dimecres, de juny 27

Pic del Siscaró(2637m), 24-06-07



Despres de fer la via ferrada, i menjar quelcom....decidim baixar al supermercat, i comprar teca, vi, cava, i coca....
Carreguem els cotxes , i entrem per la Vall d´Incles, fins el pont de la Baladosa.
Allà deixem els cotxes, carreguem motxilles, i ens dirigim cap a a la Cabana del Siscaró. Un petit refugi de pastors, situat a la vora del riu de Siscaró.
Arribem tard al refugi, i com no podia ser d´altre manera, ja estava ple.....
És el que te encantar-se.....
Sopem , bevem, i mengem coca, celebre la nostra revetlla, sota un mar d´estels.....
I al dia seguent, despres de la nit més curta de l´any, decidim, anar a fer el Pic del Siscaró (2637m), xino-xano, enfilem pel cami, fins arribar a les basses del Siscaró.
Fem una paradeta, gaudim de la natura, i tornem a engegar.....
Arribem a la Portella de Siscaró (2549m), i enfilem el tram final fins al cim.
Ens apalanquem una estoneta, i cap a baix.....
Arribem de nou al refugi, fem quelcom de dinar, i ja baixem cap al Punt de Trobada, alla fem una "birreta" , alguns compren, d´altres fan "destrosses" en el supermercat....i ja els nostres camins se separen......



El sopar de revetlla, a la porta del Refugi.

Un detall del rierol.

El Carbó, remullant-se.

Les pedres....

La Mabel, guiant-nos...

"La Comunidad del Anillo, se dirige hacias las tierras de Mordor, con una misión......"

"Que tios más buenos!!"

Dalt del cim.

Tornant del cim.

Un mar de flors.

La Mabel floreta.


dilluns, de juny 25

V.F. Roc d´Esquers, 23 de Juny. (Andorra)

El Dissabte, una bona colla, varem pujar a Andorra.
L´intenció era fer una via ferrada, la Del Roc d´Esquer , a Engolasters.
Eram la Mabel, la Silvia, la Klaus, el Xavi, l´Oscar, el Roger, l´Eva, la Cèlia, l´Adam i jo mateix.
L´Eva, i la Silvia, s´iniciaven en aquest món, i pel Roger i l´Oscar, era la segona que en feien.....
Aqui hi ha un breu resum fotografic.
Ens varem trobar per esmorçar a Oliana, i d´alla varem pujar fins a Engolasters.
Una vegada ja trobats tots, i preparats, iniciem la marxa fins a peu de la ferrada.
Una breu explicació, pels iniciats, i ens enfilem.....
El sol va picar de valent, algun es va cremar un pel.
La gent s´ho va passar d´allò més bé, tot i que la tornada, es va fer un pel pesada.


El Roger i en Xavi.

L´Adam i la Cèlia, descansant....

L´Oscar, patint la verticalitat.

La Klaus, somrient.

La Cèlia, en un pas desplomat.

Fontvella, patrocina la via ferrada.

Loving in the ferrata.

La Mabel, passant el pont.

Jo mateix, en el pont.


L´aigua, flueix.....





diumenge, de juny 17

Cabacés, 17 de Juny de 2007.



Aquest dissabte, hi havia dinar familiar a Rodonyà.

Ja que ens hi haviem de desplaçar, varem pensar en anar a escalar el diumenge a Margalef, zona ja coneguda, però que ja hem visitat varies vegades, però també ens cridava l´atenció una zona propera, però que no conexiem encara.

Es tracta de Cabacés.

Aquesta zona, te vora de 150 vies, equipades, i que van desde un tercer, fins al 7b.

La guia d´escalada, es pot comprar al refugi Cal Ferrer, costa 5 € i és una aportació per l´equipament.

Ahir al vespre, ens avrem quedar a dormir al costat de l´embassament de Margalef, a la zona d´acampada furgonetera.....

Despres d´una nit preciosa, i estelada....i d´un son reparador..... el que atipen els dinars familiars.....

Aquest mati, ens llevem i a fer un café a Margalef, que fort!!! la botiga de queviures no obre fins les 11H.

Que bé viuen als pobles!!

