Kalimpong, 06-08-11.

6 d’agost de 2011.

Ens llevem a Bagdogra.

Estem a l’hotel Marina, un dels millors de la ciutat.

Ja que per un error nostre, en la planificació del calendari, ens sobra un dia, decidim fer una visita a Kalimpong.

Un taxi, ens porta de Bagdogra a Kalimpong, el viatge es un pel estressant, ja que el taxista condueix com un boig, i anem saltant dins del taxi com si fóssim paquets!

Arribem a Kalimpong,i visitem el temple budista de la ciutat.

Desprès dinem i tenim un parell d’hores per fer turisme per la ciutat.

La pluja no ens dona treva en tota la tarda, i arribem corrents al taxi per tornar cap a Bagdogra.

Ens dutxem i abans de sopar juguem una estoneta a les cartes.

Marxem a dormir, que al dia següent tenim el vol cap a Paro, l’aeroport de Bhutan, la nostre següent escala del viatge.

Sikkim, Tornada a Yukson.

4 d’agost de 2011.

Com cada dia, ens desperten els portejadors amb el te, ens llevem i recollim.

Baixem a esmorcar, i un cop esmorzats, ens preparem per la batalla final contar les leeches.

Avui tornem a Yukson, i haurem de creuar de nou el tros de selva on ens van trobar les leeches.

L’Albert i jo, ens posem cinta americana, entre les botes i els pantalons, per evitar que les leeches pugin, les noies s’han quedat sense cinta americana, no han arribat a temps.

Ens fem una foto amb els guies, portejadors i cuiner, i comencem a baixar....

Desfem el camí del primer dia, i sense parar ni afer fotos, ni a descansar massa, arribem a Yuksom.

Avui les leeches, s’han cebat amb la Mabel, fins i tot a l’habitació del hotel de Yukson, li han picat!

Ens acomiadem dels guies, i agafem el taxi que ens dura fins a Bagdogra.

Arribem a Bagdogra a la tarda vespre, i desprès d’una bona dutxa, pensem en que farem al dia següent....

Sikkim,Tot mirant el Khangchendzonga.

Ens venen a portar el te, i ens llevem....

Tenim sort, no plou, però esta força emboirat.

Avui, tenim un guia nou, ens acompanya el gos del campament, que va fent excursions amb el primer que troba.

En prop de tres quarts d’hora, ja hi som al mirador del Kanchen. Estem vora els 4200 metres d’alçada.

Ens abriguem, ja que fa fred, i el sol, encara no ha sortit.

Fem fotos, i els guies ens van explicant coses, dels cims que ens envolten.

Finalment, tenim sort, i s’obre una finestra que ens permet veure el Kanchen, la muntanya sagrada pels sikkimesos.

Desprès de fer moltes i moltes fotos, tornem al campament, on ens espera un bon esmorzar.

Esmorzem, recollim i comencem a baixar cap al campament de “Forest Rest House”, que es on passarem la nit.

La baixada, sens fa llarga i pesada, no recordàvem haver pujat tant el dia anterior....

Finalment arribem al Refugi, i podem dinar i fer una becaina, que ja estem cansats....

Desprès de la becaineta, llegim una estona i estirem les cames... sopar i dormir, que demà baixem a Yukson i allà ens espera un taxi per marxar cap a Bagdogra.

Sikkim, Del Refugi "Forest Rest House" fins Dzongri.

3 d´ Agost de 2011.

Ens desperten els nostres portejadors, que ens venen a portar el te per esmorzar.

Prenem el te, i esmorzem, pa sikkimes, truita, melmelada i una mena de mongetes bullides amb llet i arròs ?

Esmorzo amb ganes, ja que avui sera un dia dur, hem de pujar vora 1500 metres de desnivell, ja que dormirem en un campament situat a 3950 metres d’alçada.

Comencem la marxa, i anem pujant xino xano, la motxilla grossa la porten els portejadors, els nostres “sherpes” i sembla que no pesin res.

Naltres anem carregats amb motxilles lleugeres, una mica d’aigua, i les jaquetes.

Passem per un poblet, que es el campament turístic de la zona, però ara esta tancat.

I continuem pujant, de mica en mica, però la pujada es llarga i dura.

Almenys no hi ha leeches, i no plou....

A mig camí fem un descansillo, per agafar forces, anar al wàter, i continuem la marxa.

Quan les forces ja van més justes, i es que l’alçada, ens comença a passar factura, el guia ens diu que ja estem arribant.

Perfecte!!

Arribem al campament de Dzongri, a 3960 metres d’alçada.

Ens instal·lem en una mena de barraca, i els nostres guies ens porten te,per dinar i abrigar-nos haurem d’esperar una estona, ja que les nostres motxilles avui van pel darrera.

Ens posem tota la roba que portem, i ens arraconem per no passar gaire fred.

