Intent al Pic de Pedrons, 12-01-08.

Aquest dissabte, haviem d´anar amb la colla del Foment, al Montmalús, però degut, a la manca d´una part important de la colla, la posposem per d´aqui a dues setmanes.
Aixi, que no sabent, que fer, si sortir o no sortir, finalment el divendres i ja d´ultima hora, ens decidim a sortir.

Recullo a l´Amanda, ben d´hora, i pugem a Llívia, on haviem quedat, amb la Cèlia i l´Adam.

Un cop a Llívia, i sota una forta nevada, comprem coca d´anïs, pensem que fem davant d´un café, al "Xiringuito".

El Xavi A. i la Nuria, ens esperem al Coll de Puymorens, on han dormit, a la furgo.

Ens dirigim cap al Coll, esta tot el port ben nevat, amb neu, força neu a la carretera, tots els cotxes van amb cadenes.....Amb l´Adam, anem segurs, el 4x4 va de conya!!!!

A dalt del Coll, el Xavi A. i la Nuria ens acullen a la seva furgo, ben calentonets, i decidim que fer....

A fora el temporal no afluixa, però decidim tirar cap al Pic de Pedrons.

Passem la frontera, i deixem el cotxes , al parking tot ple de neu.

Ens preparem , sota la nevada que sembla que s´atura, i timidament surt el sol i quan ja estem a punt de sortir cap amunt, Aiiiii!!!!

La Cèlia, s´ha deixat les botes a Llívia, rapidament la Cèlia i l´Adam marxem cap a casa, a buscar les botes!!! Les ganes són superiors, a la distancia!!

Mentres tant, naltres sortim, no hi ha traça, i la neu, es acabada de caure, s´ha d´obrir traça, i el vent tornar a apretar...

Arribem a la lloma, i allà veient que dalt del cim, el vent bufa fortissim, decidim plegar!!

Ens arrecerem, treiem les pells, i cap a baix, al menys a gaudir la neu pols, acabada de caure.

Arribem al cotxe, i mentres treiem esquis, roba..., quina sorpresa veure arribar l´Adam i la Cèlia, que venien darrera nostre.

Són uns cracks!!

Ara a esperar si el proper cap de setmana, la neu està millor, i neva una miqueta més!!

Al Parking, preparant-nos.

El Xavi A. obrint traça.

Uns Isards!!

El vent, bufa fort, i venta la neu...

El Xavi i la Nuria.
L´Amanda, aguantant el vent!!


El Xavi, treient pells.

Pic de La Dona, 05-01-2008.

Degut a les nevades, de la setmana passada, i pensant que per Vallter , la cosa estaria bé de neu, ens hi apropem. Quedem el Xavi, el Dani, i jo, ens trobem a l´area de servei de 4 carreteres.

A mida que ens anem apropant, pensem que la cosa promet.

El Pirineu de lluny, és veu més blanc, i a mida que anem pujant, trobem neu a la carretera.

El bosc, esta preciós, ja que els arbres, encara estan blancs!!!

Una vegada, arribem allà, la cosa, ja no la veiem tant clara.

La pala del Bastiments, no esta en condicions, molta roca a la vista.

Optem per pujar fins al Coll de Mantet, i d´alla anar fins al Pic de la Dona, i intentar baixar, per on trobessim més neu....

Hi ha mono d´esqui de travessa, ja que hi ha molta gent posant pells!!

Arribem al Coll de Mantet, i la cosa no pot estar pitjor, el paisatge, es desesperançador.

Pedres per tot arreu!!

Buscant, el passadis amb neu anem fent, amb més penuries, que altre cosa.

Dalt del cim del Pic de la Dona, decidim , que la questió, és baixar, per on es pugui, sense destrossar molt els esquis!!

Aixi, que anem buscant, els possibles descensos....

Al final optem per baixar, una pala, que semblava bona..., però la neu, no esta gens assentada, no hi ha gruix, i ...Aiiiiiiiii, notes com les pedres, van rascant, .....Rassssss, passo per sobre d´una, que fins i tot m´atura!!!

Veient, que la cosa, no esta gens bé, Em trec els esquis, i el Xavi, també....

Aixi, arribem fins a la pista, i d´aqui fins al cotxe.....

Conclusió: Falta Neu!!!! Molta neu!!!!

Coll de PuyMorens, 31-12-2007

Aprofitant, que estavem per LLívia, i ja haviem de tornar a casa, per celebrar el Cap d´Any, ens acostem al Coll de Puymorens, a veure que es podia fer, i com estava de neu la cosa.....
Un cop alla, veiem que la cosa esta malament, tant sols es pot fer el Pic de La Mina.....
Aixi, que dels sis que anem tant sols, ens animem, la Klaus, el Lluís, la Sara, i jo.
Sortim, juntament amb un altre grup de raqueteros, i esquiadors.
Com que veiem, que per arribar al Pic de la Mina, ens hauriem de descalçar els esquis, optem per arribar fins a una cabaneta, i la Klaus, i jo baixem per pista, per fer una baixada i treurens el mono!!
El Lluís i la Sara, optem per arribar més lluny, i intentar anar a buscar la pista negra de dalt de tot.
Ens separem i gaudim de la baixada.
Alla a abaix de les pistes ens esperem el Xavi i la Mabel.

Un arbret enfarinat!!

Les branques, tapades per la neu.
El Pic de la Mina.
El grup que es va formar, naltres amb uns companys raqueteros i esquiadors.
La Klaus.
Jejejeje, aquest soc jo!!