Aixi, sense pa, però havent fet un cafetonet, arribem a Cabacés!!

La carretera que va de Margalef a Cabacés, esta plena de vinyes, i es una zona preciosa.....
Arribem a Cabacés, i ens adreçem al Refugi Cal Ferrer, comprem les ressenuyes i ens dirigim, cap a Can Pistraus, a la zona d´Els Solans.

Despres d´una feixuga caminada pel bosc, i amb una calor asfixiant, arribem a Can Pistraus.

Ens decidim per aquesta zona, per que el dia, etsa un pel tapat, i no sabem si aguantara gaire....

La roca, es Margalefiana, molt similar a la de Margalef, un conglomerat carbonatat, segons l´experta geologa Mabel.

És un pel abrasiva, i força adherent.
Hem fet quatre vies, i entre la calor asfixiant, els nuvols, i la mandra, ja hem plegat.
Les vies han estat:

-The champions lip (IV), via facil, per agafar contacte amb la roca.

-Yuri Hiraima(V), amb un pas desplomat, entre la segona i tercera xapa, a mi se m´ha atragantat, i l´ha acabat d´obrir la Mabel. Sort d´ella!!

-Kint Hill(IV+), laprimera xapa esta un pel lluny, pero la via estya bé, comença per un diedre, i acabes en placa.

-Aboriginal(IV), sortida un ple curiosa, amb un flanqueig, i superant una petita panxa, per arribar bé a la reunió.

Ens hem quedat amb ganes de provar la Jave el Tribut, un IV+, que encarava, un petit pero dsifruton desplomet, però ja estava petat, dels varis intents a la "Yuri", i la Mabel, tampoc tenia excesives ganes, i aqui ja hem plegat......

Però queda pendent tornar a Cabacés, la roca i les vies s´ho mereixen......



La Mabel, obrint la via " The champions lip".

La via "Jave el Tribut", va pel desplomet.
La posta de sol, a Margalef.

dimecres, de juny 13

MEME: o 8 cosetes.

Recullo el testimoni que m´ha enviat la Sonia.

M´ha convidat a participar en aquesta cadena, en que els bloggeros, ens obrim una mica més, i expliquem i compartim 8 cosetes o detallets sobre nosaltres.


O sigui que no em puc escaquejar, i tocara pensar.....


1-D´aparença tranquil.la, per dins soc un sac de nervis, les mans mai les puc tenir quietes, i sempre estic jugant amb qualsevol cosa.
A més, per les nits haig de dormir amb una ferula de descarrega, una peça de plastic, perquè ni dormint estic tranquil.
El dia que tinc que fer excursió, activitat... de la mateixa emoció, no dormo gaire bé, soc un nen, esperant els Reis d´Orient.

2-Quant tenia disset anys, amb uns coleguillas, varem fer un grup de musica, ens deiem "Crema Catalana" , més tard ens varem dir "Els Convidats de Pedra", i finalment "Gemecs".
Varem treure una maqueta i fer alguns concertillos.....
Al final ens varem separar, i amb un amic, i un company de "Gemecs", varem encetar un altre grup, que va ser l´embrió, d´un grup que avui en dia funciona, i es diu "Costo Rico", jo per motius personals i musicals, vaig deixar aquest projecte.
Per cert jo tocava el baix, i era fatal!!!!


3-Quan tenia 17 anys, em van expulsar de l´esplai, al que anava, per pujar en uns campaments, una ampolla de tequila. Lo bo del cas, es que la merda la varen agafar altres, i jo per contrabandista vaig pringar.

4-Rebotat amb aquell esplai, del que volia ser monitor, vaig anar a parar al Casal-Menjador del Raval de la Fundació Esco. Alla vaig passarme 4 estius ,primer com a monitori despres com a corrdinador. Aquests estius, em varen enseyar, que no és mes ric qui tè, sinó que és més ric qui dona. No és el mateix el somriure sincer d´un infant.....
D´aqui vaig passar a l´Esplai Abi-Yoyo i despres al Ésplai de la Parroquia del Carme, també al Raval.
En aquests anys vaig coneixer gent curiosa, generosa, altruista.....

