diumenge, d’abril 27

... amb bona companyia!!

A tots els companys, amb qui en un moment o altre, hem compartit traça, tant de pujada, com de baixada, els petits moments de plaer, silenci, fatigues, i alegries!!

Una abraçada!!
En Pau, esperant-nos al Coll del Montmalús.



En Dani i en Xavi, al Pic de la Dona.


Amb el Xavi, al Campirme.

Amb la Mabel també al Campirme.

Al Tuc de Baciver.


Pla de Beret.


Pujant cap al Circ de Collells.


Amb el Xavi i la Mabel, al Pic de la Coma de la Forn.


Setmana Santa , pujant al Cuylaret.

L´Amanda,a Llívia.

La Nuría, baixant del Pic de Pedrons.


Amb la Colla del Foment, al Montmalús.


A la 1ª Trovada, amb "v", del Forum d´EsquideMuntanya.com, a Beret.


dimarts, d’abril 15

Pic de Campirme, 13-04-08.

Ja que estavem a Tavascan, havent passat la nit al Refugi de la Pleta del Prat, ens llevem el diumenge, l´idea era fer el Campirme, però la nit abans, parlant amb l´Enric, ens fa canviar l´itinerari, pujarem per la pista, fins al final del telecadira, i allà remuntarem fins el Coll de Finestres, per carenar per la lloma fins el Campirme

Ens llevem d´hora, ja que del Refugi hem de sortir abans de les 7.00h, però al final marxem ja cap a tres quarts de vuit.
Despres de xerrar amb els companys del Foment, que marxaran cap al Ventolau, naltres sortim per la pista.....
Guanyem el desnivell molt rapidament, ja que en una hora i poc, som al final del telecadira, prenem una mica d´refrigeri, ataquem el coll, pujant per les inclinades pales.....
La neu, es pols, un pam de neu pols caiguda fa poc, però a sota hi ha gel, i la pujada, és força feixuga almenys per la Mabel i per mi, el Xavi, va millor, sense problemes, ja que porta les ganivetes....





Al final, amb una mica de penuries, arribem dalt del coll. D´aqui fins el Campirme, tant sols ens resta pujar una pala més, i carenar tota la llarga lloma.
Xino-xano anem fent, i el Xavi , amb la seva vessant més romantico-primaveral, ho troba tot
preciós!!
Jo em separo d´ells, per anar a mirar l´estat de la canal de baixada, i la veritat, és que no pot estar millor, tot ple de neu!!
Esta la pala per estrenar!!
Torno cap amunt, i ja pugem plegats, al cim....
Fem, alguna foto, mengem quelcom, i cap abaix!!










Un cop al coll, ens trobem amb l´Enric, la seva dona,el Toni, i els companys Benji i Joel de l´Esquirol.
En Toni, ens diu, que ens esperem a baixar per la deliciosa i exquisita pala, ja que ens gravara per un documental de la comarca.
Baixa ell al davant amb la camara, i a una senyal seva, anem baixant, petant la pala, disfrutant de la neu pols......
Quin plaer!!!
A baix de la pala, ja ens separem ells tirem per la dreta, i naltres per l´esquerra....

Els veiem baixar, la veritat, és que és un plaer veurels baixar!!
Naltres més tranquil.lament també anem baixant, tot asseborint la millor neu de la temporada!!
Un cop estem a la pista, parem a fer practiques amb arves, juguem una estona, i aixi podem posar en practica les lliçons apreses el dia anterior.
Un cop acabades les practiques, baixem cap al cotxe......
Allà baix, ja ens trobem amb l´Enric, i la seva dona, amb els companys de l´Esquirol, amb el Marc i la Clàudia de la Vall d´Aran, i petem la xerrada una estona tot comentant la jugada.
I ja cap a casa!!, que el cap de setmana ha estat intens, i profitós!!




dilluns, d’abril 14

Trobada ACNA, 12-04-08.

