Grand Charvia, (2648 m) 22-04-2010.

22 d’abril.

Torna a sonar el despertador molt d’hora, massa!!!

Som uns masoques!!

Tant sols ens llevem el Xavi i jo.

Esmorzem en silenci i marxem en direcció a Montgenèvre.

La nostra idea es fer el Mont Chaberton desde l’estació si hi ha neu, cosa que no tenim gens clara.

Arribem molt d’hora a l’estació, ràpidament localitzem el camí de pujada cap al Mont Chaberton, i quedem força decebuts, ja que no hi ha gens de neu...

Mirem de solucionar la situació, enfilant les pistes per la cara nord, i xino xano, anem remuntant pistes i més pistes, i així tant tranquil·lament trobem un cimet , el Grand Charvia, i finalment acabem fent-lo.

No ha anat pas tant malament el dia, hem fet un cimet, han sortit vora 900 metres de desnivell i el millor de tot, encara arribarem a casa per dinar!!

Pic d´Ombiere (2832 m.) 19-04-2011

19 d’abril.

Sona el despertador a les 05:25 AM.

Quin mal que fa això....

La Mab, ni s’immuta, està clar que ella es queda dormint.

A dalt al menjador , ens reunim el Xavi, l’Adam i jo, prenem un bon esmorzar, i marxem.

Agafem les furgos, i pugem fins als “Chalets de Fontcouverte”, a 1857 metres d’alçada, més endavant la pista esta tancada.

Sembla que haurem de carregar els esquis una estona, per que la neu es veu força amunt, calculem que la trobarem vora els 2000-2100 metres d’alçada.

No som els únics, ja que al pàrking , hi han varis cotxes, amb gent ja equipant-se.

Ens preparem , posem pells, i carreguem els esquis a la motxilla.

Anem pujant a traves del bosc, tot seguint el GR-57 , en direcció el Refugi de Chardonnet.

Passem pel costat dels “Chalets de Laraux”, on hi ha alguna casa preciosa.

Continuem carregant amb els esquis a l’esquena i vora la cota 2000-2050, trobem una llengua de neu, que anem trampejant, i així tot fent trams d´”esqui-herba”, arribem a la cota 2100, on ja trobem la neu continua.

Ara anem foquejant per dins d’un bosc molt maco, i així foquejant sobre una neu costra, arribem al Refugi de Chardonnet.

Esta tancat el Refugi, aixi que no ens entretenim i li continuem tirant endavant.

Tenim dos opcions, anar en direcció els Lacs de la Casse Blanche o anar en direcció el Col du Raisin.

Com que sembla que la segona opció te més neu continua, decidim assegurar-nos la neu tant de pujada com de baixada.

Així que anem fent...

Arribem al Col du Raisin (2691 m.), un aparella de francesos, ja curtits , ens aconsella de seguir la carena i fer el Pic d´Ombiere (2832 m.)

Així que seguim en direcció el Pic d´Ombiere, tot arribant dalt del cim, trobem neu pols, quina alegria!!

Dalt del cim, esperem que s’obri el dia, per poder gaudir una mica de les vistes, però no hi ha manera, així que desprès de menjar una mica i de fer les fotos de rigor, li tirem cap a baix.

La neu no es meravellosa, però encara es deixa fer força bé.

Arribem trampejant per la neu, fins allà on es possible sense descalçar esquis.

Quan ja no queda més remei, esquis a l’esquena i fins al cotxe....

Per dinar a casa, i desprès una bona migdiada!!

Pic de la Dona - Bosc de Mentet, 01-04-11.

Pàrking Superior de Vallter.

Un cel ben estrellat ens dona la benvinguda, preparem la furgo i ens posem a dormir.

1 d’abril.

Ens llevem , i esmorzem, mirem com esta el voltant, a veure si val la pena foquejar.

Sembla que cap al Coll de Mentet, la neu encara aguanti.

Arriben l’Albert i l´Ari, ens preparem i anem a buscar la neu.

Remuntem el Torrent que porta fins el Coll de Mentet per una neu glaçada,tant dura que a vegades fins i tot rellisquem, la Mabel decideixi posar ganivetes, els altres anem trampejant.

Un cop al Coll de Mentet, resseguim la carena en direcció el Pic de la Dona.

Anem buscant la neu, ja que hi ha trossos on la neu no te continuïtat.

Tot pujant, veiem que hi ha traces de baixada per la pala que baixa del Pic de la Dona en direcció el Bosc de Mentet. La neu sembla que aguanti i la baixada es dreta però sembla maca i divertida.

