dimecres, de maig 21

XLIX Marxa de Regularitat de Campdevanol.18-05-2008

Aquest diumenge, s´ha celebrat la XLIX Marxa de Regularitat de Campdevanol.
Per la Mabel, i per a mi, aquesta era la primera marxa de la temporada, ja que fins ara, hem preferit gaudir de la neu.
Però ja hem penjat els esquis, i ara ja tornem amb les Marxes.
Per part del Foment, han anat el Roger, l´Eva, el Xavi, la Klaus, la Montse, el Jordi R., el Ricard, el Ramón, el Jordi, i el Xavi S., el Moi, l´Anna R., i també, s´han apuntat varis membres del Foment.
La Marxa ha començat molt d´hora, a quarts de Vuit, però almenys el temps ha aguantat, i tant sols han caigut algunes gotetes de plugim.






diumenge, de maig 18

Albergue "El Run"

Al poble d´El Run, pujant cap a Benasc, hi ha un alberg que tot just ha començat la seva activitat, el preu, és assequible, el bon tracte, i el menjar molt bo, el fan tenir en compte a partir d´ara.
No el coneixiem, però la colla del Madteam, va organitzar un Madstage, i ara pel Pont de Maig, varen anar a parar allà.
I despres de l´experiencia, a la setmana seguent despres de baixar de L´Aneto, cap a "El Run", que la dutxa calenteta i el bon sopar, ja ens esperaven!!
Si teniu oportunitat, passeu a donar un cop d´ull!!


dimecres, de maig 14

Aneto. La Cronica de la Mab.



ASCENCIÓ A L'ANETO AMB ESQUÍS DE MUNTANYA.10-11 DE MAIG

Sortim de Barcelona, Terrassa, Vitoria i Jaca, l'Àlex, la Mabel, en Xavi, la Maria i la Chan respectivament, amb l'intenció d'ascendir a l'Aneto amb els esquís de muntanya. Els deus del temps no auguren bones notícies, plujes generalitzades a tota la península i en concret els Pirineus, però tot estava preparat i hi havien moltes ganes, així que seguim els plans inicials i ens dirigim cap a Benasque.



Recullim el grup al Bar de trobada de Benasque i sota la pluja ens dirigim fins al parquing de Llanos de l'Hospital. Primera sorpresa, la pista no té neu i podem pujar els cotxes fins el parquing de la Bessurta. Cau una mica de xirimiri, però ens preparem, i iniciem la pujada cap el Refugi de la Renclusa. Primera parada cap el nostre objectiu, l'Aneto.

En tres quarts d'hora arribem al refugi. No ha plogut gaire i la pujada ha estat divertida, encara que els auguris no semblen gaire bons per l'endemà.

Al refugi juguem a les cartes una estonerta, sopem llenties i costelles de porc, molt bones, però un sopar una mica fort per l'activitat de l'endemà, i ens anem a dormir. Demà toca matinar. Hora de diana les 5:30. Hem d'aprofitar la finestra de bon temps que a la meteo diu que s'obrirà al Massís l'endemà, de l'alba fins migdia.

S'aixeca la matinada, desprès d'esmorzar a les fosques, ens preparem. Posem les pells i sortim cap el cim més alt dels Pirineus.

El dia no sembla el més evident per fer pic, hi han núvols que ho cobreixen tot uns 200 metres més amunt, però val la pena intentar-ho. Amb els esquís als peus iniciem l'ascensió, molt directe per les pales fins el coll del Portillón Superior (2.850). Hi han uns quants grups davant nostre i ens marquen la traça. La pujada és forta, però el desnivell es guanya ràpid. Ens passa un grup de competició que s'entrena,i ens deixen la traça molt més marcada. El sol comença a sortir i,oh sopresa! els núvols se'n van i el cel es posa rogenc primer i desprès blau.

Arribem al Coll del Portillón, després d'un petit flanqueig. Ens hem de treure els esquís per baixar una petita bretxa i arribar al Glaciar de l'Aneto. Cap problema, amb els esquis a l'esquena iniciem el descens d'uns 15 metres i ens tornem a calçar els esquís per flanquejar cap a la part central del Glaciar, allunyant-nos de la carena dels Portillones.

Fem un petit descans per recuperar forces, mejar una mica i hidratar-nos. La seguent fita, el Coll de Corones (3.196m), ens espera. El gegant està més a prop.

