El Video del Noucreus.

Musiqueta: The Dogs d´Amour- World's Different Now (Ode to Drug Hill)

El Video de l´intent al Taga.

Musica: Antonia Font- Extraterrestres.

Pic de Noucreus (2798 m) 17-01-09.

Dissabte, tocava la sortida oficial de la secció d´Esqui de Muntanya del Foment.

Anem a Nuria, ja que volem repetir una sortida que varem fer fa uns quants anys; el Pic de Noucreus, tot pujant pel Torrent de Noufonts i baixant pel Torrent de Noucreus.

Som la Mabel, el Xavi, el Danima, el Rafael (Un amic del Danima), l´Eli (una amiga de l´institut) i en Joan de Manresa.

Ens trobem a quarts de vuit al Parking del Cremallera de Queralbs.

L´Eli i en Joan, ja ens esperen, ja que naltres, hem trobat retencions degut a un accidents.

Ens preparem rapidament i agafem el cremallera, que esta a punt de sortir.

En mitja horeta, ja som a Nuria, preparem els esquis, i començem a foquejar.

El Rafael i en Danima, van forts, i de mica en mica, és van allunyant, la seva idea, es també fer el Noufonts, naltres no, ja ens trobarem a la carena.

L´Eli, es la seva tercera sortida d´Esqui de Muntanya, les dues anteriors, havien estat ja feia uns anys, i va recordant les voltes maries, el clavar cantos....

Les dues "Machines", ja fa estona, que no els veiem, ja que naltres anem per dins de la Vall, però anem fent, ja que la Vall, puja molt suaument, ja sortint de la Vall, els veiem enfilant-se per la pala del Noufonts, no van cap al Coll de Noufonts, sino que la pugen pel dret.

Naltres anem a buscar les voltes maries, que algun company anterior, ens ha deixat molt ben traçades, i xino xano, anem fent.

L´Eli, ja comença a dominar la tecnica, ja que amb tantes voltes maries seguides, no li queda més remeï.

Sortim una mica més amunt del Coll, per sobre de la Barraca de Noufonts, aqui hi ha un tros de carena, sense neu, ens treiem esquis, i els carreguem a l´esquena.

Ja veiem el Danima i en Rafael, que baixen esquiant del Noufonts. Naltres anem fent, grimpant entre rocs.

El Xavi, es posa els esquis i va pel costat de la carena que té neu, naltres per mandra, encara fem un tros més carregant esquis.

Finalment, també ens posem esquis, tot posant ganivetes, ja que la neu, esta ben glaçadeta.

Un cop a dalt, anem foquejant per la lloma, i assolim el cim, sense saber-ho.

Continuem foquejant i arribem al Coll de Noucreus.

Alla parem, fem fotos, piquem i passem l´estona.

El Rafel, i el Danima, com que encara no en tenen prou, marxen a fer el Pic de la Fossa del Gegant.

Naltres començem a baixar, ja que tenim ganes de lliscar!!

En Joan, és el primer a tirar-se pala avall, i naltres el seguim.

L´Eli, ens fa patir amb alguna caiguda espectacular, però sense pendre mal.

Al final de la Vall, ja ens engaxen les "Machines", i baixem tots plegats, fins a Nuria.

Ha estat una sortida molt variopinta, amb diversos nivells, però tothom ha gaudit d´un dia espectacular i d´una neu força disfrutona.

Intent al Taga, o desafiant la boira. 10-01-09.

El dissabte, tot i que la previssio de la meteo, no era gens bona, marxem a fer el Taga.
El Taga, es un cim, que no s´acostuma a fer gaires vegades amb esquis, i aquesta any, amb les ultimes nevades, sembla un pastis de nata.
Ens trobem a 4 Carreteres amb el Xavi i la Klaus, i li tirem cap a Pardines.
De pujada, es veu un arc de Sant Marti espectacular.
Arribem a Ribes de Fresser, i agafem la carretera que va a Pardines, acaba de passar el llevaneus, i podem arribar bé.
El parking del poble, esta tot ple de neu, i optem per aparcar a la carretera, a l´entrada de Pardines.
Amb dubtes, esperant que deixi de nevar i s´aixequi la boira, ens anem preparant.
Sortim del mateix poble de Pardines, amb els esquis posats, i alguns vilatans, s´ens queden mirant, és curiós creuar Pardines amb esquis, és com si fossim, en un poblet dels Alps.
Anem seguint la pista que puja a l´Ermita de Santa Magdalena, tot seguint la traça d´uns companys, que han sortit poc abans nostre.
Esta tot ben nevat, cauen flocs de neu dels mateixos arbres.
Arribem a l´Ermita, i anem pujant cap al Taga.
La boira, no marxa, i de nou, comença a nevar. No fa gens de fred, i no fa vent, o sigui que ens posem els "gores" i continuem.
Amb alguns problemilles, degut als pams, que s´ens fan a sota de les pells, anem tirant.
Arriba un punt, on ja no veiem res, i ens trobem els companys que anaven davant nostre, que ja baixen. Degut a a no veure res per culpa de la boira, decidim tornar enrera.
Treiem pells, i cap a baix, a disfrutar de l´autentica neu pols del Pirineu Oriental.
Anem baixant, tot gaudint d´aquesta espectacular neu. Arribem a l´Ermita i ens trobem la desagradable sorpresa, que ha passat el llevaneus, i per lo tant haurem de carregar els esquis fins a Pardines, pero la Mab, la Klaus i jo, encara apurem una mica més la neu, baixant per un camps de conreu.
Finalment treiem esquis, i caminant fins a Pardines.
Encara ha valgut la pena!!
El Xavi i la Klaus, juntament amb el Moi, hi tornaran diumenge, que la meteo pinta més bé.

