Collioure, 18-08-09

Dimarts, 18 d´Agost.
Ja estem de camí cap a Barcelona, per`abans d’arribar a casa, ens permetem la llicencia de desviar-nos del camí cap a casa.
Ens dirigim a Collioure, un petit poble de la costa mediterrània francesa.
Aquí trobarem la tomba d’Antonio Machado.
Abans d’anar a la tomba del Poeta, ens prenem un banyet a la platja.
Encara que sembli mentida, jo crec que es el primer bany a la platja de l’estiu.
Desprès del banyet, fem una cerveseta en una terrassa del poble, i finalment, anem a buscar la tomba del Poeta.
Es una tomba petita, plena de flors, escrits, poemes i fins i tot alguna bandera republicana.
Ens despedim del Poeta, i emprenem el camí de tornada cap a casa.

La Mussara.....

Aquest cap de setmana, hem voltat per les terres de Tarragona, varem anar per Prades, per fer un parell de ferrades...

De nou, ens varem apropar a "La Mussara", un petit racó oblidat de la ma de Déu.....

Sempre m´agrada tornar a "La Mussara", és un lloc privilegiat, amb una barreja de encant i misteri, d´una historia amagada entre les seves runes....

Vint anys donant guerra!! Kitsch- Deu

http://www.youtube.com/watch?v=aHyUNOjmW8Y

Quina il.lussió, al mirar el programa del Mercat de Musica Viva de Vic, al veure, que els Kitsch, hi tocaven, no tant sols havien desaparagut, si no que han tornat amb un nou disc. Kitsch - Deu,
i celebrant 20 anys a la carretera.
Mai els hi ha importat, el que la critica digues, que els fiquessin en el sac del Rock Català, que venguessin pocs o molts discos, que fossin un dels grups marginals d´aquest pais, però han deixat emprenta, amb cançons brutals, lletres sinistres, himnes incompressos, ja ho deien ells:

"...Al final, cauré de genolls,
suplicaré que algú em faci mal, que em matis.
Al final, hauré de mossegar-me els llavis,
hauré de callar o hauré de mentir.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
I no suplicaré que em salvis..."

Bevinguts de nou!!

Impressionat, "the boss", 20-07-2008

Sense paraules, era la primera vegada, que anava a un concert del Bruce, i era un tant esceptic, davant un megaconcert, amb una super estrella del rock, i la veritat, és que em vaig quedar sorpres, el "boss", és un pallo trempat, energic, i que transmet una força.....

Aqui trobareu, més informació, per que jo la veritat, em vaig quedar bocabadat....

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=528712&idseccio_PK=1026

i ja corren per youtube alguns videos, algun com aquest on la familia del Bruce puja a l´escenari....

Canfranc, 23 de Març de 2008.

El Diumenge, ens llevem i veient, que el dia, tampoc promet gens, continua nevant, i el risc d´allaus, és elevat.

Decidim anar a fer turisme.

Tinc ganes de veure l´estació de tren de Canfranc, i com que tant sols el Xavi la coneix, pugem a visitar-la.

Ja de cami, veiem , que la meteo, per aqui no és gens favorable, neva una mica, jejejejeje......

Arribem a Canfranc Estació, i la visitem corrents, ja que la nevada és intensa, fem fotos, i juquem com criatures....

L´estació, ara mateix, esta en obres, l´estan rehabilitant, aixi, que tant sols la podem visitar per fora, també visitem els tres, les andanes....

Com que el temps no millora, marxem, cap a Panticosa, a veure la Casa de Piedra, però d´això ja en parlare en una altre post.

Per acabar el dia, com si no el podem acabar??

Una Xocolata!!!

I per acabar un fantastic video!!

XX Lo Festeto, Ponts, 14 de Juliol de 2007.

El Dissabte, despres d´escalar una miqueta a Coll de Nargó, baixem a Ponts, i allà, ens trobem amb l´Amanda, i l´Esteban.
El motiu de la visita, és que l´Amanda, esta al Parc de Bombers de Ponts, de voluntaria.
I avui, a Ponts, es celebra, el " XX Lo Festeto ", una festa del foc a Ponts.
Aixi, que ens decidim a anar-hi.
Primer, es fa un correfoc, despres es baixa en torxes, desde la Plaça fins al Camp de Futbol, passant a la vora del Segre, alla veiem com baixen les canoes amb torxes, i finalment, una performance, castell de focs, i concertillo......
I a dormir que ja estem cansats.....

Preparant les torxes.

Passejant les torxes.

Moments de la perfomance.

Espectacle piromusical.

Alpha Blondy, B-estival 2007.

Dijous, al Poble Espanyol, tocava Alpha Blondy, una de les icones del Reggae actual.

Amb 55 anys d´edat i considerat, per molts el succesor de Bob Marley, és mou per l´escenari, com un jovenet.

Salta, corre, balla, i amb comunió amb un public entregat, recita les seves proclames per fer un món millor, més just, i més pacific.

El public, molt variat, autentics rastes, hippies, papes, i joves, i una oloreta a "Herbes", que ho feia veure amb una altre perspectiva.

El baixista, no parava de saltar, i els vents, amb la seva força ho omplien tot.

Aqui teniu alguna de les seves cançons. A disfrutar.

Jerusalem

Brigadier Sabary

Peace in Liberia

Vida y milagros: Albert Pla.

Albert Pla, el cantautor rebel?, el nen entremaliat de l´escena cultural catalana dels 90?

un llop amb pell de bé, dalt de l´escenari? qui ho sap, potser ni ell mateix....

la questió es que ahir el varem anar a veure, i es un espectacle artistic, que no deixa a ningu indiferent......

“Hola...” diu amb veu timida a l´apareixer a l´escenari , “...eeeh, buenas noches, voy a…ejem. A cantar canciones... ¿vale?...”

i aixi es com comença de mica en mica a fer un repas a la seva trajectoria artistico-musical.

I molt ben acompanyat a dalt de l´escenari, amb el trio de Carles Benavent, el guitarrista Diego Cortes, i la veu de Judith Farres.

Es van poder sentir frases com "tens paper de water enganxat al cul....", "papa jo vull ser torero....", "yo soy rebelde por que la visa me ha hecho asi....", i fins i tot una declaracio d´amor ....