dimarts, de juliol 26

Gorges du LLech, 23-07-11

23 de Juliol.

Pàrking de la pista de Villerach.

Ens llevem i esmorzem. Som el Roger i l´Antoni, els “brothers”, la Mab i jo.

Un cop esmorzats, arriben l´Ari, l´Albert i l´Adam.

Avui toca un dels barrancs més apoteòsics del Pirineu.

Les Gorges del LLech.

Amb un sol rapel obligat, la resta son tobogans i salts.

A més juguem amb avantatge, ja que portem l´Antoni, que es coneix el LLech de memòria, i el Roger, que te grans coneixements de barranquisme, ja que havia treballat com a guia. Així que gaudim de cada racó del LLech.

La pega que l’aigua esta molt freda, i la temperatura exterior no acompanya massa, i anem buscant sempre la llum del sol.

El LLech, és un barranc intens, sense pauses, amb ràpels, tobogans, salts, tot seguit, i l’adrenalina sempre esta a tope.

El moments més intensos per ami, van ser el primer tobogan de 8 metres, amb un descens vertiginós, el salt de 9 metres, que sembla que no arribis mai a l’aigua, la lanzadera, brutal!!!! un pedazo tobogan on quedes suspès a l’aire, i caus a l’aigua, i la sèrie de tobogans curtets, però seguits....

Uffffffff!!!!

Un gran barranc que s’ha de tornar a repetir!!!!














dilluns, de juliol 25

Monografic barrancs C.E. Madteam. 16 i 17 de Juliol.

16 i 17 de Juliol.

A Baga, s’imparteix el monogràfic d’iniciació al barranquisme, que ha sortejat el C.E. Madteam.

El monogràfic l’imparteixen en Xavier i l´Adrià, de l’empresa Altitud Extrem

El primer dia al mati, va tocar teoria, i al tarda practiques al barranc sec del Torrent de Jou.

Diumenge al mati, va tocar practiques al barranc del Torrent Negre a Vallcebre.

La veritat, és que el curs va ser molt interessant i sobretot ens ha anat força bé a l’hora de posar en practiques certes maniobres.

Per cert al final del curs va haver-hi un sorteig de diversos regalets pels participants del monogràfic.

Tot un detall per part del C.E. Madteam!











Peonera, 26-06-11

26 de Juny.

Ens llevem al Pàrking de Rodellar, deixem la furgo del Xavi A. I la Laura aparcada per que no arrenca massa bé.

I ens dirigim a buscar l’entrada del Barranc de la Peonera.

Un altre de les joies de Guara.

Quant porta massa aigua, és força perillós, ja que hi han alguns passos complicats, com el famós pas d´Anaïs.

També es un dels barrancs amb més accidents, ja que és un dels més freqüentats de Guara.

Però també s’ha de dir, que es un dels millors barrancs de Guara, amb salts, estrets, i amb una aigua cristal·lina.

L’única pega amb que ens hi varem trobar, va ser que el Xavi A. En un salt, va trencar-se l’astràgal, un osset del turmell. Desprès de l’entrada triomfal del Xavi A.i la Laura. al Pàrking de Rodellar, amb la furgo traient fum negre, marxem a dormir.








dimarts, de juliol 19

Mascún, 25-06-11

24 de Juny.

Desprès de l’entrada triomfal del Xavi A.i la Laura. al Pàrking de Rodellar, amb la furgo traient fum negre, marxem a dormir.

Ja que al dia següent volem fer el rei dels barrancs de Guara.

El Mascún.

Es un barranc llarg, 3 hores d’aproximació, 3 hores de recorregut i 3 hores de retorn.

Però es un barranc força entretingut, amb poca gent, amb ràpels xulos, caos de pedres, una cova, una llarga però molt entretinguda aproximació, unes vistes del Mont Perdut inesperades, un poble abandonat...

Vaja, per això i moltes més coses es el rei dels barrancs de Guara.

25 de Juny.

No ens llevem massa d’hora i paguem la novatada, ja que pujant cap a Otín,suem molt!!!

Finalment arribem a la capçalera del barranc.

Entrem amb un ràpel i o salt de 8 metres.

Li segueix un altre ràpel força llarg i a partir d’aquí, ja ens endinsem dins del Mascún.

Al acabar el Barranc ens toca remuntar una pujada llarga i feixuga, i desprès de tornar a passar per Otín, desfem el camí d’anada.

Total arribem a Rodellar a les 21.00 hores, fem cervesa i a sopar, que demà serà un altre dia i tothom esta K.O.