Maladeta, 2ª part. 01-06-09
Dilluns, 1 de Juny, abans de que soni el despertador, ja estem desperts, la veritat, es que no hem passat molt bona nit, en una habitació amb vora 30 o 40 persones, hi havia massa caliu humà, roncs, sorolls i moviment. Potser també han estat un pel de nerviosisme, d’emoció….
Ens llevem, i recollim, baixem a esmorzar, son dos quarts de sis.
Esmorzem, i vora un quart de set, ja estem sortint del refugi. No calen els frontals, ja que es de dia, ens calcem els esquis un pel més endavant del Refugi, i ja sortim tot creuant el torrent, i deixant el camí, que segueix, la processó, que puja a l’Aneto.
La neu, esta glaçada, de fet és gel, graciar pur, i jo desprès de relliscar un parell de vegades, decideixo calçar les ganivetes, tot renegant. Ja no les deixaré, fins a la Canal.
Així xino-xano, amb alguna pajara, degut suposo a no menjar prou de pujada, en poc més de tres hores, ja som a la Canal de al Rimaya, la porta d’accés a la Maladeta (3308 m).
Jo necessito menjar, ja que estic sense benzina, així que trec de la motxilla, la miraculosa pizza màgica. Un cop, ja hem reposat combustible, ens posem grampons, i ataquem la Canal, es veu impressionant, tota magnifica amb una neu dureta.
Trobem una esquerda, bastant ample i profunda, i com que no ens atrevim a creuar-la, flanquegem fins a trobar el pas, que la creua.
Ara ja entrem a Canal, i poc a poc, anem progressant per ella, al final, ens espera un tram de mixta, on la roca, ens ofereix uns bons “agarres”.
Sortim de la Canal, i enfilem seguint la carena, anem progressant entre blocs granítics, i finalment arribem al cim de la Maladeta.
Mirem la munió de gent, que es veu en direcció l’Aneto, semblen formiguetes…
Fem unes fotos, i admirem la vista, li demanem a un company que ens faci una foto, i li dediquem un peto, a la convalescent Mabel.
Desfem la carena, i enfilem canal avall, la baixada, es un pel feixuga, ja que la neu ja esta més estovada, però xino-xano, anem fent, ens creuem amb un parell de companys que pugem i intercanviem impressions.
Arribem al peu de la Canal, i canviem els grampons pels esquis i ens preparem pel descens.
L’Anna, enfila capbaix, ja que ella al no anar amb esquis trigarà un pel més, i el Xavi i jo, ens llencem buscant les pales més interessants…..
En poca estona, estem al Refugi, la baixada, no ha estat de les millors de la temporada, ja que la neu, estava massa glaçada, però com a cloenda de la temporada, no ha estat pas malament!!
Esperem una estona a l’Anna, i refem les motxilles per ja baixar fins al cotxe, en poc més de tres quarts d’hora, hi arribem.
Deixem els trastos, i anem al rierol a remullar els peuets, que ja s’ho mereixen!!
I finalment cap a casa, tot fent una paradeta a Bellcaire d’Urgell, al Bar Sport, a fer un mos.
6
comentaris
Etiquetas:
Esqui de Muntanya,
Pirineus