Finalment arriben els portejadors, les motxilles i el cuiner.

Ens canviem la roba humida, i esperem a que el cuiner ens cuini les delicatessens sikkimeses.

Desprès de dinar, fem una mica de migdiada, i es que si fa o no fa, tots estem una mica malmesos per l’alçada.

Una mica de nmal de cap per aqui, algun mal de panxa per allà,etc....

Jo dec d’haver menjat alguna cosa que no m’ha sentat massa bé, ja que en poca estona faig moltes excursions al wàter.

A la nit marxem a dormir d’hora, ja que demà si volem veure el Kanchen, haurem de matinar molt!!

Sikkim, de Yukson al Refugi "Forest Rest House"

Una vegada ja vestits, ens torna a picar en John, i ens retorna els passaports amb el visat per fer el trekking.

A baix, ens esperen els guies i els nostres portajadors.

Iniciem el camí, i al cap d’una estoneta parem a fer l’esmorzar. Parem en un xiringuito a les rodalies de Yuksom. Allà ens preparem el típic pa sikkimes,amb mantega i melmelada, ous remenats o ferrats o truita i una barreja de llet, amb arròs o cereals, això últim no ho tastem.

Sembla que no deixarà de ploure en el dia d’avui, i val més que ens ho prenguem amb calma.

Un dels nostres guies ens prepara uns bastons anti-leeches, es una arma senzilla però eficaç, com més endavant comprovarem.

És un basto amb un farcellet de sal lligat al final, i quan una leeche, sens enganxi, toca desenganxar-la amb aquesta arma.

Iniciem la nostra marxa, armats amb aquest bastonet.

La pluja va fent, sense fer grans xàfecs, però sempre constant, es lo que te el Monsó.

De mica en mica, ens anem endinsant dins de la selva, i cada cop anem més tensos, esperant l’atac de les temibles leeches.

Sentim un xiscle, i sembla que l´Ari ha estat la primera víctima de l’atac de les leeches.

L´Albert amb el bastonet, li va traient. Sembla que si et pares es pitjor, ja que els hi dones més temps a que pugin.

Sembla que la sang femenina, els hi encanta, per que les més perjudicades son l´Ari i la Mab, de fet l´Ari tenia una al coll, a punt de clavar queixalada a la vena, i un altre al entrecuix.

La Mab, te varies mossegades per les cames....

L´Albert i jo, també en tenim alguna, però sembla que la nostra sang no els hi agrada pas tant.

Arribem finalment cap al migdia, a una cabaneta al bell mig de la selva, allà hi viuen uns camperols que planten patates.

Ens donen un te, i esperem que ens preparin el dinar.

Mentres tant, ens mirem les nostres ferides de guerra.

Jo tinc varies mossegades d’una sola leeche, al turmell, m’ha clavat queixalada a traves del mitjó.

Els nostres guies i portejadors, ens porten el dinar i dinem tot prenent el solet que ha sortit.

Desprès pugem al “Forest Rest House” una mena d’antic refugi abandonat, i ens instal.lem, ja que allà hi passarem la nit.

Juguem una mica a cartes, fem la migdiada o llegim, vaja que passem l’estona fins l´ hora de sopar.

Baixem a sopar, i mengem varis plats típics del Sikkim, cuinats pel nostre fantàstic cuiner, els que més m’agraden son els Momos.

Sikkim, Arribada fins a Yukson....

30 de Juliol de 2011.

Comença el nostre llarg viatge.

Sortim de Barcelona, l´Ari, l´Albert, la Mab i jo.

El nostre destí, Bagdogra, desprès de fer escalar a Londres i a Delhi.

Desprès de moltes hores d’avions, esperes a l’aeroport, esperar les nostres maletes perdudes a l’aeroport de Delhi, finalment arribem a Bagdogra.

Allà ens espera en John, el contacte que tenim a l’índia.

Pugem al taxi tot terreny i ens diu que arribarem a Yukson en 7 hores aproximadament.

Ens ho prenem amb calma, ja que será un llarg viatge de cotxe, ple de sotracs, carreteres intransitables, i l´incertessa de saber si podriem arribar a Yuksom, sense masses problemas.

Parem a dinar pel cami, i aixi descansem una mica dels sotracs del viatge.

Reprenem el viatge, i finalment ja de nit arribem a Yuksom.

Allà ens espera el guia del trekking, i mentres sopem ens dona una petita explicació del Trekking.

Mentres ens explica el contingut del trekking, veiem la nostra primera “leeche”.

Serà divertit!!

Marxem a dormir amb la paronia de les leeches, i abans de ficar-nos al llit, registrem l’habitació per si hi han més leeches…..

2 d´Agost de 2011.

Sona el despertador i piquen a la porta, en John, ve a buscar els passaports per treure el visat per poder fer el trekking.

Marxa amb els visats, i ens vestim i preparem per començar la nostra petita aventura….