Pic d´Araguells, 23 de Setembre de 2007.

A Barcelona, el dia 24, era festa, la Mercè, la patrona de la ciutat.

I naltres com a bons barcelonins, varem disfrutar el pont de la Mercè, a on millor el podem passar, a la Muntanyeta!!

Aquesta vegada, varem estar per Benasc, i desde alla, varem agafar la pista que puja fins al refugi de Corones.

Allà, ens varem instal.lar tota la colla, el Moi, el Carbó, el Xavi, la Klaus, la Mabel, la Sara, el LLuís, i jo.

L´objectiu, era el Pic d´Araguells (3.030 m.), i ja de pas desde el Coll de Cregüeña, fer l´Agulla de Juncadella (3.019 m.).

Però el dissabte, es va passar tot el dia plovent!!

Varem passar l´estona jugant a cartes, xerrant......

I diumenge, va aixecar-se el dia molt tapat, pero almenys no plovia!!

Aixi que vora les 8.30 del mati, ja estavem en marxa.

Rapidament, pugem pel Barranc de Corones, el desnivell es guanya molt rapid, ja que es ben dreta la pujada.

Superem l´Ibonet de Corones, i i sense donar-nos compte, ja estem a l´Ibon Inferior de Corones.

Alla prenem un respir, i mengem quelcom.....

Observem gent a la Bretxa de Llosars, podria ser en Madveras i Loybcn??

La veritat, es que la Cresta de Llosars, es una peazo cresta!!

Reiniciem la marxa, i ja veiem el Coll de Cregüeña, i l´Araguells, ja a tocar!!

La veritat, és que el dia , és lleig, esta força tapat, i no es veu res, en qualsevol moment pot ploure de nou.....

Remuntant, una pesada tartera, que s´ens fa eterna, ja arribem al Coll de Cregüeña ( 2.905 m.)

D´aqui ja arribem al cim del Pic d´Araguells, ens fem quatre fotos, i observem el poc paisatge, que ens deixa veure la boira.

Veient que el dia no promet res de bo, deixem l´Agulla de Juncadella, per a un altre dia.

I tornem cap al Refu......

Pics de la Forqueta, 10-09-2007

Despres de fer la Cresta d´Espades, descansar i recuperar-nos de l´esforç.....tot dormint al nostre xalet de l´Estany de LLardaneta.

Ens llevem, prenem, quelcom, i molt tranquil.lament, doncs al dormir a l´estany, ja estem a 2.580 m. enfilem cap al Coll d´Eriste (2.860m.).

La pujada, sembla més ferragossa, del que en realitat es.

Xino-xano, guanyem rapidament el desnivell, i ens plantem al Coll d´Eriste.

D´aqui tenim unes vistes espectaculars de l´Estany.

Pleguem els bastons, i començem a grimpar cap al cim de La Forqueta (3.007 m.), la grimpada es fa força bé, la llastima es que en alguns trams la roca es molt dolenta, força descomposta....

Sense dificultats, aribem al cim de La Forqueta, prenem un respir, i continuem cap a La Forqueta SE (3.004 m.).

Aqui es on esta el passet més delicat, perque la roca aqui ja es dolentissima, i no saps per on anar ??

Dreta, esquerra, o per dalt??

Finalment anem er l´esquerra, i acabem arribant al cim, alla coincidim amb dos xicots de Castelló.

Xerrem, fem fotos, i toca ja baixar....

La baixada la fem amb compte de no tirar pedres, i rapidament, retornem al Coll d´Eriste.

D´aqui a la tenda, i de la tenda al cotxe.....

Un llarg cap de setmana complert.

L´estany de Llardaneta, la nostra segona residencia....

Pel pont de la Diada, ens varem traslladar, a la nostra segona residencia temporal.

L´estany de LLardaneta, un estany amb aigues increiblement blaves, gairebé turqueses!!

Amb els isards, a tocar de vora, aquestos estaven a menys de 15 metres, i naltres a la tenda fent la migdiada!!