Flanquejem tot el glaciar del'Aneto. Aquesta part del camí es fa una mica feixuga per la llargada, sense cap complicació. El cel és fantàsticament blau i al voltant nostre es veun tot de núvols enganxats als cims que ens envoltem. Realment és una finestra meteorològica en tota regla.

Arribem al Coll, inici d'una pala dreta directe al cim. Desprès de la flanquejada, la pujada fa mandra. Però la força d'assolir el cim no ens deixa cap dubte. Comencem a “foquejar” seguint la traça perfectament marcada que, fent zig-zaga, es dirigeix amunt de la pala. El Sol apreta, fa calor, però bufa una mica de vent que ho fa tot molt menys difícil. L'Aneto està cada cop més a prop.

Les primeres persones que han fet cim, comencen a baixar. Sembla que ballin, descendint per la pala, sobre la neu pols. Nosaltres seguim fent voltes maria, ens apropem a la carena i gaudim de la vall de Corones.

I arrivem al cim. El Sol llueix i gaudim de la sensació d'haver fet l'Aneto (3.404m). El paissatge és preciòs. La Chan, l'Àlex i la Mabel no passen fins la Creu pel Pas de Mahoma. La Maria i en Xavi s'animen. Ens fem fotos, mejem una mica i en preparem per la baixada. Es comença a tapar, la finestra es tancarà en un no res i el descens pel glaciar fins el forat dels Aigualluts és llarg.

Comencem a baixar per les pales del glaciar, tot cobert de neu. La neu pols ens fa estar alertes però destilem adrenalina. Tot fent esses, baixem directes cap a la vall, el glaciar de l'Aneto és la via més ràpida, no cal tornar fins la Renclusa. Els núvols comencen a tapar tot el cel, però les baixades esquiant són ràpides.

Arribem a la Vall i seguint-la assolim el Pla dels Aigualluts (2033m). És hora de treure's els esquís. Encara queda mitja horeta fins el cotxe, caminat. És Maigl, la neu comença fondre's. Ja podem, però, començar a gaudir del triomf. Ara només ens queda somiar en la dutxa d'aigua calenta que ens espera al Alberg del poble del Run a uns kilometres de Benasque, el sopar calent i el descans ben merescut. Els 1264 metres de desnivell des del refugi fins el cim i les sis hores de pujada i dos de baixada bé s'ho valen. La sortida ha estat del més perfecte.













dimarts, de maig 13

El Gegant dels Pirineus. Pico de Aneto (3404m), 11-05-08

Sona el despertador, i son dos quarts de sis!!
Toca llevar-se, que hem de fer l´Aneto!!
Recollim, i baixem al menjador del Refugi de La Renclusa, a esmorçar.
A fora el dia, sembla que és vulgui obrir, però mai se sap, aixi, que naltres ens preparem per sortir en direcció l´Aneto, el Gegant dels Pirineus.

Son dos quarts de set, i el dia, sembla que vagi millorant, els nuvols, es van desfent, deixant pas a una esperança de poder assolir el cim, o si més no l´il.lussió de creuar els Portillons, i baixar esquiant la glaçera de l´Aneto.
Sortim del Refugi, a 2140 metres, i en un parell d´hores, si fa o no fa, superant les dretes pales , assolim el pas del Portillón, a 2750 metres d´alçada, arribem a la bretxa, i ens hem de treure els esquis, i desgrimpar, per creuar a l´altre banda.

La Mabel i la Chan.




La Mabel, amb unes vistes impressionants.


Un cop situats al glaciar de l´Aneto, hem de fer un llarg flanqueig, que ressegueix tot el Portillon, xino-xano, anem flanquejant, i de mica en mica, ens anem acostant al Collado de Coronas, 3196 metres.
D´aqui ja tant sols, ens queda remuntar una forta pala, i aixi fent voltes i voltes, arribem a l´avantcim de l´Aneto, ja tenim el Pas de Mahoma, al davant nostre.
El Xavi i la Maria, el creuen i van fins la creu de l´Aneto, la Mabel, la Chan i jo, fem fotos, i ens queden a l´avantcim, ja que en altres ocasions ja hem pujat l´Aneto.
Treiem pells, i ens preparem per a un llarg descens, gaire bé 1400 metres de descens vertiginos, i sostingut!!
La neu dalt del cim, encara es deixa fer bé, però a mida que anem baixant, ja és va transformant, ja que son gaire be quarts de dues!!
Anem baixant, fent parades, per descansar, i finalment arribem al final, al Pla dels Aigualluts, aqui ja hem de treure els esquis, i carregar-los a l´esquena, fins a la Besurta.
Arribem als cotxes, a quarts de quatre.
Han estat més de vuit hores d´activitat, continuada, intensa, i plenament reconfortant.
Hem aconseguit fer l´Aneto, el gegant del Pirineus!!
Marxem cap a Benasc a fer unes cervesetes i celebrar aixi, el primer 3000 amb esquis de la Mabel i la Maria.
I ja aqui ens separem , la Chan, marxa cap a Jaca, i naltres cap El Run, a l´Albergue, on ens espera una dutxa, i un bon sopar!!







