dilluns, d’abril 25

Pic de la Dona - Bosc de Mentet, 01-04-11.

Pàrking Superior de Vallter.

Un cel ben estrellat ens dona la benvinguda, preparem la furgo i ens posem a dormir.

1 d’abril.

Ens llevem , i esmorzem, mirem com esta el voltant, a veure si val la pena foquejar.

Sembla que cap al Coll de Mentet, la neu encara aguanti.

Arriben l’Albert i l´Ari, ens preparem i anem a buscar la neu.

Remuntem el Torrent que porta fins el Coll de Mentet per una neu glaçada,tant dura que a vegades fins i tot rellisquem, la Mabel decideixi posar ganivetes, els altres anem trampejant.

Un cop al Coll de Mentet, resseguim la carena en direcció el Pic de la Dona.

Anem buscant la neu, ja que hi ha trossos on la neu no te continuïtat.

Tot pujant, veiem que hi ha traces de baixada per la pala que baixa del Pic de la Dona en direcció el Bosc de Mentet. La neu sembla que aguanti i la baixada es dreta però sembla maca i divertida.

Arribem al Pic de la Dona, fem les fotos de rigor, i valorem les possibilitats, arribar fins al Bacivers, queda descartat, ja que es tar i la neu no sembla que aguanti massa més en bon estat.

Així que decidit, anem a buscar la pala del Pic de la Dona. La veritat es dreta, deu estar vora uns 35º-40º de pendent, però es molt ample i la neu tot i estar un pel primavera, es deixa fer molt bé.

Anem enllaçant girs, i arribem al principi del bosc, tot carregats d’adrenalina.

Cap de nosaltres es pensava que el Pic de la Dona, tingues una baixada tant “free-ride”!!

Arribats al torrent, posem pells i remunten en direcció el Coll de Mentet.

Ara la neu, ja esta més pesada, més sopa, i anem fent xino-xano, anem fent petar la xerrada.

Arribem dalt del Coll de Mentet, traiem pells i ara ja baixem en direcció al Pàrking.

Ara la baixada ja es pesada.

La neu ja fa” xof-xof”, i costa girar...

Arribem als cotxes, i recollim els trastos.

Parem a fer un entrepà de baixada, i celebrem l’èxit d’una bona sortida d’esquí de muntanya, amb una bona companyia.









dissabte, d’abril 9

Pic de la Dona-Baciver, 20-03-11.

19 de Febrer.

Pàrking Superior de Vallter.

Arribem al Pàrking, i ja ens espera el Xavi, no fa gaire que ha arribat. Avui ha fet el Fontblanca. Gran cim d’Andorra!.

Ens anem a dormir d´hora, ja que demà volem fer una volta llarga, volem fer Pic de la Dona-Baciver.

20 de Febrer.

La nit ha estat força moguda.

Ha fet bastant de vent, amb moltes ràfegues que movien la furgo.

Sembla que el vent no afluixa, i la Mabel decideix quedar-se dormint.

EL Xavi i jo, ens preparem i sortim, no sabem fins on arribarem, ja que les fortes ràfegues de vent fan mal....

Realment amb el vent, no comptaven ja que els de Meteocat, no marcaven vent a al seva predicció.

Arribem al Coll de Mantet, i el dia es espectacular, el cel d’un blau intens, l’única pega continua sent-ne el vent....

Calcem ganivetes i arribem al Pic de la Dona.

Ni fem foto, ja que fa mandra parar i treure la càmera.

Carenem fins l’esquena del Bastiments, i sembla que el vent afluixa, decidim tirar cap al Baciver.

Traiem roba, ja que ara que no bufa el vent, i s´esta millor.

Som dels primers en arribar al Bacivers, fem les fotos de rigor, i traiem pells.

La neu de baixada, no esta massa bona, però es deixa fer força bé.

Calcem pells de nou, i remuntem de nou l’esquena del bastiments.

Ens tirem pel costat de l’esquena del Bastiments, i la baixada es força xula, ja que el pendent és força dret, però la neu aquí esta força bé, i la pala es ample.

Arribem a les pistes, i directes cap baix.

Arribem a les furgo i ens espera la Mabel, que no fa massa que s’ha llevat....









dijous, d’abril 7

El Pedrò dels 4 Batlles, 13-03-11.


Pàrking del Sucre. Estació d’esquí de Port del Compte.

Pugem a aprofitar la llevantada que ha deixat gruixos espectaculars al Pirineu Orienta.

Tant espectaculars, que ha fet suspendre el Monogràfic d’alpinisme que teníem a Prat d’Aguiló, amb la colla del Madteam.

Arribem al Pàrking, i sorpresa!! per que som una bona colla, naltres som el Xavi, la Klaus, l´Adam, la Mabel, i jo, i allà hem quedat amb l´Orene,i en Jordi que també han quedat amb l´Esther, l´Ari, l´Albert, el Marcel, el Xavi, i no recordo si hi havia algú més....