El Video del Casamanya.

Cançoneta: Evanescence- Lithium

Pic de Casamanya, 03-01-2009.

Despres de la xocolata d´Ordino, pugem fins al Coll d´Ordino, ja que al dia seguent, volem fer el Casamanya, tipic pic Andorrà.
Ens llevem, esmorçem i li tirem cap al Casamanya.
Es una sortida facil, sense cap dificultat tecnica, tant sols les voltes maries, que segons la Klaus, son masses.
En unes tres horetes som dalt del cim, fa un dia espectacular, i dalt del cim, s´esta molt bé.
Veiem el Serrera, la pala del Fontblanca, estem al bell mig d´Andorra.
Treiem pells, i li tirem cap a baix, tot gaudint de la neu, fins i tot la Klaus, disfruta, i es treu l´espineta del dia anterior.
La Mab, s´ho passa d´alló més bé, ja que desde el Pont del Desembre, no havia sortit a foquejar.

El Video de l´Intent al Serrera.

La cançó, es de Thin Lizzy. Dont believe a word.

Intent al Pic de la Serrera, 02-01-2009

Per celebrar el nou any, juntament amb la Klaus, el Xavi, la Mabel i jo, pugem a Andorra.

Sortim el dia 1, i pugem a dormir a la vora d´El Serrat.

Divendres, ens llevem, i el dia no acompanya gaire, per no dir gens, el cel, esta gris, tapat, i comença a nevar, una feble nevada, però que no para.....

Amb mandra, sortim dels sacs, i esmorçem.

Una vegada, preparats, arrenquem, sortim del Parking del Pont de Rialb, i enfilem cap al Refugi del Sorteny, l´objectiu, es pujar el Serrera, un pic que la Klaus te pendent, te una espineta clavada.....

Pugem per la pista, i arribem al Refugi. Continuem foquejant, i arribem al trosset del bosc, la veritat, es que tot esta ben blanquet, anem passant entre arbres, i arribem al final del bosquet. Creuem el rierol, i flanquegem , tot pujant fent voltes maries, tornem a creuar el riu, i ja som al costat de la cabaneta.

La veritat, es que el dia es lleig, no para de nevar, molt feblement, però sense parar, i la boira, va entrant, i marxant.

Enfilem per la vall, i finalment arribem a la pala del Serrera, no s´hi veuen traçes, i llavors seguim unes traçes, que continuem vall endins.

Veient que no son les traçes que hem de seguir, les deixem i ens enfilem per un lateral, per trobar la pala del Serrera, una mica més amunt.

Posem ganivetes, i continuem pujant, no hi han traçes, hi les anem obrint.
Arribem a dalt de la proimera rampa del Serrera, i la veritat, es que la boira ens ha engolit, no veiem gairebé res.

La Mab i la Klaus, decideixem, tirar enrera, i el Xavi i jo, tirem una mica més endevant, tot sabent, que sense veure gairebé res, no anirem enlloc.

De fet cinc minuts, més endevant, decidim recular, treiem pells, i començem a baixar.

La neu, esta bona, molt bona, el problema, es la boira, que ens fa perdrre la perspectiva.

Ens trobem amb la Mab i la Klaus, i junts anem baixant.

Arribem a la cabaneta, i anem a buscar una canal de baixada, però la veritat, es que ens encigalem, i baixem per la canal del costat, una canal amb força pendent, més estreta, amb roca i arbres.

Però tot això ho descobrim, quan ja som a mitja canal, i no tenim més remei, que tirar-li cap abaix. Baixem amb més o menys dignitat, tot pensant en les malediccions, que deu d´estar pensant la Klaus!

Però finalment, ella també arriba tota sencera. Una vegada a baix, ens la mirem i flipem, ja que cap s´esperava aquesta encigalada.

D´aqui, ja baixem a traves del bosquet, tot sortejant arbrets, creuant torrents, i arribem de nou, al refugi, continuem baixant per la pista, i de pas donem algun ensurt, a una familia, que no esperava trobar-se uns esquiadors folls, a la pista.

Arribem a la furgoneta, i marxem a Ordino a berenar una xocolata desfeta!!