diumenge, de març 29

Descobrint la Vall de Ransol, 28-03-09

Ransol, nom d’algun guerrer mitològic, podria ser? Per que la majoria dels topònims Pirinencs , servirien per a anomenar personatges del imaginari mitològic.
Però no, no es cap personatge de la nostra imaginació, Ransol, és un petit raconet d’Andorra, allunyat de la massificació d’altres vall Andorranes, ja sigui la de Sorteny, o la d´Incles….
La veritat, ja feia temps que tenia ganes de fer-li una visita, una descoberta de la zona, per veure les possibilitats que oferia.
Així, que tenint present que la meteor,no ens acompanyaria gaire, tot confiant que les prediccions més optimistes, es complissin. El Xavi i jo, ens engresquem a pujar-hi el divendres a la nit.
Dormim al final de la pista enquitranada, al llevar-nos, veiem que el dia, esta tot emboirat, i que a la nit, ha plovisquejat.
Esmorzem, i ens equipem, l’idea seria fer el Pic de la Coma de Seignac, o el Pic de la Pala den Jan. Veient que el temps no te pinta d’aguantar massa, ens decidim pel Pic de la Pala den Jan.
Creuem el pont de pedra, que creua el Riu dels Meners, i intentem seguir el camí d’estiu, que porta fins al refugi.
Anem guanyant alçada, a traves del bosc, en un moment donat, no ens adonem que el camí segueix cap a l’esquerra, i ens despistem i pugem a traves d’un dels torrents que baixen de la Coma de Varilles.
Quant ens adonem de la pífia, ja es tard, i decidim continuar remuntant el torrent, ja que tot i que es força dret, encara és deixar pujar prou bé.
A la sortida del torrent, decidim fer un llarg flanqueig a l’esquerra, per anar a buscar el Refugi de la Coma de Jan. El veiem a l’altre banda de la vall de Ransol. Pensem que no val la pena anar-hi, ja que la baixada per allà, no serà gens disfrutona.
Veiem que a la nostra dreta, tenim la Portella de la Coma de Varilles, i decidim que val la pena , intentar pujar-hi, per almenys gaudir la baixada d’aquella pala.
Dit i fet, tornem a fer un flanqueig a la dreta, i comencem a remuntar en direcció la Portella.
El temps, va a pitjor, i va nevant cada cop més intensament.
Així que a mitja pujada, ens desviem a l’esquerra, per arribar a uns grans rocs, i allà, decidim treure pells, i baixar, abans la cosa s’emboliqui més.
Baixem per una fina capa de neu pols, tot lliscant per uns tubets, la mar d’entretinguts.
Anem a buscar l’entrada del torrent de pujada, i ens llencem , la neu al torrent, ja esta una mica tova, i fent ski-arbring, arribem al final del torrent, ja estem a la vora de les cases, i apurant lla neu, per tal de no treure els esquis, arribem a la furgo.
Encara hem fet quelcom, ni que sigui descobrir les moltes possibilitats d’aquesta preciosa Vall.

En color rosa, més o menys el cami seguit de pujada, i en color blavos,el de baixada.









dimarts, de març 17

Intent fustrat al Bastiments, 14-03-09



Dissabte, em llevo d´hora.He quedat al Pàrking de Vallter, amb el Xavi, la Klaus i el Jordi Ripoll, qui s’estrenarà amb esquis de muntanya.
L’objectiu, és el bastiments, una clàssica sortida, d’esquí de Muntanya. A més la Klaus, el te pendent.
Arribo al Pàrking, vora dos quarts de vuit del matí. Els companys, ja estan esmorzats i gaire bé a punt.
Em preparo ràpidament, i a les 8 o un pel més tard, ja sortim.
No fa gens de fred, i te pinta de que farà un dia espectacular i radiant.
Per això hem matinat tant.
Ja hi ha gent que ha passat cap amunt, i naltres, anem xino xano, adoctrinant al Jordi, el Xavi, li fa companyia, i la Klaus i jo que anem un pel més endavant, els esperem.
És veu força gent a les Canals del Gra de Fajol.
Passem el Refugi d´Ulldeter, i seguim remuntant la pista, finalment ja ens desviem en direcció cap al Coll de la Marrana.
Una vegada, ja estem arribant al Coll de la Marrana, ja veiem tota una bona colla, que ja estan gaire bé a dalt.
Sembla que esta glaçadeta la neu, ja que hi ha més d’un que posa ganivetes.
En això, el Jordi, rellisca enrere, i amb la mala sort de que no pot parar i en la relliscada, desequilibra a la Klaus, i cau, ha estat una caiguda tonta, però el hombro de la Klaus, es ressent eix d’una tendinitis.
Decidim pujar fins el Coll de la Marrana, per veure el panorama, i plegar, ja que la Klaus, no esta en bon estat, i en Jordi, va força cansat, ja que no esta acostumat, i el calor l’està matant.
Dalt del Coll, ens estem una estoneta, mirant el Bastiments, prenent el solet, vaja gaudint del dia primaveral.
Traiem pells, i decidim tirar cap a baix, baixo amb compte, ja que hi ha força gent, pujant.
De cop, veig alguna cosa, que baixa recte baix, com si llisques per un tobogan, i es en Jordi, que al primer gir, li ha saltat les fixacions, i llisca Coll de la Marrana baix, em llenço darrera seu…Finalment uns 30 o 40 metres més baix, es para, no s’ha fet gaire mal, uns quants blaus i el susto.
Una vegada, estem tots junts, i veient que lo del Jordi, no ha estat res, decidim tirar cap al Pàrking.
La neu a dalt, estava un pel glaçada, a la pista, es deixava fer força bé, però ja a la part final de la pista, sembla sopa.
Arribem als cotxes, i finalment marxem a Ripoll a fer una xocolata desfeta!! Que encara que no haguem fet cim, ja ens ho mereixem, sobre tot el Jordi!!












dilluns, de març 16

L.C.A. (Lligament Creuat Anterior)


L.C.A., aixi a primera vista, sembla el nom, d´una nova droga de disseny, no, alguna cosa similar al L.S.D. o per l´estil.

