi som al cotxe.....
Una matinal en un mati!!

El Gra de Fajol.

El Xavi enfilant el Coll de La Marrana.

Ja en ple Coll de la Marrana.

La Pala del Bastiments, amb tota la romeria pujant.

El Xavi en plena pujada.

La gent ja comença a arribar al cim.

Boira al cim.

Carbó, la béstia negra.

El Carbó, es el gosset del Moi, i el nostre company d´aventures, puja cims, baixa, es banya als rius, llacs, li encanta la neu, i es preocupa per nosaltres....
Ell es el guardia del ramat, que som nosaltres. I per això, sempre ens vigila.

Marxa de Sants 2007

Aquest diumenge, es va celebrar la marxa d´orientació Dufor, que organitza la U.E.C. de Sants.
Es va celebrar a Collserola, a la Vall de Gausac.
La sortida i arribada, va ser a prop del Mirador de la Font Groga.

No va ser la millor marxa del Foment, pero va estar bé.

Espelunciecha (2397 m.), 08-03-2007

Tenint apresa la lliçó, ens llevem d´hora, però, jo m´adormo!!...

i ens posem les piles rapidament.....

A les 8.15-8.30 ja estem al parking d´Anayet, de les pistes d´esqui de Formigal.

Evitem pujar pel barranc de Culivillas, per evitar possibles allaus!! aixi que remunten les pistes d´esqui....i ens endinsem per l´amplia vall, la Glera d´Anayet, deixem enrera una cabana, i deixem a l´esquerra, la Punta de la Garganta. Aqui la caguem!! ja que en lloc de baixar, per tornar a pujar en direcció els ibons d´Anayet, flanquejem, sense pedre alçada, tota la muntanya d´Espelunciecha, es un contrafort, on han caigut varis allaus, i potser no era la ruta més segura, però ja estem ficats de ple, ens separem una mica per mantenir distancies, i amb molt respecte creuem les restes d´allaus....

Finalment passem el mal trangol, ja estem salvats....

Parem just abans d´arribar als Ibons, i repossem forçes!!Ara ja es veu la punta de l´Espelunciecha!!

Arranquem de nou, i en poca estona més ja som al cim, guiats, per la Cèlia, la nostre guru!!Plantem els esquis, i recoorem la cresta caminant....més fotos, més tonteries, davant nostre l´Anayet, impressionant!!

I a baixar!! treiem les pells, i a disfrutar d´una neu pols impressionant, millor que la de les pistes!!

En un plis, ja som al coll, i d´alla baixem pel barranc de Culivillas, també veiem restes d´allaus recents, i la baixada la disfrutem com nens!!

Ha valgut la pena!!

El Xavi, la Maria, la Mabel, l Moi, el Carbó, i la Cèlia, cap al nostre objectiu.

La Cèlia, la nostre guru i lider.

La Cèlia, s´ens escapava!!

El Xavi, la Maria, i la Mabel, sortejant les restes d´allaus.

Aqui, també s´aprecien les restes de es allaus.

L´Anayet desde ls Ibons d´Anayet.

La cresta que mena, cap al Espelunciecha, aqui ja anem sense esquis.

Enfilant per la cresta.

El grup al cim.

El roger, tornant del pic.

Pico de Canal Roya (2345 m.), 07-04-2007.

El dissabte, ja amb tota la "colla" reunida, ens trobem a la frontera de Portalet. Avui, esta oberta, i amb els cotxes, podem baixar fins al parking.
Avui ha de ser un gran dia, el retrobament de la Klaus amb l´esqui de travessa, despres d´unes males experiencies amb les taules, a veure si en aquestes valls, suaus, i agradables, li troba el gustet.....
L´Oscar, i l´Eva, també s´inicien amb raquetes, els demes ja som "experts".
Ens preparem i al cap d´ una estona iniciem la marxa....
Pel cami, ja s´ens afegeix la Chan, la Rosa i en Lu.
Ja tots junt anem fent cami, la vall es molt llarga, i el desnivell, és guanya molt suaument, massa suaument.....
Anem recorrent la vall, i cada cop som més a prop del nostre objectiu, el Pic de la Canal Roya.
Pel cami l´Oscar, l´Eva, i la Maite, decideixen esperar-nos en un turonet, i aixi disfruten de les vistes i del solet....
La resta finalment, fem cim, fem fotos, i moltes tonteries...
Nosaltres som a 8 dalt del cim, més la resta de la gent que ja estava, i ens mira amb somriures...
Treiem les pells, i cap a baix, la neu esta bonissima, i es disfruta...
fins i tot la Klaus, es treu la por de sobre, i li comença a agafar el gustet.
Aixi intentat remar el minim possible, arribem als cotxes.
I dema sera un altre dia.....L´Espelunziecha...

