dilluns, d’octubre 20

Via Ferrada: Olmo-Urquiza. Corça, 19-10-08

La Fomentada, és desplaça a Corça.
L´idea, és que un grup de caminaires, faci el Congost de Montrebeï, i la resta "els escaladors", que facin la Via Ferrada Olmo-Urquiza.
Però els plans canvien, i vora 2o persones fan la Via Ferradada, i tant sols 5 persones, s´en van a caminar pel Congost.
El Xavi, la Klaus, la Mab i jo, ja estem a Corça. Hem vingut amb "La Niña".
Varem sortir el dissabte a migdia, i a la tarda, despres de la parada de rigor al Bar "Sport" de Bellcaire, arribem a Corça.
La veritat, és que el temps no pinta gens bé, no ha parat de ploure en tot el dia, i la paret, deu d´estar xopa.
Entrem a l´unic bar que trobem a Corça, i juguem unes quantes partides a l´"Uno"
Despres de passar varies hores, al bar, i ja quan sembla que no plou, agafem la furgo i baixem a dormir a la vora del Pantà.
El cel, esta peciós, i sembla que voldra obrir-se per demà.....
Sona el despertador, ens llevem i esmorçem una mica.

L´autobus del Foment, ja ha arribat, i tota la fomentada, esta fent un mós al bar.
Ens integrem al grup, i un cop llestos, pugem per la carretera que porta a l´Ermita de la Pertusa.
La Fomentada, puja caminant, pero naltres pugem amb "La Niña".
Ens reagrupem a dalt de la carretereta, i tots junts iniciem el camí del Congost.
Trobem el camí, que porta a l´inici de la Via Ferrada, i la major part del grup, l´agafa.

Arribem al peu de la Ferrada, ens equipem i anem intercal.lant, novells i experimentats, o si més no amb una mica d´experiencia!!
La Ferrada, remonta una serie de cascades, va seguint un barranc, i mitjançant esl graons, i cables, es van salvant els desploms de les cascades.

Anem fent de mica en mica, ja que som força gent, hi han trams espectaculars, amb força passos tecnics, i la paret, tampoc ajuda, ja que està força humida, però xino-xano, tothom aconsengueix acabar-la!!
Un cop acabada la Via Ferrada, anem remuntant el barranc amunt, ja que hem quedat amb els caminaires a un Refugi.

Arribem un pel tard, ja que pel camí ens hem perdut, i la baixada tampoc era clara.
Un cop arribats al Refugi, dinem tots plegat.
Ja de tornada, la volteta comença a fer-se llarga, i s´ens fa força pesada, però tot i això els colors de la tardor al Pre-Pirineu, ens fan oblidar el nostre cansament.




L´inici de la Ferrada.


El Miquel, en plena acció.

El Xavi, la Christine, i la Klaus.

La Mab.

La Mab i jo.

La Klaus, de graó en graó.


La Maria, la Lucy i l´Oscar.





La Mab i la Klaus.



La Klaus.








divendres, d’octubre 17

Natural Bridges, National Monument (Utah)


Sortint de Arches National Park, agafem la West 95, una carretera d´interes, ja que aqui s´han rodat part de pel.licules com "Thelma y Louise", entre d´altres...
Si el Arches National Park, era un parc, on els capritxos de la mare terra, havien format arcs, aqui la capritxosa mare terra, va formar ponts, ja que la força de l´aigua, va solcar la sandstone.
Algun d´aquestos ponts , els indigenes, els veien com un camí, vers els Deus.














dimarts, d’octubre 14

Arches Park National.

Retornant a les Vacançes de l´Agost a U.S.A.
De Grand Teton, ens dirigim al Arches National Park, un parc de Arcs, formats de l´erosió de la Sandstone o de la roca, o això diuen els Geolegs, no??

