Grand Charvia, (2648 m) 22-04-2010.

22 d’abril.

Torna a sonar el despertador molt d’hora, massa!!!

Som uns masoques!!

Tant sols ens llevem el Xavi i jo.

Esmorzem en silenci i marxem en direcció a Montgenèvre.

La nostra idea es fer el Mont Chaberton desde l’estació si hi ha neu, cosa que no tenim gens clara.

Arribem molt d’hora a l’estació, ràpidament localitzem el camí de pujada cap al Mont Chaberton, i quedem força decebuts, ja que no hi ha gens de neu...

Mirem de solucionar la situació, enfilant les pistes per la cara nord, i xino xano, anem remuntant pistes i més pistes, i així tant tranquil·lament trobem un cimet , el Grand Charvia, i finalment acabem fent-lo.

No ha anat pas tant malament el dia, hem fet un cimet, han sortit vora 900 metres de desnivell i el millor de tot, encara arribarem a casa per dinar!!

Via Ferrada La Grande Falaise, 21-04-11.

21 d´Abril.

Avui toca ferrada.

Així que ens llevem tranquil·lament.

Esmorzem, i deixem Nèvache, marxem en direcció Freissinières.

Anem a fer una de les vies ferrades més maques dels Alps Francesos.

És una clàssica, de les més antigues de França, creada al 1988, pel guia Lionel Condemine,

La Via Ferrada de “La Grande Falaise”, seguint el model de les vies ferrades de les Dolomites.

És una ferrada amb molt ambient alpí, equipada lo justet, per que puguis gaudir de la roca, i de l’entorn.

Així que cap allà hi anem

A la tarda, com que encara ens ha sobrat temps i ganes, passem per “Roche Brunne”, a gaudir d’unes vies d’escalada molt maques i disfrutones!!

Pic d´Ombiere (2832 m.) 19-04-2011

19 d’abril.

Sona el despertador a les 05:25 AM.

Quin mal que fa això....

La Mab, ni s’immuta, està clar que ella es queda dormint.

A dalt al menjador , ens reunim el Xavi, l’Adam i jo, prenem un bon esmorzar, i marxem.

Agafem les furgos, i pugem fins als “Chalets de Fontcouverte”, a 1857 metres d’alçada, més endavant la pista esta tancada.

Sembla que haurem de carregar els esquis una estona, per que la neu es veu força amunt, calculem que la trobarem vora els 2000-2100 metres d’alçada.

No som els únics, ja que al pàrking , hi han varis cotxes, amb gent ja equipant-se.

Ens preparem , posem pells, i carreguem els esquis a la motxilla.

Anem pujant a traves del bosc, tot seguint el GR-57 , en direcció el Refugi de Chardonnet.

Passem pel costat dels “Chalets de Laraux”, on hi ha alguna casa preciosa.

Continuem carregant amb els esquis a l’esquena i vora la cota 2000-2050, trobem una llengua de neu, que anem trampejant, i així tot fent trams d´”esqui-herba”, arribem a la cota 2100, on ja trobem la neu continua.

Ara anem foquejant per dins d’un bosc molt maco, i així foquejant sobre una neu costra, arribem al Refugi de Chardonnet.

Esta tancat el Refugi, aixi que no ens entretenim i li continuem tirant endavant.

Tenim dos opcions, anar en direcció els Lacs de la Casse Blanche o anar en direcció el Col du Raisin.

Com que sembla que la segona opció te més neu continua, decidim assegurar-nos la neu tant de pujada com de baixada.

Així que anem fent...

Arribem al Col du Raisin (2691 m.), un aparella de francesos, ja curtits , ens aconsella de seguir la carena i fer el Pic d´Ombiere (2832 m.)

Així que seguim en direcció el Pic d´Ombiere, tot arribant dalt del cim, trobem neu pols, quina alegria!!

Dalt del cim, esperem que s’obri el dia, per poder gaudir una mica de les vistes, però no hi ha manera, així que desprès de menjar una mica i de fer les fotos de rigor, li tirem cap a baix.

La neu no es meravellosa, però encara es deixa fer força bé.

Arribem trampejant per la neu, fins allà on es possible sense descalçar esquis.

Quan ja no queda més remei, esquis a l’esquena i fins al cotxe....

Per dinar a casa, i desprès una bona migdiada!!

Via Ferrada La Croix de Tolouse 20-4-11.

Setmana Santa 2011.

Aquesta setmana santa, hem marxat cap als Alps Francesos.

Estem a Nèvache, un poble de la Val de la Claree.

Som la Cèlia, l´Adam, el Xavi, la Klaus, la Mab i jo.

La nostra intenció era fer Esqui de Muntanya, per`la veritat la cosa esta molt trista, i la cota de neu comença als voltants dels 200-2100 metres d’alçada i sempre buscant acres nords.

Així que també aprofitem per fer altres activitats.

Avui anem a fer a Via Ferrada de la Croix de Tolouse.

Una via ferrada al costat de Briançon, de fet arrenca de la mateixa ciutat.

De dificultat PD+, 35 minuts d’aproximació, 40 minuts de tornada(jo diria que una miqueta més), un desnivell de 680 metres i 370 metres de recorregut, és d’orientació Sud, i li toca força el sol, la roca es calcarea, i alguns trams estan un pel “sobats”, però la via ferrada, està perfectament equipada.

En tot moment gaudim de les vistes de la ciutat de Briançon, i de les muntanyes properes.

Desprès de la ferrada, tornem cap a Nèvache, a escalar una mica en granit, ja que al costat mateix, tenim una roca granítica equipada amb unes quantes vies.

Grand Paradiso, 4061 metres!!

Diumenge, 23 de Maig.

Un cop esmorzats, la resta del grup, ens afanyem en no ser els últims en sortir del Refugi.

Així i tot, sembla que no ho aconseguim.....

Arranquem del refugi, amb un cert neguit, serem capaços d’assolir el nostre primer 4mil amb esquis de muntanya, serà molt feixuga la pujada,.....

Anem fent sobre una neu força gelada, ja que és força d’hora, i el sol, encara no ha transformat la neu....

Optem per posar ganivetes.

Quant arribem vora els 3mil metres, la Klaus, ens deixa, ja que les butllofes dels peus, li fan una mala passada,ens deixa i torna cap al refugi...

La pujada, es suau, però constant, llarga.....

L´Ivan també ens deixa, vora els 3200 metres d’alçada...

Ara ja tants sols quedem el Xavi, la Maria i jo.

Cada cop vaig més a poc a poc, i es que aquesta llarga pujada m’està matant, sort que el Xavi i la Maria, van estirant de mi....

Finalment, gracies als ànims dels meus companys, arribo al collet que mena al cim del Grand Paradiso, allà la Maria i jo, que estem “més fosos que un formatge en un bikini”, esperem al Xavi, que ha anat a donar un petó a la Madonna.

Descansem una mica, recuperem forces, gaudim de les espectaculars vistes, de la companyia, de l’aire pur, del cel blau.....

Calcem esquis de nou, i baixem lliscant per una espectacular neu “powder” , gaudim de cada gir, i en molt menys del que ens pensàvem ja som al refugi, allà ens retrobem amb els companys caiguts, i recuperem forces amb una “Moretti”