Tossa Rodona (2597 m.) 22-02-09

El Diumenge, sona el despertador, a les 6.00 AM, a les 7.00 AM.
I finalment, a les 7.45 AM.
Ens llevem i baixem a esmorzar al menjador de la Borda Jovell.
La Mabel, encara esta adolorida de la caiguda del dia anterior, i no ens acompanyarà avui.
Quan ja estem acabant d’esmorzar, entren el Xavi i la Klaus, el Xavi, també vindrà amb naltres.
Anem al Port de Puy-Morens,volem fer el Pic de les Tres Puntes.
Arribem al Pàrking, una hora més tard de la prevista. Sap greu, ja que ens espera un amic del Danima, en Hèctor.
Ens preparem ràpidament, i enfilem per la Vall de la Coma d´en Garcies.
Anem a bon ritme, ja que a part de començar tard, el cel, no esta gaire maco.
Els núvols, venen i s´en van.
Anem progressant, per la dreta de la llarga Vall, tant llarga, què es fa un xic avorrida.
En dos hores, hem guanyat 500 metres de desnivell.
Arribem a un fals collet, desde aquí ja veiem la Portella d´en Garcies i el Pic de les Tres Puntes, tapat per la boira.
Aquí, el Xavi, decideix plegar, ja que una llaga, al peu, li fa patir per la Marató
En Pere, en Danima,l’Héctor i jo, continuem,
Anem a buscar el Coll, a base de voltes maries, el guanyem. Ens rep la boira, i el vent.
L’Héctor, també decideix plegar, així que ja només quedem en Piter, en Danima i jo.
El Pic de les Tres Puntes, ha estat empassat per la boira, i com que el dia no pinta gens bé, decidim tirar fins el Pic de la Tossa Rodona.
Enmig de la boira, arribem al Pic, i enmig d´una treva concedida pel vent, traiem pells, fem un parell de fotos, i tornem.
Baixem per la Carena, amb neu glaçada i ventada fins a la Portella.
Continuem baixant, i ens desviem baixant per la dreta, on trobem un tubet, amb una neu d’allò més bona, que ens permet gaudir a “tope”, tot xalant d´una espectacular neu pols.
Desprès progressem per una neu ventada i glaçada , que ens fa bullir els quàdriceps, i finalment arribem als cotxes, allà ens trobem amb la Mab ,la Klaus, el Xavi i l’Héctor.

Pic de la Fontblanca (2903 m.) 21-02-09

Aquest cap de setmana, tocava sortida de la Secció d´Esqui de Muntanya del Foment.
El dissabte, ben d’horeta, ens llevem, recollim en Danima al Poble Nou, i en Piter a les Corts.
Enfilem cap a Andorra, on ens esperen el Xavi, la Klaus, la Cèlia i l’Adam.
L’objectiu , es el Fontblanca, un dels Pics de més categoria d’Andorra, amb una majestuosa pala de més de 500 metres, amb una dificultat de S3-S4, força sostinguda.
Un cop arribem a Ordino, parem a fer un cafè molt ràpid.
Arribem al revolt de la carretera al costat de la borda del Castellar i aparquem al costat de les Furgos dels companys.
Ens preparem i enfilem cap amunt. Te pinta de fer un dia espectacular, llastima del vent, que bufa més del que ens esperavem.
Creuem el torrent, i anem enfilant tot travessant el bosquet.
Arribem a un pla, i ens separen, una part del grup, enfila per una pala, força exposada al vent, i l’altre part, enfila per una pala força més sostinguda, però més arrecerada.
Aquí patim una mica, i ens veiem obligats a calçar ganivetes, ja que la neu, és força glaçada.
Una vegada, superada aquesta dificultat, ens reagrupem més endavant, ja que la resta del grup, ha fet una parada d’avituallament n una roca.
Una vegada agrupats, continuem endavant, ens trobem una pala , que exigeix bona tècnica de canteig, i la Klaus ben flanquejada per la resta del grup, va progressant.
A dalt del collet, ens esperen ja en Danima i en Piter, ja que aquestos dos, son unes “Machines”.
A mitja pujada, veig passar la ganiveta del Piter, i sense pensar-m’ho gaire, em llenço a perseguir-la, per sort, la puc recuperar.
Torno a pujar cap amunt, en direcció el Collet.
Ara tant sols ens queda resseguir el llom, i remuntar una dreta pala vertical fins arribar a dalt de l Fontblanca.
Una vegada som tots dalt, fem les fotos de rigor, i ens preparem per al descens de la fantàstica pala que ens espera.
Comencem a baixar, tot admirant els cracks, o sigui en Piter, l’Adam, la Cèlia, i en Danima, naltres anem baixant amb menys dignitat....
La Mabel, pateix un parell de caigudes, la primera, és poc important, però amb la segona, cau uns quants metres i pren mal al genoll.
Desprès de veure, que no s’ha trencat res, continua baixant adolorida,sembla que s’ha fet força mal.
Baixem la pala, i ens agrupem, ens queda un tub, i ja serem gaire bé al final de la sortida.
Arribem als cotxes, la Mab,patint una mica, esperem a la resta del grup, que ha baixat pel Torrent.
Una vegada, estem tots, ens canviem i marxem a Sispony, a la Borda Jovell, on ens espera una dutxa calenteta i un bon sopar per agafar forces per al dia següent!