Son Arcs delicats, ara es compte que queden uns 2000.
Sembla que estiguis en un altre món.


















dissabte, d’octubre 11

Volteta per Vallter: Pic de la Dona, Baciver, Bastiments, i un blogger pel cami. 11-10-08



(Foto cortesia d´en Joan Gonzalez)

Divendres vespre, carreguem els trastos al cotxe, i agafem la Ronda Litoral, que va carregadissima!!
Pero no hi ha crisis?? Que fa tothom sortint de Barcelona??
Mitja hora despres, ja enfilem per la C-17, cami de Ripoll.
Arribem a Ripoll, posem benzina, ja que anem en reserva, i parem a sopar.
Despres de sopar, li tirem cap a Vallter, però parem un moment a Setcases, per omplir la garrafa d´aigua.
Fa un fred!!
Finalment amb tantes paradetes, arribem a Vallter, a les 12.00 de la nit.
Al parking, tant sols hi ha una furgo, amb una parella dins, i naltres.
Montem la paradeta, dins de la Kangoo, i a fer nones. Dins del sac de plomes, no fa gens de fred!!
No hem posat el despertador, pero el soroll de gent i de cotxes que arriben a Vallter, em desperta. Miro l´hora, son les 8.10, que bé que hem dormit!!
La Mabel, encara fa el mandra!!
Preparo la cafetera, i esmorçem, tot recollint la paradeta.
Quan ja estem preparats per sortir, arriben un grup de femines, vora 35, son totes d´Avinyó i d´Artès, que fan una sortida femenina, al Pic de la Dona. No ho entenc??

Aixi que envoltat de dones, pugem cap al Coll de Mantet, em sento un pel intimidat, mai havia estat tant envoltat de dones!!
Arribem dalt del Coll de Mantet, hem pujat a bon ritme, deu ser la pressió femenina?
El grup femeni, es queda al Coll, i naltres dos li tirem cap al Pic de la Dona.

Veiem que hi ha alguna clapeta de neu, sembla ser que ha caigut algun floc de neu, la trepitgem i juguem amb ella, sembla ser que aquesta tardor, es una tardor normal.
Arribem dalt del Pic de la Dona, estem sols, no hi ha ningu, que de moment ens segueixi,fem unes fotos.
Dalt del Bastiments, ja hi ha gent.

Continum per la carena, ja veiem el Baciver, i ens desviem, anem a buscar la cabaneta, que hi ha al peu del Baciver.
De lluny, veiem una persona, que va en la mateixa direcció, al cap d´una estoneta, arribem a la cabaneta.
Ens trobem amb aquella persona, va amb un tripode a la ma, i va fent moltes fotos...
La seva figura, no ho se, em recorda a una persona....

M´apropo, i el miro bé, i li pregunto:...Perdona, et dius Joan?
Ell respon, que si, li torno a preguntar, Joan Gonzalez, ell respon, si, i li dic, ets el del blog, i ell soprès, diu si, llavors li dic, soc El Yeti!!

Ens estretem les mans, i la Mab i jo xerrem amb en Joan una estoneta, parlem del Pekas, l´Alba, el Kepa, la Joana, vaja del mon Blogger, de les noves tecnologies.....

De pujada, el vent, cada cop és més fort, a vegades te tanta força, que ens fa perdre l´equilibri, i ens tira enrera......
Dalt del cim, ens espera el Joan, que ja te la camara ben preparada, i ens fem una foto, tots tres al cim!!
Ens despedim, ja que ell ja torna, i naltres volem pujar el Bastiments.
Continuem per la carena, entre forts cops de vent, ja tenim a tocar el Bastiments, es veu la creu, la gent.....
Ens mirem la cresta que va del Bastiments al Fresser, però amb el vent, fa mandra.

Arribem dalt del Bastiments, ens arraconem en el Bivac, i fem un altre mós.
Va arribant força gent.
Travessem la carena del Bastiments, i arribem a la creu. Hi ha gent, fent-se fotos, aixi que esperem, ens fem unes fotos, i ja baixem en direcció el Coll de la Marrana, anem pensant que si hi hagues neu, ja baixariem esquiant!!

Del Coll de la Marrana, ja ens dirigim al cotxe, anem baixant creuant les pistes.....
Un cop arribats al cotxe, ens tornem a trobar amb el Joan. I ara ja ens despedim i marxem cap a caseta
En total ha estat una sortideta de 5 hores, amb aguna que altra parada, per xerrar, menjar, i fer fotos.
L´objectiu, ja l´hem complert, sortir, respirar, i caminar!


Pic de la Dona, amb el Bastiments al fons.


El Bastiments, amb alguna taqueta de neu.


El Baciver.


El Bastiments amb l´ Infern i el Coll de Noufonts, al darrera.


Fent el cafetó.


La Mabel , lider femenina?










Dalt del Pic de la Dona.





Pic de Bacivers.




Dalt del Bastiments.