La pau i tranquil.ltat, feien acte de presencia, en un raco dels Pirineus, que no coneixiem, i que de ben segur ens ha robat el cor.

Esperem que el pas de l´esser humà, no espatllin, aquest record.

I a la tercera va la vençuda!!

La Mabel, tenia una espineta clavadeta, i era el Posets, ja el va intentar al 2004, i tamé al 2006, i finalment al Setembre del 2007, i per la porta gran, fent la Cresta d´Espadas, va aconseguir trepitjar el segon cim dels Pirineus.

Enhorabona!!

Cresta d´Espades. 09-09-2007

"Al llarg de la vida alpinista o excursionista de tothom, hi ha moments que tots recordem molt especialment per la sensació o sensacions extraordinàries, que ens ha donat un cert pas...."

"Un d´aquests moments, és la primera vegada, que és descobreix, que es pot passar caminant, per l´estret relleix que mena del Pic d´Espades al Coll Arlaud..."

"El recorregut d´aquesta cresta, és inexcusable per la seva bellessa, malgrat la feble dificultat tecnica...."(Extret del LLibre : A Tota Cresta")

LLegint això, a qui no li entren pessigolles a la panxa, i li agafen ganes d´anar-hi??

Aquest pont de la diada, amb la colla del Foment, anem a Eriste, i despres de deixar el cotxe, al parking del final de la pista, que mena cap al refugi Angel Orus, carregem les motxiles, i ens enfilem cap a l´Estany de LLardaneta, un paratge magic, encantador, i amb molt d´ambient romantic......

El diumenge, ens llevem molt d´hora, a quarts de sis, i cap amunt tota la Fomentada.

Ens enfilem fins al Coll de Pavots, i d´alla en un moment accedim al Pic de Pavots (3121 m.).

Retornem al Coll de Pavots, i d´aqui ja enfilem per la cresta fins el Pic d´Espades (3332 m.), tot havent superat un pas de IIº+, que supera un muret, i un altre pas de IIº grau, tot grimpant i desgrimpant el tram aeri i esmolat fins al Pic d´Espades.

Del Pic d´Espades a la Tuca de LLardaneta (3311 m.), trobem el pas més espectacular de la cresta, hem de creuar una bretxa ampla i horitzontal, amb força pati a banda i banda.....

Al final de la bretxa, trobem un pas de IIIº, el paset més dificil, pero que es supera sense gaires patiments, i aixi arribem a la Tuca de LLardaneta.

D´aqui, ja sense dificultats, assolim, el Pic de Tuqueta Roya (3273 m.), i pujant la ferragosa tartera, arribem al majestuosl Posets (3375 m.)

Amb les primeres llums del dia, ja enfilem cap al Coll de Pavots.

En LLuís, ja a l´inici de la Cresta.

En Jordi, ja en plena feina.

La Fomentada.....

La Mabel, anant cap al seu objectiu, el Posets.

La Mabel, i el Yeti, a dalt del Pavots.

La Fomentada, dalt del Pic d´Espades.

Tots dalt del Posets.

Una panoramica de la Cresta.

Més informació, a Madteam, i a Batalló Alpí.

De nou...a La Mola.

Ja s´han acabat, les vacançes, i despres de tornar a la rutina diaria, treballar, i treballar, arriba el cap de setmana, ia gaudir.....
Aquest dissabte, per estirara les cames, i desemboirar els pensaments, anem a fer La Mola, i com a convidats, duem els pares de la Mabel, el Leo, i la Maribel.
Deixem el cotxe al Coll d´Estenalles, i xino-xano, passant per la Cova del Drac, arribem a La Mola.
Alla decidim esmorçar-dinar, i ens prenem, unes botifarres, amb torrades, mongetes.....
I despres de relaxar-nos un xic i pendre el solet, tornem cap a caseta.
Almenys, hem pasturat una miqueta.....


La pujada final.
Prenet aire....
La Cova del Drac.
Objectiu assolit.
El Leo i la Maribel.
Bevent a porró.Prenent el sol...