diumenge, de setembre 27

Via Ferrada "Brigata Tridentina", 15-08-09

Dissabte , 15 d´Agost.
Avui el dia promet, anem a fer la Via Ferrada “Brigata Tridentina”.
És una de les vies ferrades més freqüentades de les Dolomites.
Pertany al “Gruppo del Sella”,i es troba passat el “Passo di Gardena”.
Son 700 metres de desnivell,dels quals 400 metres son de via ferrada, i es triga vora 3 hores de pujada i 1,5 hores de baixada.
És una via ferrada vertical, exposada en alguns passos, i catalogada com a difícil.
Un dels principals atractius, és el pont penjant, que uneix la Torre de Exner amb la muntanya principal.
El Xavi, la Klaus i jo, deixem el vehicle en un dels primers aparcaments que trobem baixant del “Passo di Gardena”.
Ens equipem i prenem el sender, que ens porta fins a l’iniciï de la “Brigata Tridentina”.
Avui no estem pas sols, ja que hi ha força gent a l’entrada de la Ferrada.
Deixem passar un parell de grups, que van més fots que naltres, i finalment li tirem.
El primer tram, ja mostra una roca agraïda, amb bon cantell, gens sobada i amb molta adherència.

Anem fent xino-xano, i de tant en tant, deixem passar a grups més ràpids que nosaltres.
La cosa de mica en mica, és va posant més dreta, i la dificultat va pujant.
A traves d’esglaons, superem els passos més verticals i compromesos.
Finalment arribem a un espectacular pont penjant , que travessa un vertical barranc.
Una vegada creuat el pont, ja tant sols ens queda arribar al “Rifugio Cavazza la Pisciadù”.
Aprofitem i fem una parada per menjar i descansar, fins i tot, fem una petita becaineta.....
Despres ens posem de nou en marxa, i seguim el sender nº 666, començem a baixar, per la Vall de Setus.

El camí de baixada, sembla un altre Via Ferrada, ja que esta totalment equipat amb cables.
Prenem el sender qué ens ha de portar a l´aparcament, i arribem a la furgo.
D´aqui cap a Canazei, on ens esperen la Mabel, l´Oscar i unes porcions de Pizza espectaculars!!























dilluns, de setembre 21

Del Lago Fèdaia al Refugi Castiglioni, 14-08-09.

Divendres , 14 d´Agost.
Avui és un dia de transició.
Descansem de ferrades, i fem una activitat plegats. Volem pujar fins al Refugi de Pan de Viel.
Caminar una mica per la muntanya, gaudir de les vistes de la Marmolada.
En fi un dia de relax a la muntanya.
Desde Canazei, ens dirigim fins al Lago de Fedàia (2054 m.) i d’aquí ens dirigim fins al Refugi Castiglioni, per gaudir de les bones vistes sobre l’espectacular paisatge.
Fem un mos a les taules dela terrassa del refugi, i tot seguit fem un cafetonet.
Amb la calma prenem el camí de baixada fins al Lago Fedàia, i tornem cap a Canazei.
Per rematar el dia de relax, anem a sopar a un restaurant-pizzeria.
Demà toca un altre ferrada.....










dilluns, de setembre 14

"Cengia Martini", una ferrada "diferent", 13 d´Agost de 2009.

Dijous , 13 d´Agost. Vora quarts de nou, ja estem esmorzats.
Ens hem traslladat de zona, ara estem al Passo de Falzàrego (2107 m.).
Hem passat la nit a l’estació del telecabina.
La Klaus i jo, agafem el telecabina, per pujar fins el Refugi Lagazuoi (2730 m.), el Xavi, puja corrents i la Mabel i l´Oscar, pugen caminant xino-xano.
Dalt de tot, la Klaus i jo, esperem al Xavi, ja que volem fer la”Cengia Martini”, de baixada.
La “Cengia Martini”, és una via ferrada diferent, és una sèrie de galeries excavades al cor de la muntanya Lagazuòi Piccolo.
L’objectiu, d’aquesta sèrie de túnels, és ben bé una “bestiesa”, els Austríacs, dominaven la muntanya, i els Italians, els hi volien prendre, llavors van decidir atacar la muntanya a base de fer túnels, per anar pujant a traves d´ella i guanyar la posició als Austríacs. Els Austríacs, també varen fer un túnel, per agafar per sorpresa als Italians, i aquestos a la seva vegada, van fer un altre túnel, per despistar al Austríacs.....
Entre uns i altres, van realitzar 5 voladures descomunals que van alterar la fisonomia de la muntanya.
Com dirien Asterix i Obelix: “...estan ben bojos aquest romans.....”
Ens trobem amb el Xavi, i iniciem la nostra ruta a traves d’aquesta “ferrada” diferent. Fem una ullada als refugis que hi ha a dalt de la cresta de Lagazuòi Piccolo. Hi han cartells que ens fan adonar que la vida en aquelles “trinxeres” no deuria ser gaire fàcil per cap dels dos bàndols.
Sortim del Refugi Lagazuoi, i carenant per la cresta ens dirigim a l´entrada de la galeria “Cengia Martini”.
Ens posem els cascos i els frontals, l’arnès i el dissipador, no calen.
Aquesta galeria va ser reformada fa uns anys, i esta equipada amb un passamà, per evitar relliscar en algun del passos humits de la galeria.
Anem baixant amb molta cura, ja que a vegades ens emportem alguna relliscada.
També ens anem creuant amb força gent que fa de pujada la “Cengia Martini”.
Finalment arribem al final de la galeria i veiem la llum.
Aprofitem per fer un mos, i sortim a l’exterior de la muntanya.
Ara tant sols ens quedar seguir el camí i arribar al Pàrking del telecabina
Intercanviem impressions amb uns “ senyors” italians que vigilen amb binocles l’evolució d’uns escaladors a l’aresta de la Tofana.
Continuem baixant pel sender.
Al pàrking ens trobem amb l ´Oscar i la Mabel, que desprès de pujar caminant fins al Refugi, han baixat amb el telecabina.