Som una bona colla!!

Calcem esquis i cap amunt!!

La veritat es que hi ha molta neu, molta, és de aquelles nevades que deixa un toll de neu.

El que la neu es força humida, i costa de lliscar, està força pesada....

Arribem al Cim del Pedró i fem la foto de grup.

Uns quants decideixen baixar cap a la cara Nord, a veure si troben la neu en bon estat.

Uns altres decidim baixar, abans de que la neu força pesada, estigui pitjor.

La veritat es quer la baixada no va ser d’aquelles gens memorables, ja que un o dos pams de neu nova, però de qualitat tant pesada, dificulten molt la baixada.

Finalment arribem al Pàrking i per acabar-ho de rematar, marxem a fer una pizza a una super pizzeria que coneix el Xavi a Solsona.....

Ummmmmm!!!! Quines pizzes!!!

I bona companyia!!










dimarts, d’abril 5

Trilogia del Powder.(III) Pic de Pedrons,07-3-11

6 de Febrer.

Recollim els trastos i marxem cap al Coll de Puy-Morens, on hem quedat amb l´Orene i en Jordi.

Ells han fet el Pic de la Coma de l´Or.

Tota la zona esta ben blanca, totalment innivada.

7 de Febrer.

Sona el despertador, ben d’hora.

Ens llevem i esmorzem i ens movem cap al Pont del Baladrar.

Aparquem les furgos, ens equipem i enfilem la suau lloma que porta cap al Pic de Pedrons.

Tant sols arribar a la lloma, ja es veu allà al fons, el nostre objectiu.

El Pic de Pedrons, un pastis de neu, un bombonet blanc!

La neu, sense transformar, una neu pols excel·lent per lliscar....

Anem pujant a bon ritme, ja que no volem que sens escapi l’oportunitat de gaudir d’aquest “powder”.

En poc més de 2 hores, assolim el cim, tot resseguint la cresta, per així fer l’activitat mes alpina.

Baixem del cim, traiem pells, i tant sols tenim un dubte, per on volem petar les pales vergues?

Baixem a buscar les pales que porten cap al torrent de Baladrar, i gaudim de cada gir, emocionats, ens anem rellevant a l’hora de solcar les nostres traces en aquella neu Inmaculada.

Finalment arribem al Pont de Baladrar, em giro enrere i miro la baixada que hem fet,m’envaeix una estranya sensació de felicitat i noto com una llàgrima d’emoció em recorre la galta.

En dos paraules: Im-Pressionant!!














dilluns, d’abril 4

Trilogia del Powder.(II) Intent al Pic Alt de Cubil, 06-3-11


5 de Febrer.

Arribem als Cortals d’Encamp.

Plantem les furgos, i esperem a que arribin la Cèlia, la Sara i el Lluís.

Arriben una pel més tard, quan ja hem acabat de sopar.

Ens anem a dormir, amb la visita de la guineu.

6 de Febrer.

Sona el despertador, tot i que fa mandra, ens llevem i esmorzem.

Som el Lluis, la Sara, l´Adam, la Cèlia, la Mabel i jo.

Pugem fins el Pàrking de l’estació intermitja del Funicamp, i aparquem.

Veiem que el Pic Alt del Griu, no te massa neu, i el descartem.

Ens decidim per anar cap al Pic Alt de Cubil.

Posem pells,i sortim del Pàrking.

Resseguim la vora del riu Cortals, una estoneta.

Esta tot blanc, ben blanc, hi ha gruixos de 30 o 40 centímetres de neu nova, deu ni do!!!

Anem obrint traça, però de veritat, ja que no hi ha passat ningú abans nostre...

La neu dona gust de llisca, els esquis gairebé llisquen sols....

Anem remuntant pel costat de la vall i la veritat anem força bé!

Per no creuar cap a l´altre costat de la vall, decidim enfilar per la dreta, i tot just quan esta passant l´Adam, sentim un soroll, que no oblidarem mai....

Sentim un “woumbp”, que ens deixa glaçats, estem sobre d´una placa de vent. L´Adam al passar la ha trencada, fins i tot s’intueix l’esquerda.

Lentament sense moviments bruscos, tornem enrere, seguint les nostres traces anteriors.

Ens posem a refugi i comentem la jugada.

Hi ha una placa de vent, on menys ens ho esperaven, anem tard, fa caloreta, es veuen purgues de fusió, i moltes cornises....

Decidit, girem cua, no val la pena arriscar....

Això si la baixada, brutal!!

Ens dediquem a petar la neu, a deixar les nostres traces per la neu verge!!!!

I la veritat ens ho passem d’allò més bé.

Arribem a les furgo i fem un picnic tot prenent el solet....