Volteta per Vallter: Pic de la Dona, Baciver, Bastiments, i un blogger pel cami. 11-10-08

(Foto cortesia d´en Joan Gonzalez)

Divendres vespre, carreguem els trastos al cotxe, i agafem la Ronda Litoral, que va carregadissima!!
Pero no hi ha crisis?? Que fa tothom sortint de Barcelona??
Mitja hora despres, ja enfilem per la C-17, cami de Ripoll.
Arribem a Ripoll, posem benzina, ja que anem en reserva, i parem a sopar.
Despres de sopar, li tirem cap a Vallter, però parem un moment a Setcases, per omplir la garrafa d´aigua.
Fa un fred!!
Finalment amb tantes paradetes, arribem a Vallter, a les 12.00 de la nit.
Al parking, tant sols hi ha una furgo, amb una parella dins, i naltres.
Montem la paradeta, dins de la Kangoo, i a fer nones. Dins del sac de plomes, no fa gens de fred!!
No hem posat el despertador, pero el soroll de gent i de cotxes que arriben a Vallter, em desperta. Miro l´hora, son les 8.10, que bé que hem dormit!!
La Mabel, encara fa el mandra!!
Preparo la cafetera, i esmorçem, tot recollint la paradeta.
Quan ja estem preparats per sortir, arriben un grup de femines, vora 35, son totes d´Avinyó i d´Artès, que fan una sortida femenina, al Pic de la Dona. No ho entenc??

Aixi que envoltat de dones, pugem cap al Coll de Mantet, em sento un pel intimidat, mai havia estat tant envoltat de dones!!
Arribem dalt del Coll de Mantet, hem pujat a bon ritme, deu ser la pressió femenina?
El grup femeni, es queda al Coll, i naltres dos li tirem cap al Pic de la Dona.

Veiem que hi ha alguna clapeta de neu, sembla ser que ha caigut algun floc de neu, la trepitgem i juguem amb ella, sembla ser que aquesta tardor, es una tardor normal.
Arribem dalt del Pic de la Dona, estem sols, no hi ha ningu, que de moment ens segueixi,fem unes fotos.
Dalt del Bastiments, ja hi ha gent.

Continum per la carena, ja veiem el Baciver, i ens desviem, anem a buscar la cabaneta, que hi ha al peu del Baciver.
De lluny, veiem una persona, que va en la mateixa direcció, al cap d´una estoneta, arribem a la cabaneta.
Ens trobem amb aquella persona, va amb un tripode a la ma, i va fent moltes fotos...
La seva figura, no ho se, em recorda a una persona....

M´apropo, i el miro bé, i li pregunto:...Perdona, et dius Joan?
Ell respon, que si, li torno a preguntar, Joan Gonzalez, ell respon, si, i li dic, ets el del blog, i ell soprès, diu si, llavors li dic, soc El Yeti!!
Ens estretem les mans, i la Mab i jo xerrem amb en Joan una estoneta, parlem del Pekas, l´Alba, el Kepa, la Joana, vaja del mon Blogger, de les noves tecnologies.....

De pujada, el vent, cada cop és més fort, a vegades te tanta força, que ens fa perdre l´equilibri, i ens tira enrera......
Dalt del cim, ens espera el Joan, que ja te la camara ben preparada, i ens fem una foto, tots tres al cim!!
Ens despedim, ja que ell ja torna, i naltres volem pujar el Bastiments.
Continuem per la carena, entre forts cops de vent, ja tenim a tocar el Bastiments, es veu la creu, la gent.....
Ens mirem la cresta que va del Bastiments al Fresser, però amb el vent, fa mandra.

Arribem dalt del Bastiments, ens arraconem en el Bivac, i fem un altre mós.
Va arribant força gent.
Travessem la carena del Bastiments, i arribem a la creu. Hi ha gent, fent-se fotos, aixi que esperem, ens fem unes fotos, i ja baixem en direcció el Coll de la Marrana, anem pensant que si hi hagues neu, ja baixariem esquiant!!

Del Coll de la Marrana, ja ens dirigim al cotxe, anem baixant creuant les pistes.....
Un cop arribats al cotxe, ens tornem a trobar amb el Joan. I ara ja ens despedim i marxem cap a caseta
En total ha estat una sortideta de 5 hores, amb aguna que altra parada, per xerrar, menjar, i fer fotos.
L´objectiu, ja l´hem complert, sortir, respirar, i caminar!

Pic de la Dona, amb el Bastiments al fons.

El Bastiments, amb alguna taqueta de neu.

El Baciver.

El Bastiments amb l´ Infern i el Coll de Noufonts, al darrera.

Fent el cafetó.


La Mabel , lider femenina?

Dalt del Pic de la Dona.





Pic de Bacivers.

Dalt del Bastiments.

Taga-Puigestela. Una volta per la Serra Cavallera. 04-10-08

El Divendres, a la tarda, quedem amb el Xavi i la Klaus, a Quatre Carreteres, el plan, és d´una banda, estrenar "La Niña" (la peazo furgo, que s´han comprat la Klaus i el Xavi ) i donar una volteta, per la Serra Cavallera.
Arribem ja de nit, a l´Ermita de Santa Magdalena.

