Il.lussos .... 02-11-08

Despres de veure les imatges de les nevades, d´aquesta setmana, i morir-nos de sana enveja, veient que alguns ja s´havien estrenat, hi havian unes ganes inmenses de pujar a tocar la neu.....

Truco en Danima, ell també havia vist la piulada del Puigllançada, semblava que la cosa aguantaria, si més no per passejar els esquis i foquejar una miqueta.....

Pero no comptavem, amb que algu s´havia deixat l´aixeta dels nuvols oberta, i que tota la neu, que hi havia al Puigllançada, a la Masella... Tota, o gairebé tota ha marxat!!

Snif, snif, snif.....

Diuen que d´il.lussions, també es viu, i naltres tot il.lussionats, aquest mati, carregant esquis i botes, cap a La Molina.

Durant el viatge, ha plogut força, i els rius baixaven força plens, fent el café, a Ribes de Fresser, ens comentaven, que ahir, encara baixava més aigua.....

Despres de fer el café, hem pujat per la Collada de Tosses, fins al parking dels Alabaus, i continuava plovent, o sigui que sense baixar del cotxe, hem fet un parell de fotos, per justificar, la mandra que feia sortir....

I aixi, tal com hem vingut, ens n´hem tornat, amb un inseparable company de viatge: La pluja.

Via Ferrada: Olmo-Urquiza. Corça, 19-10-08

La Fomentada, és desplaça a Corça.

L´idea, és que un grup de caminaires, faci el Congost de Montrebeï, i la resta "els escaladors", que facin la Via Ferrada Olmo-Urquiza.

Però els plans canvien, i vora 2o persones fan la Via Ferradada, i tant sols 5 persones, s´en van a caminar pel Congost.

El Xavi, la Klaus, la Mab i jo, ja estem a Corça. Hem vingut amb "La Niña".

Varem sortir el dissabte a migdia, i a la tarda, despres de la parada de rigor al Bar "Sport" de Bellcaire, arribem a Corça.

La veritat, és que el temps no pinta gens bé, no ha parat de ploure en tot el dia, i la paret, deu d´estar xopa.

Entrem a l´unic bar que trobem a Corça, i juguem unes quantes partides a l´"Uno"

Despres de passar varies hores, al bar, i ja quan sembla que no plou, agafem la furgo i baixem a dormir a la vora del Pantà.

El cel, esta peciós, i sembla que voldra obrir-se per demà.....

Sona el despertador, ens llevem i esmorçem una mica.

L´autobus del Foment, ja ha arribat, i tota la fomentada, esta fent un mós al bar.

Ens integrem al grup, i un cop llestos, pugem per la carretera que porta a l´Ermita de la Pertusa.

La Fomentada, puja caminant, pero naltres pugem amb "La Niña".

Ens reagrupem a dalt de la carretereta, i tots junts iniciem el camí del Congost.

Trobem el camí, que porta a l´inici de la Via Ferrada, i la major part del grup, l´agafa.

Arribem al peu de la Ferrada, ens equipem i anem intercal.lant, novells i experimentats, o si més no amb una mica d´experiencia!!

La Ferrada, remonta una serie de cascades, va seguint un barranc, i mitjançant esl graons, i cables, es van salvant els desploms de les cascades.

Anem fent de mica en mica, ja que som força gent, hi han trams espectaculars, amb força passos tecnics, i la paret, tampoc ajuda, ja que està força humida, però xino-xano, tothom aconsengueix acabar-la!!

Un cop acabada la Via Ferrada, anem remuntant el barranc amunt, ja que hem quedat amb els caminaires a un Refugi.

Arribem un pel tard, ja que pel camí ens hem perdut, i la baixada tampoc era clara.

Un cop arribats al Refugi, dinem tots plegat.

Ja de tornada, la volteta comença a fer-se llarga, i s´ens fa força pesada, però tot i això els colors de la tardor al Pre-Pirineu, ens fan oblidar el nostre cansament.

L´inici de la Ferrada.

El Miquel, en plena acció.

El Xavi, la Christine, i la Klaus.

La Mab.

La Mab i jo.

La Klaus, de graó en graó.

La Maria, la Lucy i l´Oscar.

La Mab i la Klaus.



La Klaus.

Natural Bridges, National Monument (Utah)

Sortint de Arches National Park, agafem la West 95, una carretera d´interes, ja que aqui s´han rodat part de pel.licules com "Thelma y Louise", entre d´altres...
Si el Arches National Park, era un parc, on els capritxos de la mare terra, havien format arcs, aqui la capritxosa mare terra, va formar ponts, ja que la força de l´aigua, va solcar la sandstone.
Algun d´aquestos ponts , els indigenes, els veien com un camí, vers els Deus.

Arches Park National.

Retornant a les Vacançes de l´Agost a U.S.A.

De Grand Teton, ens dirigim al Arches National Park, un parc de Arcs, formats de l´erosió de la Sandstone o de la roca, o això diuen els Geolegs, no??

Son Arcs delicats, ara es compte que queden uns 2000.

Sembla que estiguis en un altre món.