La Maria, el Xavi, i la Mabel, mirant al buit.



Apurant les ultimes voltes Maria.


La Chan.


Amb el Xavi i la Maria, fent el pas de Mahoma.

La Mabel, la Chan i jo.


Creuant el Pas.

La llarga baixada!!



Al Pla dels Aigualluts, amb l´Aneto al fons.

dilluns, de maig 12

Besurta-Renclusa, 10-05-08.

El Dissabte, tot i qué les previssions meterologiques, no son gaire bones, marxem cap a Benasc, l´idea, es fer l´Aneto, tot confiant en la finestra de bon temps que esperem pel diumenge al matí.
Quedem com sempre al Bruc, amb el Xavi, i del Bruc marxem cap a Benasc on hem quedat amb la Maria, que vé de Vitoria, i amb la Chan, que vé de Jaca.
Arribem a Benasc, i parem al Bar "La Cumbre", tot esperant que sigui una bona senyal...
Allà fem uns plats combinats, i bocates, i ens reunim tots.
A fora continua plovent, pluja fina, d´aquella que no fa mal, i és bona per la terra, però que a naltres no ens convé, si volem arribar secs al Refugi de la Renclusa.
Un cop afluixa el plugim, preparem motxilles als porxos de Benasque, i un cop preparats, agafem els cotxes, i cap a Llanos de l´Hospital.
Quina és la nostra sorpresa, al trobar la pista que va de Llanos fins a la Besurta , oberta!!
Hi han clapes de neu, però en general sense gaires dificultats arribem a la Besurta.....
Quina alegria, no tenir que fer tota la pista, amb els esquis a l´esquena!!
Un cop a la Besurta, esperem la Maria i la Chan, que pel camí s´ha despistat, però que finalment arriben.
Tots estem animats, ja que fer la pista, caminant hauria estat una pallissa!!
Carreguem esquis a l´esquena, i enfilem cap a la Renclusa.
Passat l´encreuamant que va a Aigulluts, ens calçem els esquis, torna a ploure molt finament, i anem pujant xino -xano.
Finalment arribem al Refugi, on quedem sopresos de la poca gent que hi ha, degut a les previssions del cap de setmana.
Sopem a les 19.30, unes llenties, que es el plat estrella dels Refugis d´Aragó, i carn, bonissima!!
Amb la panxa plena , marxem a dormir, que demà toca matinar molt!!!!!



La Chan.

Un dia fantastic!!


La Maria.
Ja es veu el Refugi.



La Renclusa.

dimarts, de maig 6

Sierra de Chia, 05-05-08.

El Dissabte, despres de dormir a l´Alberg El run, decidim pujar a descobrir la Sierra de Chia, que ni la coneixiem!!
Aixi, que despres d´esmorçar agafem els cotxes, i ens dirigim al bell poble de Chia, el deixem enrera, i continuem per la pista forestal, que porta a Plan.
La pista és llarga, i va enfilant-se per la vall....
Al final, allà on trobem la neu, que barra el pas als cotxes, parem.
Veiem l´inclinada pala, i ens agafen ganes de pujar-la per tant sols baixar-la!!
Aixi, que ens preparem i sortim cap amunt, no som els unics....


Anem pujant, la pujada, son vora 500 metres de desnivell, però son ben drets, i això és nota....
Anem superant el desnivell, a base de voltes maries, però la neu, ja s´esta transformant, i això que és d´hora.
Arribem dalt de la pendent, observem les vistes, i decidim treure pells, i gaudir de la pala, abans de que la calor la faci malbé.
Entre caigudes, relliscades, pedres i arbres , anem baixant....
La neu a dalt de tot, esta genial, peró ja arribant als cotxes, es primavera, impossible de controlar els esquis.
Un cop al cotxe, cap a Benasc, a fer la cervesseta, i parem a fer un picnic a la vora d´Eriste, i cap a casa, que la setmana, que vé tornem-hi...
Ens espera l´Aneto....