La Mabel i la Cèlia.

Gran part de la Colla.(en Lu, la Chan, la Rosa, la Klaus, el Xavi, la Mabel, la Maria, l´Oscar, l´Eva, el Moi, la Cèlia)

La Klaus, en el dia de la seva re-estrena.

La Maria, mirant el paisatge.

Tots a dalt del cim.

Cuylaret (2291 m.), 06-04-2007

El Divendres Sant, aprofitant que l´avanzadilla, o sigui la Maria, la Mabel i jo, ja estem desde el dijous per la Ball de Tena, decidim entrar per la Vall d´Anéou, a veure com esta el tema....
Despres de dormir a les furgos, la Kangoo, i l´Expres, pels voltants de l´embassament de Lanuza, ens aixiquem i pugem fins al Portalet.
La frontera esta tallada, però a banda i banda de la frontera la carretera esta neta de neu.
Aixi deixem els cotxes al Portalet, ens preparem i enfilem carretera a baix....
Decidim deixar el Pic de la Canal Roya, per al dia seguent, per que la Klaus s´inici de nou amb l´esqui de travesia.
Aixi ens decantem pel Cuylaret, veient que te una preciosa pala de baixada, jejejeje.....
El dia es preciós, espectacular, res del mal temps previst.....
El perill d´allaus, és elevat, i per això ens hem decantat per la Vall d´Anéou, i pel Cuylaret.
Sobre les 9.00 començem a enfilar cami el Cuylaret, la pujada és tranquila, el desnivell és guanya xino -xano. I arribem al cim.
Som una gentada dalt del cim, i la neu comença a estar humida, treiem les pells i baixem disfrutant la baixada.

El Cuylaret, al fons.

La Mabel i la Maria, en un marc incomparable.

Mirant el Midi d´Osseau.

Arribant al cim.

La Maria, el Yeti i la Mabel, dalt del cim.

Setmana Santa 2007, Ball de Tena.

Aquesta Setmana Santa, ens hem reunit tota la colla de "Muntanya", a la Ball de Tena.

Despres de la descoberta que ja varem fer, la Mabel i jo, del Pic de la Canal Roya, i de la Vall d´Anéou.

Varem anar arribant per parts.

La Maria, procedent de Vitoria-Gasteiz, la seva nova residencia, i la Mabel i jo, desde Barcelona, que varem arribar el dijous, i aixi poder aprofitar el Divendres Sant, fent alguna ascensió per escalfar motors.

La resta del grup, Xavi, Klaus, Roger, Oscar, Eva, Moi, Cèlia i Maite, varen arribar Divendres a la tarda. Ens instal.lem al camping municipal de Sallent de Gallego, i munten allà, el nostre camp base.

D´ença, el 10 de Març, fins ara ha nevat força, i s´han acumulat uns gruixos de neu excepcionals, no te res a veure amb l´imatge de fa un mes.

Vosaltres veureu....

Tancat per Vacançes!!

Amb la furgo plena, marxem a veure que podem fer!! a veure si el temps i el risc d´allaus, ens pemetem fer quelcom!!
Salut i Muntanyes!!

Intent fustrat al Serrera...

Despres de passar la nit a la Borda del Sorteny, amb les primeres llums del dia, ens llevem....

Mirem com es presenta el dia, i veient, que esta força tapat, decidim sortir cap al Serrera.

Ha nevat, aquesta nit, i la neu penja dels arbres, i ho cobreix tot.

Ens posem els esquis i xino-xano, sentint els ocells, i sota una minsa nevadeta anem fent....

el paisatge es de postal nadalenca, i transmet una gran pau....

No hi ha traçes anteriors a les nostres, i ens desviem del cami, cosa que ens costa una volta absurda, aixi arribem al refugi petit que hi ha més amunt....

Surt fum de la xemeneia...i continuem el nostre cami,.

El dia cada dia esta pitjor, hi ha boira, la nevada cada cop es més intensa, i a mida que anem pujant, el vent es més fort....anem fent i veiem que la pala del Serrera, es troba ventada, no la podrem baixar esquiant!!

Com que el temps cada vegada és pitjor, la neu no para de caure, i la neu ja caiguda, no es troba ben consolidada, i ens costa força avançar, decidim plegar, i disfrutar la baixada. Arribem a la borda, recollim les motxiles grosses i cap a baix....

El cap de setmana, ha estat intens, però ha valgut la pena!!

Estar per casa....Borda de Sorteny

Com si estiguessim a caseta!!
Despres de fer el Montmalús, tocava descansar i agafar forçes per intentar al dia seguent el Serrrera.
La borda de Sorteny.


La font.


Plumas-man llegint el diari.


El Yeti, anant a fregar....


Ummmm!! nevara??