Lliurament dels Lots Nadalencs del Madteam.

Ahir dimarts, a la Botiga Gr-0, és va portar a terme, l´esperat lliurament dels Lots Nadalencs de la Loteria de Nadal del Madteam.

Hi varen assistir en Mirlo, el President del Club Madteam, en J.B i en Periplo, com a representants del Club.

També hi eren presents, l´Angel i en Ramón, de la Botiga Gr-0.

I els afortunats premiats, que varem recollir emocionats els lots.
També hi van ser presents, les exquisides pizzes de la Pseudo-seu social del Club, la Pizzeria Lucania, i com que en van sobre moltes, despres les varen repartir, i a sopar i esmorçar pizzes!!!

Si es que molt guaï ser soci del Madteam.

Gracies companys!!!!

Per cert el meu lot, estava format, per unes malles llampants, una samarreta termica de maniga curta, un gorrito windstoper, uns guants de Gore-tex, i dos llibres...

Bastiments, 14-02-09

Aquest dissabte, amb risc d´allaus elevat, a gran part del nostre Pirineu, ens decidim, per una cosa poc exposada, i de sobres coneguda: El Bastiments.
Som la Maria, l´Ivan, el David, el Roger i jo.
Per variar, quedem a 4 Carreteres, i fem un cafè.
D´allà, enfilem, cap a Vallter.
Arribem al Parking de l´estació, i un fort vent, que no esperavem, ens dona la benvinguda.
Ens esquipem rapidament, per que el vent es molt molest, i arrenquem a traves de les pistes.
Els Telecadires, no funcionen degut al mateix vent.
Anem xino-xano, a vegades aquest maleït vent, ens fa parar, i tapar-nos la cara, les orelles, i vaja tot....
Arribem a les runes de l´antic Refugi del CEC, i d´allà, veiem el Coll de la Marrana, hi ha una munió de gent, sembla una fila de formiguetes.
Desafiant el vent, que a vegades, ens regala una pluja de flocs de neu glaçadets que fan una miqueta de mal a la cara, ens plantem al peu del Coll de la Marrana, i l´anem pujant, poques vegades, l´haviem pujat tant bé, sense ganivetes, amb tanta neu bastant assentada.
Enfilem cap a la pala del Bastiments, i fent unes quantes voltes maries, anem guanyant alçada.
Finalment, ja veiem la creu, però abans d´arribar-hi, una desgradable pluja de meteorits en forma de glaçonets, ens fa estar una estoneta quiets...Ummmm!!! Sembla que algu no ens vulgui rebre per aqui dalt.....
Finalment fem les fotos de rigor, i treiem pells, d´una manera poc ortodoxa.
I cap abaix!!!
La neu, a la pala, esta un pel flonja, però la passem prou bé.
Al Coll de la Marrana, el David, ens demostra la seva tecnica amb la taula.
D´aqui fent un llarg flanqueig, amb una mica de remada, ja anem a buscar les pistes, i aqui alguns disfruten d´allò més.
Arribem als cotxes, i despres d´acomiadar-nos dels nostres companys, el Roger i jo, ja baixem cap a BCN, que ens esperen...