Via Ferrada La Croix de Tolouse 20-4-11.

Setmana Santa 2011.

Aquesta setmana santa, hem marxat cap als Alps Francesos.

Estem a Nèvache, un poble de la Val de la Claree.

Som la Cèlia, l´Adam, el Xavi, la Klaus, la Mab i jo.

La nostra intenció era fer Esqui de Muntanya, per`la veritat la cosa esta molt trista, i la cota de neu comença als voltants dels 200-2100 metres d’alçada i sempre buscant acres nords.

Així que també aprofitem per fer altres activitats.

Avui anem a fer a Via Ferrada de la Croix de Tolouse.

Una via ferrada al costat de Briançon, de fet arrenca de la mateixa ciutat.

De dificultat PD+, 35 minuts d’aproximació, 40 minuts de tornada(jo diria que una miqueta més), un desnivell de 680 metres i 370 metres de recorregut, és d’orientació Sud, i li toca força el sol, la roca es calcarea, i alguns trams estan un pel “sobats”, però la via ferrada, està perfectament equipada.

En tot moment gaudim de les vistes de la ciutat de Briançon, i de les muntanyes properes.

Desprès de la ferrada, tornem cap a Nèvache, a escalar una mica en granit, ja que al costat mateix, tenim una roca granítica equipada amb unes quantes vies.

26-08-10. Via Ferrada "Pizzes de Cir"

26 de´Agost.

Avui toca ja l’última ferrada a les Dolomites, ja que es l’última duia que estem per aquí.

Així que aprofitem per fer una via Ferrada curteta a la zona.

L’escollida es la Via Ferrada “Pizzes de Cir”.

És una via ferrada curta però no es fàcil, i el fet de que estigues plena de gent, i sobretot novells, ens fa que no la gaudim gaire. Sortim del passo Gardena i enfilem cap a la Via Ferrada, ja d’entrada veiem que serà una romeria, per que ens trobem força gent i sobretot novells, que van encordats amb un guia....

Xino xano i amb paciència acabem la ferrada, arribem a la furgo, i comencem la tornada cap a Barcelona, i donem per finalitzat el nostre viatge d’estiu.

Via ferrada "Brigata Tridentina" 25-08-10

25-08-10.

Avui toca una de les Vies Ferrades més transitades de les Dolomites.

La “Brigata Tridentina”

Es una de les vies ferrades més freqüentades de les Dolomites.
Pertany al “Gruppo del Sella”,i es troba passat el “Passo di Gardena”.
Son 700 metres de desnivell,dels quals 400 metres son de via ferrada, i es triga vora 3 hores de pujada i 1,5 hores de baixada.
És una via ferrada vertical, exposada en alguns passos, i catalogada com a difícil.
Un dels principals atractius, és el pont penjant, que uneix la Torre de Exner amb la muntanya principal.

Però per a mi es la millor ferrada de les Dolomites, te ambient alpí, roca agraïda i excel·lent.

Jo ja la vaig fer l’any passat, però no m’importa gens tornar a fer-la.

Aquesta vegada aparquem al Pàrking de baix, d´on surt el funivia de transport de material al Refugi Cavazza.

Avui , tot i que el dia no acompanya gaire, esta força transitada, i hi ha cua, així que amb paciència, i xino xano, anem superant tots els trams fins arribar al Refugi Cavazza, allà dinem una mica, i fem la baixada pel sender Nº 666.

Arribem a la furgo tot contents, ja que no sempre es gaudeix com avui fent la “Brigata Tridentina”

Via Ferrata "Giovanni Lipella" a la Tofana di Rozes, 23-08-10.

23 d’agost de 2010.

Desde el Càmping de Cortina d´Ampezzo, ens dirigim cap al Refugi Dibona.

Allà deixem la furgo, ja que avui volem fer la Via Ferrada “Giovanni Lipella”,a la Tofana di Rozes.

La “Lipella” la descriuen com un apassionant viatge al cor les Dolomites i un record a la “Gran Guerra”.

Aquesta via ferrada és dificultat alta, ja que es força llarga, i amb un fort desnivell.

La via ferrada, va buscant a traves de galeries i terrasses els punts febles de la paret sud-oest de la “Tofana”.I finalment et deixa a tocar dels 3225 metres d’alçada de la “Tofana i Rozes”

Del Refugi Dibona, prenem el sender 404, i resseguim l’imponent paret sud de la “Tofana”, arribem al inici de la Galeria Castelletto.

Ens equipem amb el kit ferrada, i ens posem els frontals, ja que d’entrada hem de recórrer la llarga galeria excavada durant la primera guerra mundial.

Creuem la galeria i sortim a l’exterior, ara el que toca es anar guanyant alçada, de mica en mica, amb llargs flanquejos i superant las terrasses, arribem a l’encreuament on surten dos camins, un puja directament a la Tofana di Rozes, i l’altre porta cap al Refugi Giussani.

Veient que ja s´ens comença a fer tard,i anem un pel cansats, decidim tirar ja cap al Refugi, i prescindir de fer cim.

Un cop al Refugi, mengem una mica, i continuem la llarga baixada cap al Refugi Dibona.

Un altre ferrada al sac!!

I ara cap a la Furcia Rossa....

Via ferrata Ivano Dibona, 20-08-10.

20 d’agost de 2010.

Ens llevem al Pàrking de Rio Gere, creuem la carretera i comprem els bitllets de pujada amb el remuntador i el “ou” fins al refugi Lorenzi.

El dia s’ha llevat emboirat

Som dels primers en arribar-hi i la veritat es que s’agreix el fet de no tenir gent al davant ni al darrera.

Ens enfilem per l’escala metàl·lica on comença la via ferrada.

Anem recorrent la via ferrada, i arribem al desviament cap al Monte Cristallo.

HI anem ja que tenim ganes de poder dir que hem fet un cim!

Anem i tornem amb poc menys de 2o minuts.

Continuem per la via ferrada.

La veritat és que gaire bé estem sols, de quan en quant coincidim amb algun altre grup, però res a veure amb altres dies.

Suposo que la meteo deu d’haver influït.

Arribem a la primera escapatòria de la via ferrada, i la prenem , ja que el tros més xulo ja l’hem fet.

Desfem la llarga tartera, i amb una baixada llarga i feixuga finalment arribem de nou al Pàrking de Rio Gere.