Aparquem la furgo, i sopem una mica, despres ens preparem per passar la nit.
A la nit, la temperatura baixa força, sembla que la tardor, ja entra amb força.
Amb l´escalfor del solet, ens començem a llevar, i una vegada aixecats, esmorçem.
Ja esmorçats i preparats, son quarts d´onze, ens posem en marxa.
Començem a caminar tot seguint el PR, arribem a un prat, tot ple de vaques, moltes vaques!!
Creuem el camp, i continuem pujant, tot seguint el Torrent de Vilaró.

Ja veiem la creu del Taga, i aixi continuem pujant fins arribar dalt de tot.

Fa un dia clar, amb molt bona visibilitat. Pero quan bufa el vent, es fred, molt fred!!

Dalt del Taga, parem una mitja horeta, fem un mos, fotos, i prenem el solet.....

Veiem bona part del Pirineu, Puigmal, Canigó, Puigpedós... fins i tot és veu Montserrat, la Mola, el Pedraforca, el Cadí....

Puja gent desde Coll de Jou, quan arriben, els hi demanen si ens podem fer una foto.

Recollim, i seguim la llarga carena, que porta al Puigestela.

Anem fent, i trobem més vaques, i la resta del que era una vaca...

Ja arribant al Puigestela, ens trobem un grup que vé de cara, hi ha una noia morena, i crec que la conec, efectivament, és l´Eli, que ara viu per la zona, i estan fent tota la volta desde el Puigcerverís fins el Taga.

De fet amb l´Eli, ja varem coincidir a Tavascan, aquest mateix any.

Quan arribem, al Puigestela, parem, fem un altre mós, més fotos....

Continuem fins a Coll de Pal, i d´aqui anem a buscar la pista que mena a Pardinas ....

La baixada, és fa llarga, i ja abans de arribar a Pardinas, ens desviem cap a l´Ermita de Santa Magdalena, per anar a buscar la furgo.

En total hem estat vora 6 o 7 hores de marxa, amb parades incloses.

Coma de l´Orri, (Vallter) 27-09-08

Massa temps, feia, que no trepitjavem el nostre Pirineu, tres setmanes a EEUU, una setmana de vacances pintant, tot el mes de Setembre, de trasl.lat!!

Per fi un cap de setmana lliure!!

Aixi, que aprofitant l´avinantesa, quedem amb el Xavi i la Klaus.

L´objectiu, el Puig Pastuira per la Coma de l´Orri.

Ens trobem de cami a Vic, i tirem cap a Vallter. Fem un cafetonet a Vilallonga de Ter, i li tirem cap dalt!

Deixem el cotxe, en un revolt molt marcat de la carretera, d´on surt el GR, que remunta la Coma de l´Orri. Estem a 1585 metres d´alçada.

Ens preparem, i li començem a tirar.

Xino- xano, anem buscant les fites, que ens fan remuntar la Coma, a mida que anem pujant, veiem, com els nuvols, van tapant el cel.

Pero naltres anem fent....Arribem a una explanada, i decidim fer un mós!

A la vora, hi ha un ramat de cavalls, però a mida que passa l´estona, ens prenen carinyo, i s´acosten molt, fins i tot massa. Aixi, que la Klaus, en la seva faceta "Pastora", els fa fugir, però la tranquil.litat dura poca estona.

Acabem d´esmorçar, i reprenem la marxa. finalment arribem al Coll de La Coma de l´Orri (2498 metres). Com que la boira, esta entrant, decidim deixar el Puig Pastuira per un altre dia, i li tirem passant pel costat del Gra de Fajol, fins al Coll de la Marrana, d´aqui seguint el GR, anem baixant fins els cotxes.

Un cop arribats al cotxe, dinem i fem el mandra.

Ai!!! com trobavem a faltar l´aire lliure, les muntanyetes, les vaques, els cavalls, la companyia dels amics, i el nostre estimat Pirineu!!

Grand Teton.

Baixant de Yellowstone, creuem el Parc de Grand Teton, és el Parc de les muntanyes.

Aqui trobem el Grand Teton, amb més de 4000 metres d´alçada, i acompanyat del Mount Owen, del Midle Teton, i del South Teton, tots tres amb més de 3800 metre!! La veritat, aqui l´hivern deu, de ser impressionant, és veuen parets enormes, que a l´hivern, deuen de ser espectaculars!!

Anem baixant, per la carretera que creua el Parc. Vorejant el Jackson Lake. La nostra idea, es allunyar-nos del llac, i anar a dormir al Gros Ventre Campground, gairebé a les afores del parc, i d´esquena al Llac, volem estar tranquils i fugir de l´ambient turistic del llac. I la veritat, és que val la pena, de cami al camping, veiem més animalons, que en qualsevol altre lloc, ramats de bisonts, a la vora de la carretera, cervols....

El Campground, es enorme, cinc sectors, i esta mig buit, o sifgui que cap problema!!

A més el Rangers, son molt simpatics, i amables!!

Plantem la tenda, i gaudim de la tranquilitat, d´un lloc allunyat, del turisme, en plena natura.

Per sopar, encenem un altre barbacoa, i fem pa torradet, i carn a la brasa!!