Arribem al Pic de la Dona, fem les fotos de rigor, i valorem les possibilitats, arribar fins al Bacivers, queda descartat, ja que es tar i la neu no sembla que aguanti massa més en bon estat.

Així que decidit, anem a buscar la pala del Pic de la Dona. La veritat es dreta, deu estar vora uns 35º-40º de pendent, però es molt ample i la neu tot i estar un pel primavera, es deixa fer molt bé.

Anem enllaçant girs, i arribem al principi del bosc, tot carregats d’adrenalina.

Cap de nosaltres es pensava que el Pic de la Dona, tingues una baixada tant “free-ride”!!

Arribats al torrent, posem pells i remunten en direcció el Coll de Mentet.

Ara la neu, ja esta més pesada, més sopa, i anem fent xino-xano, anem fent petar la xerrada.

Arribem dalt del Coll de Mentet, traiem pells i ara ja baixem en direcció al Pàrking.

Ara la baixada ja es pesada.

La neu ja fa” xof-xof”, i costa girar...

Arribem als cotxes, i recollim els trastos.

Parem a fer un entrepà de baixada, i celebrem l’èxit d’una bona sortida d’esquí de muntanya, amb una bona companyia.

Pic de la Dona-Baciver, 20-03-11.

19 de Febrer.

Pàrking Superior de Vallter.

Arribem al Pàrking, i ja ens espera el Xavi, no fa gaire que ha arribat. Avui ha fet el Fontblanca. Gran cim d’Andorra!.

Ens anem a dormir d´hora, ja que demà volem fer una volta llarga, volem fer Pic de la Dona-Baciver.

20 de Febrer.

La nit ha estat força moguda.

Ha fet bastant de vent, amb moltes ràfegues que movien la furgo.

Sembla que el vent no afluixa, i la Mabel decideix quedar-se dormint.

EL Xavi i jo, ens preparem i sortim, no sabem fins on arribarem, ja que les fortes ràfegues de vent fan mal....

Realment amb el vent, no comptaven ja que els de Meteocat, no marcaven vent a al seva predicció.

Arribem al Coll de Mantet, i el dia es espectacular, el cel d’un blau intens, l’única pega continua sent-ne el vent....

Calcem ganivetes i arribem al Pic de la Dona.

Ni fem foto, ja que fa mandra parar i treure la càmera.

Carenem fins l’esquena del Bastiments, i sembla que el vent afluixa, decidim tirar cap al Baciver.

Traiem roba, ja que ara que no bufa el vent, i s´esta millor.

Som dels primers en arribar al Bacivers, fem les fotos de rigor, i traiem pells.

La neu de baixada, no esta massa bona, però es deixa fer força bé.

Calcem pells de nou, i remuntem de nou l’esquena del bastiments.

Ens tirem pel costat de l’esquena del Bastiments, i la baixada es força xula, ja que el pendent és força dret, però la neu aquí esta força bé, i la pala es ample.

Arribem a les pistes, i directes cap baix.

Arribem a les furgo i ens espera la Mabel, que no fa massa que s’ha llevat....

El Pedrò dels 4 Batlles, 13-03-11.

Pàrking del Sucre. Estació d’esquí de Port del Compte.

Pugem a aprofitar la llevantada que ha deixat gruixos espectaculars al Pirineu Orienta.

Tant espectaculars, que ha fet suspendre el Monogràfic d’alpinisme que teníem a Prat d’Aguiló, amb la colla del Madteam.

Arribem al Pàrking, i sorpresa!! per que som una bona colla, naltres som el Xavi, la Klaus, l´Adam, la Mabel, i jo, i allà hem quedat amb l´Orene,i en Jordi que també han quedat amb l´Esther, l´Ari, l´Albert, el Marcel, el Xavi, i no recordo si hi havia algú més....

Som una bona colla!!

Calcem esquis i cap amunt!!

La veritat es que hi ha molta neu, molta, és de aquelles nevades que deixa un toll de neu.

El que la neu es força humida, i costa de lliscar, està força pesada....

Arribem al Cim del Pedró i fem la foto de grup.

Uns quants decideixen baixar cap a la cara Nord, a veure si troben la neu en bon estat.

Uns altres decidim baixar, abans de que la neu força pesada, estigui pitjor.

La veritat es quer la baixada no va ser d’aquelles gens memorables, ja que un o dos pams de neu nova, però de qualitat tant pesada, dificulten molt la baixada.

Finalment arribem al Pàrking i per acabar-ho de rematar, marxem a fer una pizza a una super pizzeria que coneix el Xavi a Solsona.....

Ummmmmm!!!! Quines pizzes!!!

I bona companyia!!