5-De petit volia ser bomber, astronauta, policia, metge, historiador.......i milers de coses que somies quan ets infant, m´agradava molt la historia.....
Pero a l´arribar al 3er de B.U.P, vaig penjar els estudis, i ara fa 16 anys que estic treballant, al mateix lloc. Treballo d´administratiu.

6-Quan conec algu, em fixo en les seves mans, i en els seus ulls. Diuen que els ulls son el mirall de l´anima, i les mans, no ho se, però sempre m´han cridat l´atenció.
Per cert els meus ulls són negres,i brillants.......

7-La meva gran passió, la Muntanya!!
Ja de petit, la vaig descobrir amb la catequesis, i despres vaig continuar anant amb l´esplai, més tard amb el coleguis, amb els infants del Foment Excursionista de Barcelona, i ara amb la Mabel i la colla d´amics,
Sigui caminar, grimpar, escalar, fer marxes, recollir bolets, vies ferrades....però el que més m´agrada, es l´esqui de travessa.
Foquejar..... baixar lliscant les pales d´aquells cims, que a l´estiu es fan caminat, és genial!!

8-Fa uns quants anys, escalant vaig patir un accident. S´em va despendre la pressa de la ma, i en la mateixa acció, vaig tenir una luxació del braç, i li vaig obrir el cap al meu company de cordada, que estava a peu de via, amb el casc, fent maco al terra.....
ufffff quina por passo ara quan escalo, pero ho segueixo intentant!!!

Doncs amb això crec que ja he complert........ Podria explicar més coses, més anecdotes.... però ja m´he exprimit molt la closca.
P.D. A vegades soc molt Pallasso, però que molt!!!! i soc el primer en riurem de mi mateix.

dimarts, de juny 5

Descobrint Porto, 2, 3 ,i 4 de Juny de 2007



Aquest cap de setmana llarg, pels habitants de Barcelona, hem marxat a Porto, la segona ciutat més gran de Portugal.


És una ciutat que avança amb grans passos cap al futur, però, que també esta anclada en el passat.

Bona mostra d´això, es una aeroport modern, un metro lleuger...., però també contrasta amb un casc antic deixat de la ma de Déu, cases amb taulades enfonsades, edificis sense rehabilitar, que es cauen, carrers bruts....però que també ens deixa sorpreses molt agradables, com el Pont de Sant Lluis, el Palau de la Bolsa, la llibreia Ello, el café Majestic, la ribera del Douro, el parc de Serralves, amb museu inclós.....
Bufffff!!!!! una ciutat viva, amb forts contrastos entre el passat, el present i el futur.
El Tramvia.

Façana de la llibreia Ello, un lloc impressionant.


Vidriera de l´interior de la llibreria.


Interior de la llibreria, amb escales de fusta.


Les taulades de Porto.


Els carrers de la vora de la Catedral.


Encara es renta a ma??


El mitic pont Sant LLuis, sobre el riu Douro.

Sandeman, Sandewoman.


Façana del Café Majestic.




"Atoms", en el Museu d´Art Contemporanea.

dissabte, de juny 2

Avui la Mabel fa Anys!!!

Doncs avui la Mabel compleix 32 anyets....
doncs que ja es fa gran, i li surten canes al cabell....
però encara tens vida pel davant, o sigui que a disfrutar-la!!
Felicitats!!


Vida y milagros: Albert Pla.





Albert Pla, el cantautor rebel?, el nen entremaliat de l´escena cultural catalana dels 90?

un llop amb pell de bé, dalt de l´escenari? qui ho sap, potser ni ell mateix....

la questió es que ahir el varem anar a veure, i es un espectacle artistic, que no deixa a ningu indiferent......


“Hola...” diu amb veu timida a l´apareixer a l´escenari , “...eeeh, buenas noches, voy a…ejem. A cantar canciones... ¿vale?...”

i aixi es com comença de mica en mica a fer un repas a la seva trajectoria artistico-musical.

I molt ben acompanyat a dalt de l´escenari, amb el trio de Carles Benavent, el guitarrista Diego Cortes, i la veu de Judith Farres.

Es van poder sentir frases com "tens paper de water enganxat al cul....", "papa jo vull ser torero....", "yo soy rebelde por que la visa me ha hecho asi....", i fins i tot una declaracio d´amor ....