Però dissortadament, no es tracta d´això, no!!

El L.C.A., es el Lligament Creuat Anterior, justament, aquell, què es trenquen els futbolistes i els esquiadors, en un moviment brusc del genoll, sents clac, o pof, o alguna cosa estranya, que et fa posar la pell de gallina, i pensar: Cagon la P***!!!! o coses similars.....

Donsc justament aquest fantastic lligament, que és vital pel genoll dels esportistes com futbolistes, esquiadors, corredors...., és el que s´ha trencat la Mabel.

Va ser baixant del Fontblanca a Andorra, i en un dels primers giros d´aquella imressionant Pala.

Però ara, toca fer una atroscopia, fer recuperació i pensar ja en la seguent temporada.

Aixi que anims Mabel!!
Estas en bones mans!!

diumenge, de març 8

Exit a la "Cursa de la LLuna", la varem acabar!

El Dissabte, 7 de Març, es va celebrar la “Cursa de la Lluna”, a la Vall de Nuria.
Una Cursa Popular d’esquí de Muntanya, que era una Cronoescalada Nocturna, al Cim del Puigmal, acompanyats per la llum de la Lluna, gairebé plena.
En total, varem ser prop de 100 participants, amb ganes de participar d’aquesta primera edició de la “Cursa de la Lluna”, organitzada pel C.E.C.
Nal tres érem el Xavi,l´Ivan, la Maria, jo , i més endavant ja a Nuria, ens trobem al Danima.
Ens trobem al pàrking de Queralbs, i nerviosos, ens dirigim a agafar el tren cremallera.
La Maria, es la més emocionada, se li nota, que esta feta un sac de nervis, entres que el Xavi, es “The quiet Man”, ja que desprès de la Marató, ja no li te por a cap repte.
El Ivan i jo, estem de “conya”, i no parem de ficar-nos amb la Maria, a veure si es posa més nerviosa.
Baixem del Cremallera, i entrem al vestíbul de l’estació, recollim els pitrals, una bossa amb un obsequi, i el “gusi-luz”, una espasa laser, en miniatura, per dur penjada a la motxilla, i si et perdies, ser localitzat ràpidament. (Cosa fàcil, ja que semblava l´Iniesta de Crackovia)
Ens vestim, preparem esquis, i anem a deixar les bosses a la consigna.
Sortim a l’exterior, a veure com se les gasta el vent, i veiem que bufa de valent.
Tornem a entrar al recinte, i fem bromes, per esvair els nervis.
Finalment, ens criden per passar el control d´Arva i Pala.
La Cursa, ja esta a punt de començar!!
Donen la sortida, i prop de 100 parells d’esquí, comencen a lliscar per la neu, hi ha trepitjades, caigudes, empentes, i finalment sortim dels últims, si es que som uns cracks!!
L´Ivan para a treure roba, i jo a fer fotos, enmig d’una cursa!!Ara si que ja som els últims del tot!!
Però , amb el ritme infernal, que imposa el Xavi, anem remuntant posicions, i ja deixem de ser els últims.
Passem per la Coma de l Embut, en direcció el Pluviòmetre, i continuem avançant posicions.
Amb un ritme fort, i constant, sense parades, arribem a l’alçada d’un control, aquí parem un moment a recuperar forces, portem més de 600 metres de desnivell, en menys d’una hora, i sense cap parada.
A més ens acompanya, un fort vent amb ratxes de vora 80-90 km hora?
Ara ja toca atacar la pala,buscant les banderetes que marquen la pujada, i la neu glaçada i el fort vent, no ens ajuden gaire a progressar.
Però empesos per les ganes d’arribar, continuem endavant, i finalment, arribem al control d’arribada, sota l’avanci’m, ja que el vent, fa desistir l’organització d’acabar la Cursa dalt del Puigmal.
Arrecerats, com podem del fort vent, trèiem pells, posem botes en posició descens, i ens preparem per a gaudir d’una emocionant baixada nocturna. La neu a dalt, estava força glaçada, però a mida que baixem va millorant, i en el moment que entrem al Torrent, la cosa ja canvia, i es espectacular, aquí xalem de valent, tot baixant.
Finalment, arribem al Santuari, deixem esquis, i ens canviem de roba, i baixem al Bar Finestrelles, a prendre una tassa de Brou calent, i desprès a sopar!!
Es fa el lliurament de premis de la Cursa, on el guanyador absolut , és Agustí Roc.
Desprès del lliurament de premis, es fa un sorteig de material, però no ens toca res, i ja s’acaba la festa.
Agafem el cremallera de baixada, i anem a fer nones a la furgo del Xavi, que ja son quarts d’una de la nit.