Estany de les Bullosses, 30-12-2007

Per, fi ens hem tret el cuquet!!!!
Aquest pont de Cap d´Any, sense les idees gens clares, al final varem acabar a Ca l´Adam, a LLivia.
Una vegada allà, les opcions eran Pic de La Mina, Pic de Pedrons, Puig Peric o la Vall de Galba.
Al final, optem pel Petit Peric, desde l´Estany de les Bullosses.
Sortim de LLivia, i ja pel cami, ens comença a caure una nevadeta feble.....
Deixem el cotxe al segon parking de la carretera que puja a Les Bullosses, i ens equipem per començar a pujar.....
Som la Cèlia, l´Adam, la Sara, el Lluís, la Klaus, el Xavi, la Mabel i jo.
Anem pujant, i arribem a l´Estany de les Bullosses, fa força vent, i la neu, encara que fluixet, va caient....
Anem pel mig del bosc, però la marxa, és feixuga, aixi, que ens decidim a creuar pel llac gelat.....
Es com una enorme pista de patinatge.....
Veient que el vent no afluixa, i s´ens fara tard, decidim creuar el llac, i tornar cap els cotxes, no sense abans jugar amb el vent, lliscant per l´estany empesos pel vent!!

La Cèlia, el Lluís, i l´Adam.

La Klaus, la Mabel i el Xavi.

L´estany glaçat.
El vent, ens fa recular.



El gel, trencant-se, fa formes curioses.

Bones Festes!!

Cabacers. Pont de Desembre, 2007. 2ª Part.

El Dissabte, 8 de Desembre, ens llevem, hem passat la nit, al costat de l´Ermita de Sant Roc??

Encara el sol, no escalfa,i fa força vent, ens ho prenem amb calma.

Esmorçem xino-xano, i anem recollint tranquil.lament.

Avui toca, anar a escalar a Les Crestes (Racó de les Valls), com els seu nom diu, es una petita i retallada cresta, que s´escalen les seves parets!

L´Orientació es Est, el sol marxa cap a Migdia, hi han vora una vintena de vies, desde el 7a, fins al IV+, la llargada varia desde els 15 m. fins els 30 m.

L´equipament es bó, parabolts, i reunions amb cadenes i anelles. I la roca, es molt adherent, un conglomerat amb petits i minisculs cantells, pero que aguanten més del que t´imagines. Això si la roca no talla tant com a Can Pistraus, on ja haviem estat el dia anterior.

Per arribar fins a Les Crestes, cal agafar una pista forestal que porta cap al Cami de Cavaloca, i passat el desvio de la Font de Cavaloca, continuar endevant, fins arribar gaire bé al final de la pista.

Les parets queden a ma esquerre pujant desde Cabacers.

Ara ja som el Xavi, la Mabel i jo, ja que l´Adam i la Cèlia, han anat a fer uan rutilla en bici.

Començem a escalar per la via La Costellada, IV+, seguim amb l´ Obre la Ment, V, també cauen la The Jaimers Revolutions, V, la Josep i Remei, V+, i el Xavi, ja per rematar el dia, fa la Nous Verdes, 6a, que la Mab, i jo provem de segons.

Al final, ja estem petats, petats, i decidim plegar.

No obstant, abans de marxar ja cap a casa, passem per la Fira de Cabacers, i comprem oli, sacallona, i formatge......

I cap a casa.....

Ara a esperar que nevi!!!!

El Xavi, anant per feina!!
La Mab, a La Costellada.
Jo, a La Costellada.
La Jana, la filla de la Nuria, la cosina del Xavi.
La Mab, intrepida!!

Fent de Mama.

Cabacers, Pont dels Desembre 2007. 1ª Part.

Com que de neu, aquest any, pel pont, encara no hi havia gaire, decidim, aquest pont, anar a escalar una miqueta.

L´opció triada era Arbolí, a la Serra de Prades.

Aixi, que el dijous, a mitja tarda, baixem cap allà.

La sorpresa, es trobar que el refugi d´Arbolí, esta tancat, ja de fa anys!!

Allà a Arbolí, ens trobem amb l´Adam i la Cèlia, amb naltres també ha vingut el Xavi.

Passem la nit a les furgos, i al mati ens llevem amb un fort vent.

Arribem a les parets, i fa un vent molt fort, massa fort.....

Així, que decidim canviar d´aires, i veiem que Cabacers, no esta gaire lluny.

Aixi, que cap allà.

Arribem a Cabacers, i ens dirigim cap a la zona de Can Pistraus.

Allà, ens dediquem a escalar les vies, The Champions lip, IV, Creme Loskot, V, Yuri Hiraiama, V, Kint Hill, IV+, Jave el Tribut, IV+, Rom Kauk, IV, la Dolça espera, IV+, i també, ja de segons, Mongolia Nomada, V+, i Zuth, 6a+, aquestes dues ultimes amb sortides força dures, pel grau, no??

El Xavi, a Kint Hill.
La Mabel.

Comentant la jugada.
La Cèlia i l´Adam.
Jo mateix.
La Cèlia, a la via Jave el Tribut.

La roca de Can Pistraus, és rugosa, amb molt canto, però també força tallant, fa mal i tot!!Al marxar el sol la temperatura baixa, i pleguem, marxem cap a Cal Ferrer, el refugi d´escaladors.Alla, prenem quelcom, i mirem les ressenyes, pel dia seguent.....