El dissabte, 12 d´Abril a Tavascan, s´ha celebrat la 1ª Trobada ACNa d´Autorescat.
A la Mabel, el Xavi, i jo, ens va semblar bona idea, i que era molt interessant participar-hi i apendre-hi.
Vora 70 persones ens vatrem aplegat al Refugi de la Pleta del Prat.
Allà l´organització, ens ha repartit en grups de 12 persones, segons el nostre nivell i experiencia, com que la nostra experiencia, era nul.la, ens varem integrar en un dels grups d´iniciació.
Varem estar practicant amb A.R.V.A, fent recerca d´arves amagats, practicant amb sonda, i també, ens varen ensenyar tecniques de com es paleja, i com es millor, dur a terme, el rescat d´un company, enmig d´un allau.
La veritat, es que va estar força bé, va ser molt interessant i didactic, ja que de recerca amb arves, no hem practicat gaire, i del tema sondatge, i palejar, tampoc l´haviem tocat mai.
A partir d´ara tindrem en compte moltes de les coses apreses: el protocol, l´estat de les piles dels arves, dur sempre el material corresponent, practicar varies vegades a l´any....
Llastima de que el temps va passar rapid, i no varem estar presents a la practica d´en Pascal Strappazzon i de Francesc Carola.
Despres a dinar al Refugi de la Pleta, i més tard a l´Aula del Centre d'Interpretació de l'Aigua de Tavascan, ens varen donar xerrades de formació.
Un cop enllestides les xerrades, sorteig de material, i naltres que pugem a dormir al Refugi de la Pleta, que demà volem fer el Campirme.




dimarts, d’abril 8

En la solitud del silenci.

A la vora dels Estanys de Tristaina, endins de la sorollosa Andorra, el Pais dels Pirineus.

Vora les Pistes d´Esqui d´Ordino-Arcalís, però lluny de la multitud d´esquiadors, de les botigues, i del brogit dels cotxes......


Neu i més neu, al voltant nostre, tot blanc, silenci, solitut , no és veu ni una anima, ni un ocell, tant sols neu, silenci i el vent, que quan deixa de bufar, fa que el silenci, ho envolti tot....

Una sensació curiosa, estranya, mai havia viscut aquest silenci tant intens, la meva respiració el vent...

...i la Mabel al costat, que mirant el mapa, em fa adonar que tot continua, que existeixen els sons, que em treu dels meus pensaments....

dilluns, d’abril 7

Estanys de Tristaina, 5 d´Abril de 2008.




Aquest dissabte, voliem marxar a Beret, aprofitant les ultimes nevadetes.....
Però el dijous, un malaurat accident, un allau, que va succeir vora el Port de la Bonaigua, va sepultar dos esquiadors....
El neguit s´ens va ficar dins del cos....
Aixi, que canvi de plans, fem una sortida express a Andorra.
L´idea era fer el Pic de la Cabaneta, per la Vall d´Incles, però arribem fins al final de la carretera, i la veritat, és que per aquesta banda la neu, no sobra pas.
Aixi que tornem a canviar de plans, i ens dirigim cap a El Serrat, a veure si la Vall de Sorteny, està millor....
Arribem al final de la carretera de Sorteny, allà trobem varis esquiadors, però la neu, comença més amunt....
Tornem a variar de plans, i finalment, ja que tampoc estem molt motivats, decidim pujar fins a les pistes d´Ordino, i desde allà, pujar fins els Estanys de Tristaina, i donar una volteta per allà.

Arribem al final de la carretera, deixem el cotxe, i ens preparem.....
Començem a foquejar, per la pista, i xino -xano, arribem fins al cartell-panell que senyala el cami fins els Estanys..
Allà , deixem les pistes i enfilem pel caminet, començem a guanyar alçada, i creuem per sota d´una cornisa, que amenaça caure.....
Uiiii!!!!! quin xungo, mentres creuem la zona de perill, separats, i amb contacte visual, sentim com es desfà el gel de les roques.... tot això va calant dins del cap, i una vegada arribats al llac, decidim que avui no tenim el dia, que no estem suficientment motivats, i que més val plegar.....
Aixi, que treiem esquis, i amb grampons desfem el camí, una vegada a baix, posem esquis, i cap a baix, a disfrutar de la pista!!


El camí a seguir....
Caura, o no caura??