Esqui de Muntanya, temporada 2008-2009

Ja fa tres setmanetes, que varem guardar els esquis.
S’ha acabat una de les millors temporades, en quant a neu és refereix.
Va començar a primers de Novembre i l’hem allargat fins a primers de Juny.
Hem gaudit de la neu “pols” als Alps, però també aquí, al nostre Pirineu, hem “xalat” amb la fantàstica neu del Noucreus.
També hem vist com alguns dels nostres queien lesionats:la Mabel, la Klaus i el Xavi.
Però en resum, ha estat una gran temporada, que hem disfrutat tots plegats.(Danima, Piter,Joan, Carmeta, Adam, Cèlia, Lluis, Sara, Moi, Xavi, Klaus, Mabel, Maria, Ivan, David, Rafael, Jordi, Eli, Roger)
Tot fent memòria:

09-11-08- Bastiments.

16-11-08-Puigmal per França.

30-11-08-Intent al Bastiments.

06-12-08-Tuc de Baciver.

07-12-08-Cim SW del Tuc de Parrós o intent al Parrós.

13-12-08-Intent al Pic de Pessons.

20-12-08-Pic de Pedrons.

02-01-09-Intent al Pic de la Serrera.

03-01-09-Pic de Casamanya.

10-01-09-Intent al Taga.

17-01-09-Pic de Noucreus.

31-01-09-Pic de Pedrons.

01-02-09-Intent al Montmalús.

14-02-09-Bastiments.

21-02-09-Pic de la Fontblanca.

22-02-09-Tossa Rodona.

07-03-09-Cursa de la Lluna. Ascensió Nocturna al Puigmal.

28-03-09-Vall de Ransól.

10-04-09-Cime de Combe Crosse.

11-04-09-Le Pic Cascavalier.

12-04-09-Pic de Château Reynard.

18-04-09-Pic de Noucreus.

25-04-09-Pic de la Dona.

02-05-09-Pic de Montmalús.

09-05-09-Pic de Campirme.

01-06-09-Pic de la Maladeta.

Maladeta, 2ª part. 01-06-09

Dilluns, 1 de Juny, abans de que soni el despertador, ja estem desperts, la veritat, es que no hem passat molt bona nit, en una habitació amb vora 30 o 40 persones, hi havia massa caliu humà, roncs, sorolls i moviment. Potser també han estat un pel de nerviosisme, d’emoció….
Ens llevem, i recollim, baixem a esmorzar, son dos quarts de sis.
Esmorzem, i vora un quart de set, ja estem sortint del refugi. No calen els frontals, ja que es de dia, ens calcem els esquis un pel més endavant del Refugi, i ja sortim tot creuant el torrent, i deixant el camí, que segueix, la processó, que puja a l’Aneto.
La neu, esta glaçada, de fet és gel, graciar pur, i jo desprès de relliscar un parell de vegades, decideixo calçar les ganivetes, tot renegant. Ja no les deixaré, fins a la Canal.
Així xino-xano, amb alguna pajara, degut suposo a no menjar prou de pujada, en poc més de tres hores, ja som a la Canal de al Rimaya, la porta d’accés a la Maladeta (3308 m).
Jo necessito menjar, ja que estic sense benzina, així que trec de la motxilla, la miraculosa pizza màgica. Un cop, ja hem reposat combustible, ens posem grampons, i ataquem la Canal, es veu impressionant, tota magnifica amb una neu dureta.
Trobem una esquerda, bastant ample i profunda, i com que no ens atrevim a creuar-la, flanquegem fins a trobar el pas, que la creua.
Ara ja entrem a Canal, i poc a poc, anem progressant per ella, al final, ens espera un tram de mixta, on la roca, ens ofereix uns bons “agarres”.
Sortim de la Canal, i enfilem seguint la carena, anem progressant entre blocs granítics, i finalment arribem al cim de la Maladeta.
Mirem la munió de gent, que es veu en direcció l’Aneto, semblen formiguetes…
Fem unes fotos, i admirem la vista, li demanem a un company que ens faci una foto, i li dediquem un peto, a la convalescent Mabel.
Desfem la carena, i enfilem canal avall, la baixada, es un pel feixuga, ja que la neu ja esta més estovada, però xino-xano, anem fent, ens creuem amb un parell de companys que pugem i intercanviem impressions.
Arribem al peu de la Canal, i canviem els grampons pels esquis i ens preparem pel descens.
L’Anna, enfila capbaix, ja que ella al no anar amb esquis trigarà un pel més, i el Xavi i jo, ens llencem buscant les pales més interessants…..
En poca estona, estem al Refugi, la baixada, no ha estat de les millors de la temporada, ja que la neu, estava massa glaçada, però com a cloenda de la temporada, no ha estat pas malament!!
Esperem una estona a l’Anna, i refem les motxilles per ja baixar fins al cotxe, en poc més de tres quarts d’hora, hi arribem.
Deixem els trastos, i anem al rierol a remullar els peuets, que ja s’ho mereixen!!
I finalment cap a casa, tot fent una paradeta a Bellcaire d’Urgell, al Bar Sport, a fer un mos.

Maladeta. 1ª part, 31-05-09

Diumenge, 31 de Maig, sortim de Terrassa, el Xavi, l’Anna i jo.
Dilluns, és festiu a Barcelona, i volem aprofitar, per fer la Maladeta. (3308 metres)
Fem el viatge fins Benasc, al passar per Bellcaire d’Urgell, parem al Bar Sport, a fer el típic mos. Trepa de Botifarra.
Una vegada tips, continuem el nostre viatge, i finalment, arribem a Benasc, allà es veu força moviment, cotxes amunt i avall, sembla que la pluja ha forçat a molta gent a tornar abans.
Enfilem la carretera que porta fins al Pla de la Besurta, que esta oberta al transit, cosa que ens facilitarà, l’aproximació fins al Refugi de la Renclusa.
Hi ha molts cotxes, vaja, no som les únics, que pujarem el diumenge a la tarda.
Trobem un forat on aparcar la furgo, i ens comencem a equipar, aprofitem i li demanen a un grup, que baixa, a quina alçada comença la neu, i la sorpresa, es que ens diuen que comença, poc abans d’arribar al Refugi de la Renclusa.
Vaja!! Això si que es una mala noticia, ja que ens haurem de carregar els esquis a l’esquena.
Així, que a carregar!!
Quan ja estem a punt, enfilem el camí, i en poc més de tres quarts d’hora o una hora, ja hem superat el desnivell de 390 metres, que ens separàvem del Refugi.
El Refugi esta força ple, coincidim amb la Christine i dos companys seus, que han baixat avui de l’Aneto.
Ens aposentem a l’habitació comuna, deixem els trastos, i baixem al menjador, a matar l’estona, que ens queda fins al sopar, tot jugant al parxís.
Vora quarts de Vuit, es serveix el sopar, una sopa de fideus amb ceps autòctons, unes llesquetes de pa amb paté, i un carn de la regió, amb ceps, ummmm!!! La veritat tot esta força bo, i es pot repetir….
Desprès del sopar, i un altre partideta al parxís, marxem a dormir, que al dia següent, ens espera la Maladeta, i ens hem de llevar a un quart de sis…..